dimecres, 21 d’abril del 2010

Samaranch, Juan Antonio



Samaranch, Juan Antonio
Publicat per a 22:48
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Pau ha dit...

Jo crec que més aviat era un "chaquetero", però està clar que s'ha de recordar tot, el bo i el dolent.
Sigui com sigui crec que la premsa està sent coherent i no està amagant tot el seu passat, i sinó el "discurs" de les 8 del matí d'avui del Fuentes.
Salut Albert!

22 d’abril del 2010, a les 9:13
Albert ha dit...

Ei, Pau!! doncs no he sentit el Fuentes, però a la premsa escrita, que sí que he pogut una mica, uns quants anyets de la seva vida passen com si res...
A altres llocs, Alemanya per exemple, no es faria un 'funeral d'estat' a alglgú que hagués estat de les SS, per exemple, però ja ho sabem que aquí som diferents.

Per cert, aquest diumenge fem la cursa de muntanya de Rubí, no t'he dit res per això de la lesió, espero que milloris.
Salut
Albert

22 d’abril del 2010, a les 17:18
Anònim ha dit...

A tv3 SORPRENENTMENT ho han dit i han tret la imatge que penges i tot, he quedat ben parat, evidentment després han donat molt ressò a tots els actes de l'enterro, però al moment d'explicar la vida han començat dient que havia estat a la falange, després franquista, després ambaixador (no sabia on caure mort) i finalment olimpista, a part de presi de La Caixa i esportista d'hoquei...

Una bona rata, parlant clar, hagués llepat els peus al diable si li hagués calgut, això sí, imatge de cara enfora impol·luta, ara semblarà un sant, ja se sap.

A les espanyes "se quedó sin su última gran ilusión, poder llevar los juegos olímpicos a"... QUINA PENA!!!! ho vaig veure ahir.

Apa, nanit
Isaac

23 d’abril del 2010, a les 0:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)