L'aproximació va ser curta, només 1h i 30minuts per veure el que ens esperava. La vam fer amb raquetes i ben bé que ens van anar per no enfonsar-nos en la neu que hi havia.
I res més començar arriben les dificultats més fortes. L'Isaac es treballa un primer llarg que Déu n'hi do: gel escàs, neu que tapa la roca, difícil protecció(1 assegurança en 50metres). Sort dels líquens i les molses que al estar gelades permetien una clavada perfecta dels piolets (inaugurem una nova modalitat dins l'escalada en gel: el molsa-tooling). La sortida de la reunió també el fa bufar fort, però se'n surt prou bé. I després només ens quedava sortir per dalt, ja que tornar enrere era bastant complicat.
Anem alternant l'obrir traça i, tot i ser corredor de neu, les condicions van ser dures fins la sortida, on altre cop vam anar fent llargs per assegurar bé els passos en mixte que hi havia.
Finalment a les cinc de la tarda fem cim i comencem a baixar fins les raquetes i ja de nit arribem al cotxe.
Una explicació tan llaga com el dia que vam passar penjats en aquella paret, que 24 hores abans ni coneixiem.
Podeu veure la ressenya completa aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada