"Havia trobat aquell univers hermètic i la fortalesa mítica d'un planeta perdut; en un paisatge lunar, de pics erms i contorns dentats, s'alçava, serena, majestàtica, terrorífica, la gran massa d'una ciutat fortificada, el bastió, rectangular, geomètric, tancava al seu abric una urbs sencera ... Aquella visió tenia tot el misteri i l'encant d'un món desaparegut, d'un univers que parlava de guerres i batalles contra els elements i el temps. La capital era com l'últim bastió, el darrer retir de l'home per defensar-se de la naturalesa i el món. "
Michel Peissel.
La foto de la portada del llibre que va escriure Michel Peissel el 1967, però en color.
Amb aquestes paraules descrivia l'explorador francès la seva experiència al Regne de Lo (en tibetà) o Mustang (en nepalí).
I no us imagineu un explorador del segle XIX, això va passar l'any 1964 i Peissel va ser el primer occidental en entrar a la zona.
Els primers 'turistes' no hi van poder accedir fins l'any 1992 i fins als primers anys del 2000 només entraven uns centenars de persones a l'any. Últimament el turisme s'ha 'disparat' i en un any hi entren unes dues mil persones (ho considerem turisme de masses?).
És aquest un viatge pels sentits, per veure, escoltar i olorar i també per tocar l'aspra pell de la terra. Cada dia t'espera una, o més d'una, sorpresa. A cada collet el paissatge canvia i apareix un nou congost, un penyassegat de formes impossibles, un poble perdut en l'espai i el temps.
Arribant a Tangbee (Foto: David Barrado)
No es fan grans alçades, ni cims; això ha estat una novetat per a mi, només es camina, a un rimte tranquil que et permet assaborir el país, sense pressa.
També hi ha pobles, amb gent que hi viu, que hi treballa. Pobles que són l'Univers per a molts d'ells, que no han sortit mai del seu Regne.
En els propers escrits intentaré anar posant algunes fotografies dels diferents aspectes: el paissatge, la gent, les festes, Katmandú, els moments més 'emocionants'... per a que en pogueu gaudir; i si us entressin ganes d'anar-hi, no ho dubteu ni un segon, el Regne de Lo no us defraudarà. Però no espereu gaire temps: una pista ja permet arribar de forma una mica precària a Lo-Mantang, la capital, en vehicle. De moment se'n veuen molt pocs, però en progrés acabarà imposant la seva llei i Mustang acabarà per perdre alguns dels encants que ara té.
La primera visió de Lo-Mantang
També miraré d'explicar alguna coseta, no massa... em sembla que millor poques paraules.
