Alps de Lyngen - Giilavarri

Divendres, 2 d'abril

Giilavarri - 1163m.

Estem a Havnnes i no ens podem moure amb el vaixell, però l'Ivar ens soluciona el problema amb eficàcia. Creuarem a terra ferma amb una petita embarcació a motor i a allà ens recollirà l'Emely, la seva dona, i Orjan, el seu fill, amb dues furgonetes i ens portaran fins a Tromso en cotxe. A més, l'Orjan ens farà 'de guia' per a un cim del que no tenim referències i que ens ve de camí, el Giilavarri.
Carreguem les furgos i aprofito el viatge per practicar una mica el meu pobre anglès, tot xerrant amb l'Emely. Aparquem en unes cases abans del poble d'Olderdalen, que resulta que són parents de l'Ivar i de l'Emely.

Allà començarem la nostra darrera esquiada, tot i que avui el dia està tapat i fa 'caloreta'.
Ens anem enfilant per un paissatge com el dels altres dies, tot i que amb vistes reduïdes. Al cim només ens hi fem la foto i baixem una mica fins una gran roca per protegir-nos del fort vent que bufa. La pujada amb guia fa que no ens haguem de preocupar de mirar gaire el mapa.
Amb poca visibilitat i amb una neu transformada anem gaudint de la darrera baixada als Alps de Lyngen. Aprofitem per anar tirant més i més fotos. Moltes ens les fa l'Orjan, que és fotógraf professional, tot buscant els millors llocs.
Quan arribem els cotxes ens canviem una mica i treiem el vi i els embotits que hem guardat per fer un bon dinar. Encara ens queden unes dues hores de cotxe fins que arribem a Tromso. Allà ens porten, a despeses pagades, a l'hotel que havíem estat el primer dia i a sopar a un bon restaurant al port. Mentre sopem amb vistes al port i la catedral saludem als nostres companys catalans que també han arribat amb el seu vaixell i pensem que potser no ha estat tan malament allò de l'avaria. El Capità Ona també és al sopar, ha navegat des del port de Havnnes fins a Tromso a vela, i ha trigat tot el dia a fer aquest recorregut.

Fa una setmana que èrem aquí mateix i sembla que fos ahir mateix. Tot ha canviat, el que era ple de neu ara és ple de bassals d'aigua, el dia quasi dura una hora més, les nostres cames estan trinxades però el nostre esperit no dóna l'abast al cúmul d'experiències viscudes... i encara ens queda el viatge de tornada i la visita a Oslo i... però això ja és una altra història.