divendres, 17 d’agost del 2012

Dolomites (I): Brenta

Després de la sotida als Ecrins i d'un parell de dies de viatges i combinacions estranyes arribem a Madonna di Campligio. Al mateix aparcament del telefèric ens fem un dinar i apurem el darer telefèric per pujar al Refugi Graffer, però també el podríem anomenar hotel.
L'endemà començarem una travessa de quatre dies pel massís de la Brenta aprofitant la seva extensa xarxa de senders i vies ferrades.
El primer dia l'iniciem amb el Sender Bennini, ben fàcil i per feixes ben xules. Quan l'acabem, a la Boca del Tuckett, seguim pel sender de la Bochette Alte, ara ja per trams ben escarpats i amb escales força penjades; i per acabar el dia amb emoció arribem al Refugi Allimonta, on farem nit, per la ferrada Olivia Detassis, 200m d'escales verticals fins arribar a peu pla: impressionant!!

L'endemà seguim per la Bochette Centrale, on una inoportuna caiguda em deixa genoll i mà dretes ben tocadets per la resta de vacances. Al Refugi Pedrotti fem un bon esmorzar i seguim fins al Refugi Agostini, on hi arribem plovent deprés de fer la ferrada Brentari.

El tercer dia comença fort: la ferrada Castiglione, que s'enfila uns 300m ben verticals paret amunt. Un cop al coll ja veiem el Refugi XII Apostoli on hi arribem al cap d'una estona i fem el corresponent esmorzar amb cervesa. La continucó fins al Refugi Brentei la fem pel sender Martinazzi, sense cap mena de dificultat.

El darrer dia ens queda per fer el fàcil sender SOSAT, però Déu n'hi dó de les escales pejades que hi ha. Al Refugi Tuckett fem la paradeta de rigor i ja no ens queda més que tornar a Madonna, on tenim el cotxe, per seguir viatge fins a Cortina d'Ampezo, el nostre proper destí.

I un recull de fotos sense cap mena d'ordre