divendres, 9 d’abril del 2010
Alps de Lyngen - Giilavarri
Divendres, 2 d'abril
Giilavarri - 1163m.
Estem a Havnnes i no ens podem moure amb el vaixell, però l'Ivar ens soluciona el problema amb eficàcia. Creuarem a terra ferma amb una petita embarcació a motor i a allà ens recollirà l'Emely, la seva dona, i Orjan, el seu fill, amb dues furgonetes i ens portaran fins a Tromso en cotxe. A més, l'Orjan ens farà 'de guia' per a un cim del que no tenim referències i que ens ve de camí, el Giilavarri.
Carreguem les furgos i aprofito el viatge per practicar una mica el meu pobre anglès, tot xerrant amb l'Emely. Aparquem en unes cases abans del poble d'Olderdalen, que resulta que són parents de l'Ivar i de l'Emely.
Allà començarem la nostra darrera esquiada, tot i que avui el dia està tapat i fa 'caloreta'.
Ens anem enfilant per un paissatge com el dels altres dies, tot i que amb vistes reduïdes. Al cim només ens hi fem la foto i baixem una mica fins una gran roca per protegir-nos del fort vent que bufa. La pujada amb guia fa que no ens haguem de preocupar de mirar gaire el mapa.
Amb poca visibilitat i amb una neu transformada anem gaudint de la darrera baixada als Alps de Lyngen. Aprofitem per anar tirant més i més fotos. Moltes ens les fa l'Orjan, que és fotógraf professional, tot buscant els millors llocs.
Quan arribem els cotxes ens canviem una mica i treiem el vi i els embotits que hem guardat per fer un bon dinar. Encara ens queden unes dues hores de cotxe fins que arribem a Tromso. Allà ens porten, a despeses pagades, a l'hotel que havíem estat el primer dia i a sopar a un bon restaurant al port. Mentre sopem amb vistes al port i la catedral saludem als nostres companys catalans que també han arribat amb el seu vaixell i pensem que potser no ha estat tan malament allò de l'avaria. El Capità Ona també és al sopar, ha navegat des del port de Havnnes fins a Tromso a vela, i ha trigat tot el dia a fer aquest recorregut.
Fa una setmana que èrem aquí mateix i sembla que fos ahir mateix. Tot ha canviat, el que era ple de neu ara és ple de bassals d'aigua, el dia quasi dura una hora més, les nostres cames estan trinxades però el nostre esperit no dóna l'abast al cúmul d'experiències viscudes... i encara ens queda el viatge de tornada i la visita a Oslo i... però això ja és una altra història.
Giilavarri - 1163m.
Estem a Havnnes i no ens podem moure amb el vaixell, però l'Ivar ens soluciona el problema amb eficàcia. Creuarem a terra ferma amb una petita embarcació a motor i a allà ens recollirà l'Emely, la seva dona, i Orjan, el seu fill, amb dues furgonetes i ens portaran fins a Tromso en cotxe. A més, l'Orjan ens farà 'de guia' per a un cim del que no tenim referències i que ens ve de camí, el Giilavarri.
Carreguem les furgos i aprofito el viatge per practicar una mica el meu pobre anglès, tot xerrant amb l'Emely. Aparquem en unes cases abans del poble d'Olderdalen, que resulta que són parents de l'Ivar i de l'Emely.
Allà començarem la nostra darrera esquiada, tot i que avui el dia està tapat i fa 'caloreta'.
Ens anem enfilant per un paissatge com el dels altres dies, tot i que amb vistes reduïdes. Al cim només ens hi fem la foto i baixem una mica fins una gran roca per protegir-nos del fort vent que bufa. La pujada amb guia fa que no ens haguem de preocupar de mirar gaire el mapa.
Amb poca visibilitat i amb una neu transformada anem gaudint de la darrera baixada als Alps de Lyngen. Aprofitem per anar tirant més i més fotos. Moltes ens les fa l'Orjan, que és fotógraf professional, tot buscant els millors llocs.
Quan arribem els cotxes ens canviem una mica i treiem el vi i els embotits que hem guardat per fer un bon dinar. Encara ens queden unes dues hores de cotxe fins que arribem a Tromso. Allà ens porten, a despeses pagades, a l'hotel que havíem estat el primer dia i a sopar a un bon restaurant al port. Mentre sopem amb vistes al port i la catedral saludem als nostres companys catalans que també han arribat amb el seu vaixell i pensem que potser no ha estat tan malament allò de l'avaria. El Capità Ona també és al sopar, ha navegat des del port de Havnnes fins a Tromso a vela, i ha trigat tot el dia a fer aquest recorregut.
Fa una setmana que èrem aquí mateix i sembla que fos ahir mateix. Tot ha canviat, el que era ple de neu ara és ple de bassals d'aigua, el dia quasi dura una hora més, les nostres cames estan trinxades però el nostre esperit no dóna l'abast al cúmul d'experiències viscudes... i encara ens queda el viatge de tornada i la visita a Oslo i... però això ja és una altra història.
dijous, 8 d’abril del 2010
Alps de Lyngen - travessa illa d'Uloya
Dijous 1 d'abril
Kjelvagtinden - 1064m; Uloytinden - 1117m; Blatinden - 1142m
Quan treiem el cap per 'la finestra' ens veiem enganxats al vaixell de l'Ivar i estem al port de Havnnes, a l'extrem sud de l'illa d'Uloya. Aquí hi volíem fer la travessa de tots els cims de l'illa, i per començar ens hauríem de desplaçar a la part est, fins al port d'Uloybukta. Però tenim el vaixell espatllat i no podem anar tots a l'altre vaixell, per tant decidim fer la travessa en sentit contrari a l'habitual. Al port d'Uloybukta ens esperarà l'Ivar per tornar-nos a Havnnes, esperem!.
El primer problema és sortir del vaixell, la marea , a aquesta hora, sempre està baixa.
Seguint el track del GPS trobem molt bé el camí per dins del bosc de bedolls, bastant obligat fins que es comença a aclarir. Per boniques pales, i millors vistes, anem pujant cap al primer cim, on arribem després d'un tros molt planer i des d'on veiem el que ens queda, els fiords, tota la cresta... Fa vent i decidim baixar al primer coll a fer el te. A partir d'aquí anem en direcció contrària a on venim, a l'emoció de les vistes hi afegim l'emoció de no saber què ens esperarà darrere el següent turó, la baixada, trobarem el port i el vaixell?...
Anem resseguint la carena pel vessant oest i anem gaudint de les vistes a banda i banda i de les espectaculars cornises. Altra vegada un festival de fotografies.
Quan arribem al darrer cim treiem les pellls i esperem que arribin l'altre grup de catalans, que ens expliquen una mica el camí de baixada. I altra vegada cap avall en direcció al mar, però no ens podem emocionar massa perquè hem de girar... i si seguissim aniríem a parar a l'altra banda de l'illa.
Aquest cop la neu no està 'massa bé', tot i que ja ens agradaria tenir-la per aquí, i surten pedres en alguns trams, però el fet d'haver fet una travessa ens fa disfrutar d'allò més. Arribant a port veiem el vaixell de l'Ivar que ens espera, l'hem encertat; i mentre anem fent el camí de retorn al port de Havnnes, fem la sopeta habitual.
Quan arribem ens trobem el nostre vaixell 'okupat' i decidim anar a visitar el petit poble. Hi podem veure les cases típiques de la zona, ja que no les van cremar els alemanys el 1945 quan van marxar després de la II guerra mundial. La botiga té un caràcter especial, també la botiguera; a fora és ple de trineus i esquís per moure's; els nens fan pràctiques d'esquí i juguen a la neu i milers de caps de bacallà s'assequen al sol.
Quan acabem la visita, tornem al nostre vaixell, ens treiem les botes i preparem el sopar. Avui no farem navegació i ens tornarem a quedar en aquest port. Quan acabem i estem fent la xerradeta el Capità Ona ens diu que avui pot ser una bona nit per veure aurores boreals, 'northern lights' en diuen allà. Com qui no vol surto a coberta i veig una cosa estranya però no n'estic segur. Al cap d'un moment faig el comentari als companys i sento burles de tot tipus fins que algú surt i 'osti, sí!!!' i llavors tot són presses per fer fotos, sortir del vaixell que es mou al port (pujant l'escala, que ja ha tornat a baixar la marea), quin fred que fa!!... Fantàstic, el millor final a una excepcional jornada de muntanya.
Per la nit seguim somiant amb la neu, la muntanya i amb les aurores boreals.
6-1
Això no ho vam veure, però una mica s'hi assemblava!!
Kjelvagtinden - 1064m; Uloytinden - 1117m; Blatinden - 1142m
Quan treiem el cap per 'la finestra' ens veiem enganxats al vaixell de l'Ivar i estem al port de Havnnes, a l'extrem sud de l'illa d'Uloya. Aquí hi volíem fer la travessa de tots els cims de l'illa, i per començar ens hauríem de desplaçar a la part est, fins al port d'Uloybukta. Però tenim el vaixell espatllat i no podem anar tots a l'altre vaixell, per tant decidim fer la travessa en sentit contrari a l'habitual. Al port d'Uloybukta ens esperarà l'Ivar per tornar-nos a Havnnes, esperem!.
El primer problema és sortir del vaixell, la marea , a aquesta hora, sempre està baixa.
Seguint el track del GPS trobem molt bé el camí per dins del bosc de bedolls, bastant obligat fins que es comença a aclarir. Per boniques pales, i millors vistes, anem pujant cap al primer cim, on arribem després d'un tros molt planer i des d'on veiem el que ens queda, els fiords, tota la cresta... Fa vent i decidim baixar al primer coll a fer el te. A partir d'aquí anem en direcció contrària a on venim, a l'emoció de les vistes hi afegim l'emoció de no saber què ens esperarà darrere el següent turó, la baixada, trobarem el port i el vaixell?...
Anem resseguint la carena pel vessant oest i anem gaudint de les vistes a banda i banda i de les espectaculars cornises. Altra vegada un festival de fotografies.
Quan arribem al darrer cim treiem les pellls i esperem que arribin l'altre grup de catalans, que ens expliquen una mica el camí de baixada. I altra vegada cap avall en direcció al mar, però no ens podem emocionar massa perquè hem de girar... i si seguissim aniríem a parar a l'altra banda de l'illa.
Aquest cop la neu no està 'massa bé', tot i que ja ens agradaria tenir-la per aquí, i surten pedres en alguns trams, però el fet d'haver fet una travessa ens fa disfrutar d'allò més. Arribant a port veiem el vaixell de l'Ivar que ens espera, l'hem encertat; i mentre anem fent el camí de retorn al port de Havnnes, fem la sopeta habitual.Quan arribem ens trobem el nostre vaixell 'okupat' i decidim anar a visitar el petit poble. Hi podem veure les cases típiques de la zona, ja que no les van cremar els alemanys el 1945 quan van marxar després de la II guerra mundial. La botiga té un caràcter especial, també la botiguera; a fora és ple de trineus i esquís per moure's; els nens fan pràctiques d'esquí i juguen a la neu i milers de caps de bacallà s'assequen al sol.
Quan acabem la visita, tornem al nostre vaixell, ens treiem les botes i preparem el sopar. Avui no farem navegació i ens tornarem a quedar en aquest port. Quan acabem i estem fent la xerradeta el Capità Ona ens diu que avui pot ser una bona nit per veure aurores boreals, 'northern lights' en diuen allà. Com qui no vol surto a coberta i veig una cosa estranya però no n'estic segur. Al cap d'un moment faig el comentari als companys i sento burles de tot tipus fins que algú surt i 'osti, sí!!!' i llavors tot són presses per fer fotos, sortir del vaixell que es mou al port (pujant l'escala, que ja ha tornat a baixar la marea), quin fred que fa!!... Fantàstic, el millor final a una excepcional jornada de muntanya.
Per la nit seguim somiant amb la neu, la muntanya i amb les aurores boreals.
6-1
Això no ho vam veure, però una mica s'hi assemblava!!
Alps de Lyngen - Daltinden
Dimecres 31 de març
Daltinden - 1533m
Avui toca matinar més que mai, ja que la pujada al Daltinden és llarga de recorregut i serà, a més, el cim més alt que pujarem aquests dies.
El preu que s'ha de pagar per fer aquest cim són uns llargs 4km de recorregut per guanyar poc més de cent metres de desnivell. A més aquí tenim una 'pèrdua momentània' del recorregut i hem de fer alguna volta més per encarar-nos per la vall.
El camí, però, és maquíssim i està dominat per una gran cascada gelada que faria les delícies de molts escaladors.
Tots seguint els GPS ens endinsem en un fort tub que ens començarà a fer pujar la muntanya i també a tenir una forta suada. Amb voltes maria obligades i molta calor ens plantem a un llom que ens encararà a la part més pendent del cim. Aquí, amb una ombra que s'acosta, parem a fer el nostre habitual te.
Amb fortes llaçades anem guanyant alçada per una bona traça. En general és força pendent tot i que hi ha algun tram una mica més ajagut.
Un cop superat el tram més pendent arribem al plató del cim; sembla que no acabi mai, fins que ens trobem la fita del cim i un tallat a l'altre costat amb infinites vistes a la part final del fiord de Lyngen i a una pila de cims punxenguts i glaceres.
Al cim fem les habituals sessions de fotos... és que no donem a l'abast; i ens preparem per la baixada. Ho tornaré a dir per si no havia quedat clar: neu pols i més neu pols.
Al tram final deixem el tub que ens portaria a la vall i seguim directes una mica decantats cap a l'esquerra per unes pales que, amb més comoditat, ens portaran abaix de tot.
Ara només ens queda tornar a fer els quatre kilòmetres fins arribar al port. Tot i que més o menys anem baixant quan toca 'remar' es noten els dies d'activitat. Però amb bon humor i ben contents acabem arribant al port i al nostre refugi, on segur que ens esperarà la sopeta calenta i altres delícies.
I la sorpresa és majúscula, el Capità Ona ens diu que com que avui haurem de navegar unes quatre hores i sen's faria massa tard, doncs que fem ara el menjar gros del dia i que al següent port farem una cosa lleugera. No podem discutir, ja té a punt el dinar... ni al millor restaurant. nosaltres ho acompanyem amb una de les ampolles del millor vi que hem portat.
I això només és el principi de les sorpreses que ens esperen per avui. Quan ja hem acabat, i recollit i fregat tot i comencem a sortir del port de Furuflaten, de cop el motor... puf, puf,puf!!... i es para. El capità el torna a engegar, però torna a petar. Nosaltres comencem a fer cara de preocupació, ja que el vaixell va cap a on vol; i ell amb tota la tranquilitat del món desplega una vela 'it's sailing - això és navegar'. I a tota marxem anem fent camí... fins que el vent afluixa i ens quedem parats. L'Ivar que ens va davant amb l'altre vaixell ens ve a trobar i ens aborda per la dreta, això és babor, no?, i així naveguem fins al nostre port, on arribem ben de nit i ben adormits.
3-1
Daltinden - 1533m
Avui toca matinar més que mai, ja que la pujada al Daltinden és llarga de recorregut i serà, a més, el cim més alt que pujarem aquests dies.
El preu que s'ha de pagar per fer aquest cim són uns llargs 4km de recorregut per guanyar poc més de cent metres de desnivell. A més aquí tenim una 'pèrdua momentània' del recorregut i hem de fer alguna volta més per encarar-nos per la vall.
El camí, però, és maquíssim i està dominat per una gran cascada gelada que faria les delícies de molts escaladors.
Tots seguint els GPS ens endinsem en un fort tub que ens començarà a fer pujar la muntanya i també a tenir una forta suada. Amb voltes maria obligades i molta calor ens plantem a un llom que ens encararà a la part més pendent del cim. Aquí, amb una ombra que s'acosta, parem a fer el nostre habitual te. Amb fortes llaçades anem guanyant alçada per una bona traça. En general és força pendent tot i que hi ha algun tram una mica més ajagut.
Un cop superat el tram més pendent arribem al plató del cim; sembla que no acabi mai, fins que ens trobem la fita del cim i un tallat a l'altre costat amb infinites vistes a la part final del fiord de Lyngen i a una pila de cims punxenguts i glaceres.
Al cim fem les habituals sessions de fotos... és que no donem a l'abast; i ens preparem per la baixada. Ho tornaré a dir per si no havia quedat clar: neu pols i més neu pols.
Al tram final deixem el tub que ens portaria a la vall i seguim directes una mica decantats cap a l'esquerra per unes pales que, amb més comoditat, ens portaran abaix de tot.Ara només ens queda tornar a fer els quatre kilòmetres fins arribar al port. Tot i que més o menys anem baixant quan toca 'remar' es noten els dies d'activitat. Però amb bon humor i ben contents acabem arribant al port i al nostre refugi, on segur que ens esperarà la sopeta calenta i altres delícies.
I la sorpresa és majúscula, el Capità Ona ens diu que com que avui haurem de navegar unes quatre hores i sen's faria massa tard, doncs que fem ara el menjar gros del dia i que al següent port farem una cosa lleugera. No podem discutir, ja té a punt el dinar... ni al millor restaurant. nosaltres ho acompanyem amb una de les ampolles del millor vi que hem portat.
I això només és el principi de les sorpreses que ens esperen per avui. Quan ja hem acabat, i recollit i fregat tot i comencem a sortir del port de Furuflaten, de cop el motor... puf, puf,puf!!... i es para. El capità el torna a engegar, però torna a petar. Nosaltres comencem a fer cara de preocupació, ja que el vaixell va cap a on vol; i ell amb tota la tranquilitat del món desplega una vela 'it's sailing - això és navegar'. I a tota marxem anem fent camí... fins que el vent afluixa i ens quedem parats. L'Ivar que ens va davant amb l'altre vaixell ens ve a trobar i ens aborda per la dreta, això és babor, no?, i així naveguem fins al nostre port, on arribem ben de nit i ben adormits.
3-1
dimecres, 7 d’abril del 2010
Alps de Lyngen - Kavringtinden
Dimarts, 30 de març
Kavringtinden - 1289m
Després de sortir del port de Djupvik i fer nit al port de Lyngseidet, ens disposem a fer aquest cim, que tot venint amb el vaixell es veia ben alt, desafiant, cònic.
Sortim del port, aquest cop sense filigranes, ja que hi ha un moll flotant.
El capità Ona ens acompanya un tros pels carrers del poble fins que ens encarrila pel bon camí. Tot el primer tram anem resseguint uns recorreguts d'esquí de fons entre bedolls, fins que en arribar a un refugi, Skihytta, el bosc més esclarissat ens deixa veure bé el recorregut que hem de fer.
Seguim tirant amunt entre traces fins que a la cota 700 parem a fer el nostre habitual te i agafem forces per la dreta pala que ens espera fins al cim. La pugem lleugerament decantats cap al llom que baixa a la dreta i amb voltes maries anem fent camí, amb el tram superior de neu dura.
Un cop a l'aresta l'anem resseguint amb alguna petita dificultat fins arribar a un tros planer però molt espectacular amb cornises penjant cap a una banda. Ens arribem fins al peu de la piràmide del cim, on deixem els esquís, per acabar d'arribar fins dalt. Les vistes, com sempre, espectaculars.
Tornem al collet, treiem pells i ens preparem per la baixada. L'entrada està bé, però prenem precaucions i anem baixant el primer tram d'un en un. Tornem a tastar una neu de somni que no ens deixarà fins que entrem al bosc, ja amb una neu més dura i força traces. Els companys catalans que ens venen al darrere, per la cresta, ens fan una foto baixant.
Arribem fins al vaixell esquiant pels carrers i la carretera.
Com cada dia, fem la nostra sopeta i ens disposem a navegar fins al port de Furuflaten, a unes dues hores. En Francesc ens demostra la seva habilitat portant el veler. Arribem sense contratemps, ens lliguem al moll i una altra nit que passem somiant amb neu pols i neu pols i neu pols i més neu pols....
2-1
Kavringtinden - 1289m
Després de sortir del port de Djupvik i fer nit al port de Lyngseidet, ens disposem a fer aquest cim, que tot venint amb el vaixell es veia ben alt, desafiant, cònic.
Sortim del port, aquest cop sense filigranes, ja que hi ha un moll flotant.
El capità Ona ens acompanya un tros pels carrers del poble fins que ens encarrila pel bon camí. Tot el primer tram anem resseguint uns recorreguts d'esquí de fons entre bedolls, fins que en arribar a un refugi, Skihytta, el bosc més esclarissat ens deixa veure bé el recorregut que hem de fer.
Seguim tirant amunt entre traces fins que a la cota 700 parem a fer el nostre habitual te i agafem forces per la dreta pala que ens espera fins al cim. La pugem lleugerament decantats cap al llom que baixa a la dreta i amb voltes maries anem fent camí, amb el tram superior de neu dura.
Un cop a l'aresta l'anem resseguint amb alguna petita dificultat fins arribar a un tros planer però molt espectacular amb cornises penjant cap a una banda. Ens arribem fins al peu de la piràmide del cim, on deixem els esquís, per acabar d'arribar fins dalt. Les vistes, com sempre, espectaculars.
Tornem al collet, treiem pells i ens preparem per la baixada. L'entrada està bé, però prenem precaucions i anem baixant el primer tram d'un en un. Tornem a tastar una neu de somni que no ens deixarà fins que entrem al bosc, ja amb una neu més dura i força traces. Els companys catalans que ens venen al darrere, per la cresta, ens fan una foto baixant.
Arribem fins al vaixell esquiant pels carrers i la carretera.
Com cada dia, fem la nostra sopeta i ens disposem a navegar fins al port de Furuflaten, a unes dues hores. En Francesc ens demostra la seva habilitat portant el veler. Arribem sense contratemps, ens lliguem al moll i una altra nit que passem somiant amb neu pols i neu pols i neu pols i més neu pols....
2-1
dimarts, 6 d’abril del 2010
Alps de Lyngen - Storhaugen
Dilluns 29 de març
Storhaugen (el gram llom) - 1142m
Després de passar la nit a Djupvik, força bé tot sigui dit, sortim a port i veiem que el dia està més o menys bé, d'aquí no tenim cap ressenya i decidim anar al primer cim que tenim davant. Creuem carrers, la carretera i passem pel costat del cementiri (fent algun comentari sobre la conservació dels cadàvers en aquest lloc).
Fins aquí el camí és força planer i ara es comença a enfilar pel típic bosc de bedolls fins la cota 300. Una bona traça ens fa guanyar metres ràpidament. A la cota 700 parem a pendre un te i seguim amunt. Sembla que el dia es tanca i s'obre però molt menys que ahir, això pinta bé.
Al cim treiem pells amb una mica més de tranquilitat que ahir i ens fem fotos amb l'altre grup de catalans.
Els primers girs de la baixada són de tempteig... poc després comença la festa: neu pols de somni, girs fins que les cames diuen prou, crits d'emoció, fotos i més fotos, videos... això és un festival. Fins i tot sembla que en sabem...
Tirem de dret fins a la platja, cosa que ens mereixerà una bona 'remada' fins tornar al vaixell.
Quan arribem, un somriure de satisfacció es dibuixa a les nostres cares. Només per aquesta baixada ja ha valgut la pena venir.
1-1
Storhaugen (el gram llom) - 1142m
Després de passar la nit a Djupvik, força bé tot sigui dit, sortim a port i veiem que el dia està més o menys bé, d'aquí no tenim cap ressenya i decidim anar al primer cim que tenim davant. Creuem carrers, la carretera i passem pel costat del cementiri (fent algun comentari sobre la conservació dels cadàvers en aquest lloc).
Fins aquí el camí és força planer i ara es comença a enfilar pel típic bosc de bedolls fins la cota 300. Una bona traça ens fa guanyar metres ràpidament. A la cota 700 parem a pendre un te i seguim amunt. Sembla que el dia es tanca i s'obre però molt menys que ahir, això pinta bé.
Al cim treiem pells amb una mica més de tranquilitat que ahir i ens fem fotos amb l'altre grup de catalans.
Els primers girs de la baixada són de tempteig... poc després comença la festa: neu pols de somni, girs fins que les cames diuen prou, crits d'emoció, fotos i més fotos, videos... això és un festival. Fins i tot sembla que en sabem...
Tirem de dret fins a la platja, cosa que ens mereixerà una bona 'remada' fins tornar al vaixell.
Quan arribem, un somriure de satisfacció es dibuixa a les nostres cares. Només per aquesta baixada ja ha valgut la pena venir.1-1
Alps de Lyngen - Storgalten
Dissabte 27 de març
Embarquem al nostre veler, el Fri Flyt, i coneixem el nostre skipper, o sigui el capità, es diu Aarne, amb alguna d'aquelles lletres estranyes dels nòrdics i es pronuncia semblant a Ona... així que per nosaltres serà el Capità Ona.
Mengem una miqueta i ens passa revista a les instruccions de seguretat: les armilles, què fer si hem d'abandonar el vaixell, la cuina, com anar al lavabo (tot un art)... Quan acabem, treiem cordes i defenses i comencem a navegar creuant sota un dels ponts d'accés a Tromso.
El mar és una bassa d'oli i uns dofins ens van seguint amb els seus salts.
Anem resseguint la costa pel fiord Ullfsjorden, fins que ja de nit arribem a la població de Hammes, passem el port de llarg i amarrem a la factoria de peix de Sandneset, des d'on començarem demà la primera sortida. Ens lliguem al costat de l'Ocean Light, l'altre veler amb catalans capitenejat per l'Ivar, l'encarregat de tot aquest muntatge. Tots els dies anirem navegant més o menys junts.
La primera prova de mar l'hem passat bé, fins i tot hem cuinat i mengat (unes més que estranyes hamburgueses de peix) mentre el vaixell navegava.
Diumenge 28 de març
Storgalten (el gran porc) - 1219m
Quan sortim a coberta veiem que el cel està ben tapat, fa vent i ha nevat tota la nit. A coberta hi ha un parell de centímetres de neu. Per arribar a terra ens espera una dura feina: primer hem de creuar a l'altre vaixell i després pujar fins al moll. La marea està baixa i cal pujar els metres que hem anat perdent. Aquest procés l'haurem de repetir cada dia. Per sort quan arribem la marea està alta i no ens cal fer gaires filigranes per tornar al nostre 'refugi'.
Sortim pels carrers del poble, creuem una carretera, que ben bé podria ser una pista d'esquí, el pati d'una casa i comencem a tirar amunt per un esclarissat bosc de bedolls, més o menys fins a la cota 300. Aquí s'acaba el bosc i només neu. El dia és lletg, fa vent i la visibilitat no és gaire bona. Un grup davant nostre obren traça. Prop de la carena parem a posar ganivetes en un tram gelat i seguim fins al cim.
A dalt anem molt ràpids a treure les pells i comencem a baixar. El primer tram per una neu no gaire bona i després va millorant, però la falta de visibilitat fa que no disfrutem gaire.
Abans d'arribar al vaixell parem a 'repostar' una mica.
Si tots els dies són així... això serà dur. El nostre capità ens espera amb una sopeta calenta i altres condiments.
Acabem de dinar i recollim tot bé. Hem de creuar la punta nord de la península de Lyngen i pot haver-hi molt de vent i onades, potser no podrem passar i hauríem de tornar a aquest port. Sortim els dos vaixells junts; primer tot va bé, però al cap de poc comencem a pujar a coberta, comencen els marejos, ningú parla, les onades piquen al casc, tots ben marejats a dalt anem aguantant com podem, la vista fixada en un punt de l'horitzó, al cap d'una estona la primera vomitada... per sort al entrar al fiord de Lyngen la cosa es calma i podem gaudir de les parets de roca i gel que cauen fins al mar. A la nit ja estem refets i sopem una mica. Sort de les biodramines que ens van salvar una mica. Quan ens lliguem al port de Djupvik, protegits del vent, respirem alleujats.
1-0
Embarquem al nostre veler, el Fri Flyt, i coneixem el nostre skipper, o sigui el capità, es diu Aarne, amb alguna d'aquelles lletres estranyes dels nòrdics i es pronuncia semblant a Ona... així que per nosaltres serà el Capità Ona.
Mengem una miqueta i ens passa revista a les instruccions de seguretat: les armilles, què fer si hem d'abandonar el vaixell, la cuina, com anar al lavabo (tot un art)... Quan acabem, treiem cordes i defenses i comencem a navegar creuant sota un dels ponts d'accés a Tromso.
El mar és una bassa d'oli i uns dofins ens van seguint amb els seus salts.
Anem resseguint la costa pel fiord Ullfsjorden, fins que ja de nit arribem a la població de Hammes, passem el port de llarg i amarrem a la factoria de peix de Sandneset, des d'on començarem demà la primera sortida. Ens lliguem al costat de l'Ocean Light, l'altre veler amb catalans capitenejat per l'Ivar, l'encarregat de tot aquest muntatge. Tots els dies anirem navegant més o menys junts.
La primera prova de mar l'hem passat bé, fins i tot hem cuinat i mengat (unes més que estranyes hamburgueses de peix) mentre el vaixell navegava.
Diumenge 28 de març
Storgalten (el gran porc) - 1219m
Quan sortim a coberta veiem que el cel està ben tapat, fa vent i ha nevat tota la nit. A coberta hi ha un parell de centímetres de neu. Per arribar a terra ens espera una dura feina: primer hem de creuar a l'altre vaixell i després pujar fins al moll. La marea està baixa i cal pujar els metres que hem anat perdent. Aquest procés l'haurem de repetir cada dia. Per sort quan arribem la marea està alta i no ens cal fer gaires filigranes per tornar al nostre 'refugi'.
Sortim pels carrers del poble, creuem una carretera, que ben bé podria ser una pista d'esquí, el pati d'una casa i comencem a tirar amunt per un esclarissat bosc de bedolls, més o menys fins a la cota 300. Aquí s'acaba el bosc i només neu. El dia és lletg, fa vent i la visibilitat no és gaire bona. Un grup davant nostre obren traça. Prop de la carena parem a posar ganivetes en un tram gelat i seguim fins al cim.
A dalt anem molt ràpids a treure les pells i comencem a baixar. El primer tram per una neu no gaire bona i després va millorant, però la falta de visibilitat fa que no disfrutem gaire.Abans d'arribar al vaixell parem a 'repostar' una mica.
Si tots els dies són així... això serà dur. El nostre capità ens espera amb una sopeta calenta i altres condiments.
Acabem de dinar i recollim tot bé. Hem de creuar la punta nord de la península de Lyngen i pot haver-hi molt de vent i onades, potser no podrem passar i hauríem de tornar a aquest port. Sortim els dos vaixells junts; primer tot va bé, però al cap de poc comencem a pujar a coberta, comencen els marejos, ningú parla, les onades piquen al casc, tots ben marejats a dalt anem aguantant com podem, la vista fixada en un punt de l'horitzó, al cap d'una estona la primera vomitada... per sort al entrar al fiord de Lyngen la cosa es calma i podem gaudir de les parets de roca i gel que cauen fins al mar. A la nit ja estem refets i sopem una mica. Sort de les biodramines que ens van salvar una mica. Quan ens lliguem al port de Djupvik, protegits del vent, respirem alleujats.
1-0
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
