Bé, doncs després de força temps donat la pallissa per veure les ressenyes que hem traduït, els mapes del googleearth que hem mirat des de tots els punts de vista possibles, que si més amunt, més avall, més a la dreta o a l'esquerra... ja ha vist la llum aquesta nova web de muntanya www.muntanyaviva.cat
Ha durat una mica més que un embaràs però segur que li espera una llarga i fructífera existència. De ben segur que s'anirà omplint de continguts per donar a conèixer multitud de racons del nostre país i de l'estranger.
Coneixent el seu creador i sabent com s'hi esmerça buscant la perfecció en les descripcions, les millors fotografies, la història i tot el que calgui segur que serà un lloc de referència en poc temps.
I sinó, mireu-vos el magnífic treball que ha fet de l'expedició a l'Alta Catamarca del Nadal del 2006 (cliqueu a l'aprtat expedicions)
dilluns, 11 d’agost del 2008
diumenge, 10 d’agost del 2008
Gourdon - Pics de la Baquo
Sortim del Portillón amb tranquilitat, doncs avui hi tornarem a dormir i el punt de sortida és molt alt. Ens enfilem cap al coll del Pluviòmetre i d'allà, amb una petita sifonada, al coll del Gourgs Blancs. Des d'aquí sense massa problema crestegem fins al Pic Gourdon. Volíem anar fins al Spijoles i al Belloc, però hi ha una bretxa amb molta neu i ens sembla que serà difícil passar. Per tant tornem enrere i des del coll del pluviòmetre m'enfilo fins als Pics de la Baquo, aquest cop a tota cresta.
Després de fer la feina tornem al refugi del Portillón sense cap problema.
A la foto podeu veure el Jean Arlaud i Gourgs Blancs a l'esquerra i el Gourdon a la dreta
Després de fer la feina tornem al refugi del Portillón sense cap problema.
A la foto podeu veure el Jean Arlaud i Gourgs Blancs a l'esquerra i el Gourdon a la dreta
dissabte, 9 d’agost del 2008
Maupàs
Amb una bona pujada ens vam plantar a l'acollidor refugi de Maupàs, petit però ben aprofitat. La calor i el pes ens ho va fer prendre amb tranquilitat però hi vam arribar amb temps per pujar per la tarda a veure el camí de l'endemà, estudiar el plànol, fer petar la xerrada...
Els "cavalls de vent" em van donar molt bon rotllo
L'endemà enfilem cap al cim vorejant la Tusse de Maupàs. Aquí trobem algun pas dificil, més que res per la neu que encara queda, però sense més problemes arribem al cim del Maupàs.
La idea era fer la cresta, en principi fàcil, fins la Tusse de Remunye, però al cim ens ho mirem i ho deixem còrrer. Tornem avall fins que enllacem amb el camí del circ de Cabrioules que ens porta fins la Tusse de Remunye, però fent més camí, és clar. Aquí baixem una mica cap a Literola i després tornem a pujar fins al coll inferior de Literola que ens portarà sense més problems al Refugi del Portillón.
Aquí hi hem arribat sense plaça, ja que al Maupàs ens van dir que no hi havia lloc, però a l'arribar resulta que sí que n'hi ha... sort, sinó ens quedava una bona baixada.
Ens instalem i a sopar ben d'hora que avui ha sigut un dia llarg.
Els "cavalls de vent" em van donar molt bon rotllo
L'endemà enfilem cap al cim vorejant la Tusse de Maupàs. Aquí trobem algun pas dificil, més que res per la neu que encara queda, però sense més problemes arribem al cim del Maupàs.
La idea era fer la cresta, en principi fàcil, fins la Tusse de Remunye, però al cim ens ho mirem i ho deixem còrrer. Tornem avall fins que enllacem amb el camí del circ de Cabrioules que ens porta fins la Tusse de Remunye, però fent més camí, és clar. Aquí baixem una mica cap a Literola i després tornem a pujar fins al coll inferior de Literola que ens portarà sense més problems al Refugi del Portillón.
Aquí hi hem arribat sense plaça, ja que al Maupàs ens van dir que no hi havia lloc, però a l'arribar resulta que sí que n'hi ha... sort, sinó ens quedava una bona baixada.
Ens instalem i a sopar ben d'hora que avui ha sigut un dia llarg.
dissabte, 2 d’agost del 2008
Pic dels Estanys - Pic de Baborte
Doncs són els dos darrers cims que em faltava per pujar de la VallFerrera i ja han caigut. Després de fer-ne alguns de nous a la travessa Pica-Pica (Canalbones) ara havien de caure aquests dos.
Hi havia anat diverses vegades, però per una cosa o altra sempre havia tirat enrere.
Vaig pujar a la tarda a dormir al refugi de Baborte i a les sis del matí ja havia dormit prou i sortia amb un cel ben tapat... a veure si avui tampoc no podia ser. Ràpid vaig anar fins al Pic dels Estanys, amb un tram final de cresta distret, i vaig baixar cap al coll, on vaig fer una paradeta a menjar. Aquí el dia es va arreglar i la pujada al Baborte ja amb bon temps. Com podeu veure les vistes del Sotllo i de la Pica d'Estats són immillorables.
Baixada cap al refugi, recollir els trastos i a dinar a Àreu.
Hi havia anat diverses vegades, però per una cosa o altra sempre havia tirat enrere.
Vaig pujar a la tarda a dormir al refugi de Baborte i a les sis del matí ja havia dormit prou i sortia amb un cel ben tapat... a veure si avui tampoc no podia ser. Ràpid vaig anar fins al Pic dels Estanys, amb un tram final de cresta distret, i vaig baixar cap al coll, on vaig fer una paradeta a menjar. Aquí el dia es va arreglar i la pujada al Baborte ja amb bon temps. Com podeu veure les vistes del Sotllo i de la Pica d'Estats són immillorables.
Baixada cap al refugi, recollir els trastos i a dinar a Àreu.
divendres, 1 d’agost del 2008
Pica-Pica
I no és que haguem anat a fer un vermut a una terrasseta, no!!!! Es tracta de la travessa, a tota cresta, des de la Pica Roja a la Pica d'Estats. I és que si et punxen, aquest cop no gaire, doncs acabes fent aquestes coses.
Resumint: vam pujar a la Pica Roja i d'allà vam anar seguint a tota cresta fins la Pica d'estats. Pensàvem trobar algun pas difícil, però al final no vam haver de fer servir cap ferro, ni la corda. Això sí, com diria un que jo em sé "va ser el dia més cansat de la meva vida". I és que passar-se quinze hores per fer 2500 metres de desnivell és una miqueta dur, i més quan et quedes sense aigua i la única que et trobes té uns bitxets vermells nedant a dins... o quan veus que una cabra, o un cabró, fa el mateix que tu com si res.
Al final va ser una activitat interessant, tot i que la cresta, segurament, no passarà a tenir una gran popularitat.
I també em sembla que ja de tornada vam trobar el camí bo per pujar a la Pica d'Estats. Si hi aneu no passeu pas per on vam anar nosaltres.
Hi vam anar amb l'Isaac i un que es pensava que anava a les Hawai.
dimecres, 23 de juliol del 2008
Breithorn - Pollux
Després de dormir molt i d'esmorzar a l'hora que ens va anar bé, fem la passejada fins al telefèric i tornem al càmping, on seguim menjant i la preceptiva dutxa. A la tarda es fica a ploure i aprofitem per veure les fotos que hem fet i fer plans pels dies que queden.
Com que la meteo no està gaire clara decidim pujar a dormir al plató el Breithorn i l'endemà fer l'ascensió al Pollux.
Dit i fet, l'endemà al matí ens preparem les coses tranquilament, ens preparem el sopar que ja portarem fet i agafem de nou el telefèric fins al Klein Matterhorn. Com que quasi no caminarem no ens estem de res. Muntem les tendes, i com que ens sobra temps ens enfilem, totalment sols que aquí és un luxe, al cim del Breithorn. I com que som molt senyorets i volem gaudir de la vista amb total comoditat ens hi pugem les cadires de càmping.
Fem la baixada, sopar i a dormir. A la nit no passem gaire fred tot i que la tenda es queda ben gelada.
Pel matí enfilem el plató i la glacera fins al peu del Pollux. Volem pujar per la normal, però quan hi arribem no està gens bé i desfem una mica de camí per pujar per una dreta pala on hi ha traces. A mitja pala ens comencem a assegurar i un cop a l'aresta acabem d'arribar fins al cim.
La baixada també la fem assegurant fins la glacera. I quan ja estem al peu de les dificultats veiem com un senyor anglès que anava tot sól patina i baixa tot el pendent. Primer ens pensem el pitjor doncs l'home no es mou, pero al final sembla que té alguna cosa en un peu, a més de rascades i sang. Avisem l'helicòpter i ens preparem per al 'rescat'.
Quan se l'han endut seguim fins al plató, ara en pujada, recollim i cap a Tasch de nou, on seguim menjant, prenem una dutxa i desmuntem tot per començar el viatge d tornada, avui només fins a Chamonix i demà fins a casa.
Com que la meteo no està gaire clara decidim pujar a dormir al plató el Breithorn i l'endemà fer l'ascensió al Pollux.
Dit i fet, l'endemà al matí ens preparem les coses tranquilament, ens preparem el sopar que ja portarem fet i agafem de nou el telefèric fins al Klein Matterhorn. Com que quasi no caminarem no ens estem de res. Muntem les tendes, i com que ens sobra temps ens enfilem, totalment sols que aquí és un luxe, al cim del Breithorn. I com que som molt senyorets i volem gaudir de la vista amb total comoditat ens hi pugem les cadires de càmping.
Fem la baixada, sopar i a dormir. A la nit no passem gaire fred tot i que la tenda es queda ben gelada.
Pel matí enfilem el plató i la glacera fins al peu del Pollux. Volem pujar per la normal, però quan hi arribem no està gens bé i desfem una mica de camí per pujar per una dreta pala on hi ha traces. A mitja pala ens comencem a assegurar i un cop a l'aresta acabem d'arribar fins al cim.
La baixada també la fem assegurant fins la glacera. I quan ja estem al peu de les dificultats veiem com un senyor anglès que anava tot sól patina i baixa tot el pendent. Primer ens pensem el pitjor doncs l'home no es mou, pero al final sembla que té alguna cosa en un peu, a més de rascades i sang. Avisem l'helicòpter i ens preparem per al 'rescat'.
Quan se l'han endut seguim fins al plató, ara en pujada, recollim i cap a Tasch de nou, on seguim menjant, prenem una dutxa i desmuntem tot per començar el viatge d tornada, avui només fins a Chamonix i demà fins a casa.
dimarts, 22 de juliol del 2008
Rimpfischhorn
A les tres del matí ja estem caminant després d'un ràpid esmorzar. El ritme que portem és bo i anem mantenint horaris, però encara a la fosca, en un tram que no havia vist el dia abans, ens perdem una mica i hem de desfer camí. Seguim pujant ara ja per neu fins que arribem a un esperó que haurem de pujar, són les primeres dificultats del dia, que ens fan equipar amb tot el material. Passat aquest tros arribem a la cota dels 4000 metres. Ens queden els darrers 200 metres fins al cim, que també són els més difícils. Fins aquí, amb parades, ja portem 1 hora més del previst.
Ara ens lliguem i enfilem primer per un corredor, flanqueig a l'esquerra per entrar en una altra canal bastant dreta i amb molt pati a sota, i sortida per unes roques gelades fins l'avantcim. D'aquí una bonica aresta ens porta fins al cim. És tan petit i tan penjat que no ens fem la típica foto. Només pensem en baixar. Al final decidim baixar desgrimpant algun tram i acabem muntant ràpels, amb la lentitud que suposa haver de baixar sis persones.
Finalment tardem cinc hores per pujar i baixar els darrers 200 metres. De nou al coll ens fem la foto 'de cim'.
I ara només ens queda la baixada final fins al refugi, enfonsant-nos a la neu primer, i patint les roques al final. Just arribem per l'hora del sopar, o sigui les set del vespre. En total 16 hores d'activitat i 1800 metres de desnivell acumulats en pujada, i també en baixada és clar.
Per ser el cim d'aclimatació-entrenament no ha estat gens malament.
Ara ens lliguem i enfilem primer per un corredor, flanqueig a l'esquerra per entrar en una altra canal bastant dreta i amb molt pati a sota, i sortida per unes roques gelades fins l'avantcim. D'aquí una bonica aresta ens porta fins al cim. És tan petit i tan penjat que no ens fem la típica foto. Només pensem en baixar. Al final decidim baixar desgrimpant algun tram i acabem muntant ràpels, amb la lentitud que suposa haver de baixar sis persones.
Finalment tardem cinc hores per pujar i baixar els darrers 200 metres. De nou al coll ens fem la foto 'de cim'.
I ara només ens queda la baixada final fins al refugi, enfonsant-nos a la neu primer, i patint les roques al final. Just arribem per l'hora del sopar, o sigui les set del vespre. En total 16 hores d'activitat i 1800 metres de desnivell acumulats en pujada, i també en baixada és clar.
Per ser el cim d'aclimatació-entrenament no ha estat gens malament.
dilluns, 21 de juliol del 2008
Zermatt
Després d'un llarga viatge fins a Zermatt, passant per Chamonix i sentint males notícies respecte a les condicions de la travessa dels 4000 al Montblanc, ens instalem al camping de Tasch per encarar el primer objectiu de la setmana.
Preparem motxilles i pugem fins a Zermatt. Tot molt bonic, especialment les vistes sobre el cerví, però un altre poble transformat en superfície comercial. Li canvies el teló de fons i podries ser a Sass, Chamonix, Andorra, Benasc o Benidorm.
Prenem els remuntadors que ens acosten a poc més de quaranta cinc minuts del Refugi de Alpflue, on farem nit per encarar el Rimpischhorn.
A la tarda pujo a veure el camí que haurem de fer demà, de nit, i aprofito la situació per prendre aquesta fotografia del Cerví.
Preparem motxilles i pugem fins a Zermatt. Tot molt bonic, especialment les vistes sobre el cerví, però un altre poble transformat en superfície comercial. Li canvies el teló de fons i podries ser a Sass, Chamonix, Andorra, Benasc o Benidorm.
Prenem els remuntadors que ens acosten a poc més de quaranta cinc minuts del Refugi de Alpflue, on farem nit per encarar el Rimpischhorn.
A la tarda pujo a veure el camí que haurem de fer demà, de nit, i aprofito la situació per prendre aquesta fotografia del Cerví.
dijous, 10 de juliol del 2008
Benasc
Doncs un altre cop cap a Benasc, per variar, per ultimar la preparació per la setmana que ve als Alps.
Marxo de casa havent dinat i a les sis ja sóc al bus que puja a La Besurta. Allà em carrego l'armari i amunt. En poc més d'una hora em planto en un replà que queda per sobre de la renclusa, a uns 150 metres de desnivell. Acollidor, amb aigua i poc visible. Sopar i a dormir.
Just quan s'hi comença a veure ja estic caminant en direcció al Portilló Superior. El camí és una mica liat fins que no arribo a la neu, més o menys una hora després de sortir. Aquí tot millora i per neu, sense crampons, cap al Portilló, el baixo i encaro cap a l'Aneto, però aviat deixo la traça i començo a fer diagonal amunt cap al Collado del Medio, on hi arribo per un darrer tros una mica més trempat.
Deixo la motxilla i per terreny fàcil m'enfilo al Pico del Medio. La continuació cap al Maldito es veu maca, però haurà de ser un altre dia, potser fent la cresta de Cregüeña?. Torno a la motxilla i me'n vaig cap al Pico de Coronas i una punta que hi ha més enllà, sobre el Coll de Coronas. Aquí dubto entre tornar enrere o baixar al coll, però com que hi veig unes fites m´hi poso. El darrer tros per una pala de neu ben dreta i de cara a la paret el resolc amb total autoritat (ja veieu que no em cal àvia). Fins aquí havia fet tres tresmils que no tenia a la llista i veient que estava bé decideixo anar fins a l´esquena de l´Aneto, passant pel cim del mateix Aneto. Dit i fet, però quan hi arribo es veu molt avall i ho deixo estar. Torno al glaciar i sense cap problema, i molt ràpid, a la tenda. Recullo i cap a Benasc que hi falta gent. Unes cervesetes, visita al Barrabes, sopar i a dormir.
I després de dormir bé, que millor que tronar a caminar, aquest cop cap al Salvaguardia, on les vistes són ben boniques de tot el massís de la Maladeta, llàstima que avui hagi estat ennuvolat tot el matí.
I per acabar us deixo amb unes fotos de `vida salvatge´
Marxo de casa havent dinat i a les sis ja sóc al bus que puja a La Besurta. Allà em carrego l'armari i amunt. En poc més d'una hora em planto en un replà que queda per sobre de la renclusa, a uns 150 metres de desnivell. Acollidor, amb aigua i poc visible. Sopar i a dormir.
Just quan s'hi comença a veure ja estic caminant en direcció al Portilló Superior. El camí és una mica liat fins que no arribo a la neu, més o menys una hora després de sortir. Aquí tot millora i per neu, sense crampons, cap al Portilló, el baixo i encaro cap a l'Aneto, però aviat deixo la traça i començo a fer diagonal amunt cap al Collado del Medio, on hi arribo per un darrer tros una mica més trempat.
Deixo la motxilla i per terreny fàcil m'enfilo al Pico del Medio. La continuació cap al Maldito es veu maca, però haurà de ser un altre dia, potser fent la cresta de Cregüeña?. Torno a la motxilla i me'n vaig cap al Pico de Coronas i una punta que hi ha més enllà, sobre el Coll de Coronas. Aquí dubto entre tornar enrere o baixar al coll, però com que hi veig unes fites m´hi poso. El darrer tros per una pala de neu ben dreta i de cara a la paret el resolc amb total autoritat (ja veieu que no em cal àvia). Fins aquí havia fet tres tresmils que no tenia a la llista i veient que estava bé decideixo anar fins a l´esquena de l´Aneto, passant pel cim del mateix Aneto. Dit i fet, però quan hi arribo es veu molt avall i ho deixo estar. Torno al glaciar i sense cap problema, i molt ràpid, a la tenda. Recullo i cap a Benasc que hi falta gent. Unes cervesetes, visita al Barrabes, sopar i a dormir.
I després de dormir bé, que millor que tronar a caminar, aquest cop cap al Salvaguardia, on les vistes són ben boniques de tot el massís de la Maladeta, llàstima que avui hagi estat ennuvolat tot el matí.
I per acabar us deixo amb unes fotos de `vida salvatge´
diumenge, 6 de juliol del 2008
Barbet - Canigó
Per segon cop en quinze dies, altre cop cap al Canigó, aquest cop amb la col·lectica del CER.
Posta de sol espectacular, ressopó acompanyats del foc i pujada al Canigó, passant primer pel Pic Barbet, amb petita remullada inclosa, estones de sol, estones de vent, estones de fred, de calor... o sigui, una mica de tot.
dimarts, 24 de juny del 2008
Canigó
El diumenge 22 enfilem cap a Prada per participar en els actes de la Flama del Canigó. Abans de pujar a Cortalets fem una visita cultural a Sant Martí del Canigó. La majoria dels que hi èrem, èrem catalans, però la visita es va fer en francès. Com dèia el Pau, amb la de temps que tenen podrien aprendre català aquests monjos!!
Pugem a Cortalets, muntem la tenda i cap al vespre pugem al Canigó. Hi arribem encara amb sol, fem fotos, mengem una mica i a esperar que pugi la flama. Cap a les 11 van arribar i van encendre el foc. De fet no ens vam enterar de res perquè ho van fer una mica sota el cim i nosaltres èrem a dalt de tot. I després la llarga baixada fins a Cortalets. Una mica de ressopó amb coca i mistela i a dormir.
Enllaç Vilaweb
L'endemà anem a dinar a Molló i després cap a casa, a preparar la revetlla.
Focs de Sant Joan - Festa Nacional dels Països Catalans
dimecres, 11 de juny del 2008
Aneto
A un quart de cinc ens despertem i segueix plovent-nevant. L'hora de llevar-se és a dos de cinc, per tant la meteo no pinta gens bé. Però sembla que para i quan sona l'alarma traiem el cap de la tenda i tot ben ben estelat. Esmorzar, desmuntar tenda, posar pells... i en una hora sortim amunt amb el frontal. Passada la Renclusa ens calcem els esquís i de dret cap a l'Aneto. La neu té molt bona pinta, sembla que ha nevat una mica per la nit, el dia és bo, no hi ha massa gent, bona companyia... què més es pot demanar.
Quan entrem a la glacera es comença a tapar una mica però arribem al cim prou bé, només amb unes boires i un fantàstic mar de núvols. Mai havíe vist el Pas de Mahoma amb tanta neu, hi passem caminant sense problemes.
La baixada comença molt bé però al creuar el mar de núvols la visibilitat baixa una mica. La neu excel·lent. Quan s'obre acabem d'arribar quasi fins a Aigualluts i després la preceptiva caminada fins al cotxe.
Un excel·lent final de temporada d'esquí!!!!
Quan entrem a la glacera es comença a tapar una mica però arribem al cim prou bé, només amb unes boires i un fantàstic mar de núvols. Mai havíe vist el Pas de Mahoma amb tanta neu, hi passem caminant sense problemes.
La baixada comença molt bé però al creuar el mar de núvols la visibilitat baixa una mica. La neu excel·lent. Quan s'obre acabem d'arribar quasi fins a Aigualluts i després la preceptiva caminada fins al cotxe.
Un excel·lent final de temporada d'esquí!!!!
Benasc
Sortim amb tranquilitat de Rubí i enfilem cap a Benasc. Abans d'arribar-hi, direcció al poble de Sesué, ens enfilem a una ferrada que hi ha per la zona. Força maca, bastant aèria i només amb un parell de pasos on s'ha de tibar de braços. Llàstima que sigui tan curta, en menys d'una hora hem acabat.
Acabem d'arribar a Benasc, dinem i a 'estudiar' una mica al Barrabés. Quan ja ens hem après la lliçó enfilem cap a Senarta i es posa a ploure. Sopem sota un cobert i quan para muntem la tenda. Segueix plovent, nevant, aigua-neu, pedra.... a veure què passa demà.
Acabem d'arribar a Benasc, dinem i a 'estudiar' una mica al Barrabés. Quan ja ens hem après la lliçó enfilem cap a Senarta i es posa a ploure. Sopem sota un cobert i quan para muntem la tenda. Segueix plovent, nevant, aigua-neu, pedra.... a veure què passa demà.
dilluns, 2 de juny del 2008
Serra de Busa
El dissabte una mica de bici i el diumenge pujada al Cògul, a la serra de Busa. Sortida tranquila i espectacular travesant els cingles i visitant El Capolatell, antiga presó, molt ben trobada per cert.
El tema estrella del dia van ser, com no podia faltar, llocs (muntanyes) on passar uns quants estius fent coses, o potser amb un parell de vides ja ens donaria temps a anar a tots els llocs on vam dir. I també vam parlar una mica de fotografia, però poquet, oi?
Aquí he fet l'estrenada oficial de la càmera i gràcies als consells de l'Isaac que em va ensenyar algunes coses m'ha quedat alguna foto prou maca. Qualsevol li diu que no amb el tros d'objectiu-bazooka que porta.
diumenge, 25 de maig del 2008
Sant Aniol
Tot i que el dia no pintava massa bé ens hem arribat fins a Sadernes, i una mica més per la pista. Com que just quan hem arribat no plovia doncs hem començat a caminar. Al cap d'una estoneta ja han caigut les primeres gotes i després ja ha sigut un no parar.
Només hem arribat fins al començament del tram més engorjat i com que ens quedava bastant i hi havia canalla i avis doncs hem girat cua i hem continuat mullant-nos.
Com diria un que jo sé:"... amb aquella fe..."
I no he pogut ni estrenar la càmera
FREE TIBET
dissabte, 24 de maig del 2008
Ja la tenim aquí
Després de força temps de donar-li voltes, si sí o si no, si aquesta o l'altra, ja és aquí. Ja he començat a 'treballar' amb la Olympus E-510. De moment fa unes fotos normals, més per la poca perícia de qui dispara que no per les prestacions de la màquina.
Demà sortiré i hi aniré fent més proves a veure que en surt.
Estic més content que un nen amb sabates noves!!!!
Demà sortiré i hi aniré fent més proves a veure que en surt.
Estic més content que un nen amb sabates noves!!!!
divendres, 16 de maig del 2008
Generalitat bananera
No ho escric pas jo, no sóc tan bo, però em sembla tan clar...
(Vilaweb. Vicent Partal, divendres, 16 de maig de 2008)
No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...
Em costa fins i tot d'explicar-m'ho. El govern de Catalunya, ai senyor!, signa un decret 84/2007 de 3 d'abril que estableix unes mesures excepcionals i d'emergència sobre l'ús dels recursos hídrics (és aquest). Fa, doncs, tretze mesos el govern, per combatre la sequera, va establir una escala de tres estats molt precisos: un d'excepcionalitat de nivell 1, un d'excepcionalitat de nivell 2 i un d'emergència. Fa tretze mesos el govern va definir cadascun d'aquests estats amb una meticulositat impressionant: quanta aigua embassada calia perquè un territori entrara en un d'aquests estats o n'isquera, i en quin moment hi entrava o n'eixia. Qui vulga entretenir-s'hi pot mirar-se les taules del document, però, dient-ho succintament, la cosa és aquesta: segons el decret, les pluges d'aquests darrers dies han aportat prou aigua a les conques del Ter-Llobregat perquè Barcelona, que en forma part, puga eixir de l'estat d'excepcionalitat 2 i passar al d'excepcionalitat 1, menys greu que no l'anterior (permet de regar plantes i omplir piscines, per exemple). Hi insistesc: el document és extremadament precís i no sembla que el feren a la babalà.
Dimarts el govern féu la seua reunió setmanal. Havia plogut de valent el cap de setmana i, animat per tanta pluja, el conseller Baltasar va dir que ja hi havia prou aigua per a eixir de l'excepcionalitat 2 i passar a la 1. Més encara, anuncià que el canvi es faria divendres (avui), que és quan l'Agència Catalana de l'Aigua avalua tècnicament la situació. Resumint: fa tretze mesos el govern va definir detalladament l'estat de sequera i fa tres dies va anunciar que es rebaixaria un grau la gravetat de la sequera, tal com el govern mateix l'havia definida, sense que ningú l'obligara a definir-la així. (En podeu llegir la notícia.)
Però, com era de preveure, hi ha hagut rebombori. Hom justificava el transvasament de l'Ebre o de l'aigua dels pous de Tarragona invocant la necessitat d'aigua potable. Però, gràcies a la pluja i d'acord amb el còmput establert fa tretze mesos pel govern mateix, ja no som en la fase en què perilla l'aigua de boca; tant és així, que se'n pot gastar per a necessitats menors, com la de regar plantes. És normal, doncs, que els territoris afectats pel transvasament diguen que les regles han canviat. Fins i tot els dirigents del PSC locals comencen a dir que això no pot ser i que l'aigua, si no és necessària per al consum humà, no s'hauria de transvasar.
I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.
(Vilaweb. Vicent Partal, divendres, 16 de maig de 2008)
No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...
Em costa fins i tot d'explicar-m'ho. El govern de Catalunya, ai senyor!, signa un decret 84/2007 de 3 d'abril que estableix unes mesures excepcionals i d'emergència sobre l'ús dels recursos hídrics (és aquest). Fa, doncs, tretze mesos el govern, per combatre la sequera, va establir una escala de tres estats molt precisos: un d'excepcionalitat de nivell 1, un d'excepcionalitat de nivell 2 i un d'emergència. Fa tretze mesos el govern va definir cadascun d'aquests estats amb una meticulositat impressionant: quanta aigua embassada calia perquè un territori entrara en un d'aquests estats o n'isquera, i en quin moment hi entrava o n'eixia. Qui vulga entretenir-s'hi pot mirar-se les taules del document, però, dient-ho succintament, la cosa és aquesta: segons el decret, les pluges d'aquests darrers dies han aportat prou aigua a les conques del Ter-Llobregat perquè Barcelona, que en forma part, puga eixir de l'estat d'excepcionalitat 2 i passar al d'excepcionalitat 1, menys greu que no l'anterior (permet de regar plantes i omplir piscines, per exemple). Hi insistesc: el document és extremadament precís i no sembla que el feren a la babalà.
Dimarts el govern féu la seua reunió setmanal. Havia plogut de valent el cap de setmana i, animat per tanta pluja, el conseller Baltasar va dir que ja hi havia prou aigua per a eixir de l'excepcionalitat 2 i passar a la 1. Més encara, anuncià que el canvi es faria divendres (avui), que és quan l'Agència Catalana de l'Aigua avalua tècnicament la situació. Resumint: fa tretze mesos el govern va definir detalladament l'estat de sequera i fa tres dies va anunciar que es rebaixaria un grau la gravetat de la sequera, tal com el govern mateix l'havia definida, sense que ningú l'obligara a definir-la així. (En podeu llegir la notícia.)
Però, com era de preveure, hi ha hagut rebombori. Hom justificava el transvasament de l'Ebre o de l'aigua dels pous de Tarragona invocant la necessitat d'aigua potable. Però, gràcies a la pluja i d'acord amb el còmput establert fa tretze mesos pel govern mateix, ja no som en la fase en què perilla l'aigua de boca; tant és així, que se'n pot gastar per a necessitats menors, com la de regar plantes. És normal, doncs, que els territoris afectats pel transvasament diguen que les regles han canviat. Fins i tot els dirigents del PSC locals comencen a dir que això no pot ser i que l'aigua, si no és necessària per al consum humà, no s'hauria de transvasar.
I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.
Contra el transvasament
Manifest blocaire contra el transvasament
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008
dilluns, 12 de maig del 2008
Cursa
Doncs sí, tot i la pluja insistent de dissabte i les pitjors previsions per diumenge vam poder fer la cursa amb bastanta normalitat.
Una mica de pluja abans de començar per 'amenitzar' els corredors però després tot perfecte. Això sí, vam escurçar un parell de kilòmetres l'itinerari en el tram del torrent ja que no havíem previst cap barca per creuar-lo.
Tot i el fang que hi devia haver els atletes van arribar bastant nets.
I la gent embogint quan sortejàvem els pernils.... que no els donen de menjar a casa?
Bé doncs, fins la següent.
Fotos, classificacions... aquí.
Una mica de pluja abans de començar per 'amenitzar' els corredors però després tot perfecte. Això sí, vam escurçar un parell de kilòmetres l'itinerari en el tram del torrent ja que no havíem previst cap barca per creuar-lo.
Tot i el fang que hi devia haver els atletes van arribar bastant nets.
I la gent embogint quan sortejàvem els pernils.... que no els donen de menjar a casa?
Bé doncs, fins la següent.
Fotos, classificacions... aquí.
dijous, 8 de maig del 2008
El circ s'ha acabat...
... i continúa l'extermini.
M'abstinc de fer cap comentari.
Només un parell d'enllaços
el primer
i el segon
FREE TIBET
M'abstinc de fer cap comentari.
Només un parell d'enllaços
el primer
i el segon
FREE TIBET
Valle Blanche
I per rematar la sortida i veient bones previsions ens vam enfilar fins l'Aguille du Midi, en telefèric, és clar. Vam fer la visita per les terrasses, la foto amb el Mont Blanc de fons, i quan ja feia bastant fred vam enfilar per l'aresta fins al lloc on ens podíem posar els esquís als peus. Tot i anar sense grampons no vam tenir cap problema, ja que hi havia unes cordes fixes, però uns iluminats que pujaven i a sobre amb raquetes als peus per l'estreta aresta, van fer un tap que Déu n'hi do, de fet no sabem com va acabar la cosa.
La baixada va ser perfecta. Feia temps que no esquiava per bams (s'escriu així?). Tot estava ben trepitjat i regelat. A la part baixa la neu ja estava més pasteta però es deixava fer bé.
En dues hores ens vam plantar al tren de Montenvers, vam baixar a Chamonix i carretera i manta fins a casa.
FREE TIBET
dimecres, 7 de maig del 2008
Alphubel
A les 5 del matí ja estàvem esmorzant i cap amunt. El dia prometia ser bo, però unes boires ens el van complicar una mica, especialment a la baixada: mala visibilitat i la neu poc transformada i una mica difícil.
Vam anar pujant seguint la traça de pujada enmig de milers de traces de baixada i amb molt bones vistes sobre l'Allalin, el Dom, el Tashhorn, el Nadel, el Weissmies... es veia tot.
Vam fer una mica de volta per un llarg plató i després la pala final amb algun tros ben dret, que ens va portar fins al cim.
Mentre esperàvem al Jordi i l'Orland vaig aprofitar per posar una nova tira de banderes.
I després la baixada, complicada al principi, dreta, estreta, gelada i amb gent, i molt millor després, tot i que s'havia de treballar.
Al final vam arribar a les pistes i vam baixar el darrer tros colant-nos al telefèric fins a Saas Fee. Vam mejar una mica i cap a Chamonix hi falta gent.
FREE TIBET
Vam anar pujant seguint la traça de pujada enmig de milers de traces de baixada i amb molt bones vistes sobre l'Allalin, el Dom, el Tashhorn, el Nadel, el Weissmies... es veia tot.
Vam fer una mica de volta per un llarg plató i després la pala final amb algun tros ben dret, que ens va portar fins al cim.
Mentre esperàvem al Jordi i l'Orland vaig aprofitar per posar una nova tira de banderes.
I després la baixada, complicada al principi, dreta, estreta, gelada i amb gent, i molt millor després, tot i que s'havia de treballar.
Al final vam arribar a les pistes i vam baixar el darrer tros colant-nos al telefèric fins a Saas Fee. Vam mejar una mica i cap a Chamonix hi falta gent.
FREE TIBET
dimarts, 6 de maig del 2008
Allalin
A les 8 del matí agafem el telefèric i el metro-alpin que ens pugen fins a 3500 metres. Des d'allà l'Allalin està a tocar però l'alçada es fa notar. Posem els esquís i comencem a enfilar cap al coll, on tot pujant hem de travessar alguna que altra esquerda.
Un cop al coll ens fiquem els grampons, ja que la pala final està ben gelada i acabem d'arribar al cim a 4020metres, per la fina aresta final. Ens fem les fotos i hi poso unes banderoles d'oració perquè resin per nosaltres. De vent no els en faltarà.
Tornem a baixar fins al coll i ens calcem els esquís per baixar. La neu està força bé i arribem sense problema a les pistes. Aquí deixem les motxilles i aprofitem per fer algunes baixades més tot utilitzant els remuntadors. Amb les àncores que tenen aquí estem a punt de pendre mal. Tot s'ha de dir que vam riure molt amb aquest invent.
Quan ja estem ben rebentats agafem les coses i acabem d'arribar al refugi de Langflue, des d'on demà anirem al Alphubel.
Ens instalem i ens prenem una bona cervesa que bé que ens ho mereixem.
FREE TIBET
Un cop al coll ens fiquem els grampons, ja que la pala final està ben gelada i acabem d'arribar al cim a 4020metres, per la fina aresta final. Ens fem les fotos i hi poso unes banderoles d'oració perquè resin per nosaltres. De vent no els en faltarà.
Tornem a baixar fins al coll i ens calcem els esquís per baixar. La neu està força bé i arribem sense problema a les pistes. Aquí deixem les motxilles i aprofitem per fer algunes baixades més tot utilitzant els remuntadors. Amb les àncores que tenen aquí estem a punt de pendre mal. Tot s'ha de dir que vam riure molt amb aquest invent.
Quan ja estem ben rebentats agafem les coses i acabem d'arribar al refugi de Langflue, des d'on demà anirem al Alphubel.
Ens instalem i ens prenem una bona cervesa que bé que ens ho mereixem.
FREE TIBET
dilluns, 5 de maig del 2008
Saas Fee
El passat dijous vam enfilar cap a aquest bonic poble de Suïssa. El camí era llarg i vam sortir ben d'hora pel matí.
Cap al migdia vam arribar a Chamonix i vam parar a dinar i a fer un cafetó. Tot era ben nevat i les vistes, no per ser conegudes, no deixaven de ser espectaculars.
Al vespre vam arribar a Saas i ens vam instalar al càmping, vam fer el sopar i a dormir, que l'endemà ens esperava una mica més d'activitat.
FREE TIBET
Cap al migdia vam arribar a Chamonix i vam parar a dinar i a fer un cafetó. Tot era ben nevat i les vistes, no per ser conegudes, no deixaven de ser espectaculars.
Al vespre vam arribar a Saas i ens vam instalar al càmping, vam fer el sopar i a dormir, que l'endemà ens esperava una mica més d'activitat.
FREE TIBET
diumenge, 27 d’abril del 2008
Bastiments
Avui l'hem fet. Ja em pensava que aquesta temporada acabaria sense cap pujada al Bastiments, però avui l'hem fet. La veritat és que està força justet de neu, de fet hem hagut de carregar els esquís a l'esquena fins al refugi.
Al cim hi havia una aresta de neu ben esmolada, de fet mai l'hi havia vist, i força acumulació.
La baixada pels tubs directes, perfecta!!!, i la neu, tot i que molt transformada, es deixava fer.
Aquí ja no hi ha res més a fer (a no ser que torni a nevar...)A la foto podeu veure en quin estat està la pala.
FREE TIBET
Al cim hi havia una aresta de neu ben esmolada, de fet mai l'hi havia vist, i força acumulació.
La baixada pels tubs directes, perfecta!!!, i la neu, tot i que molt transformada, es deixava fer.
Aquí ja no hi ha res més a fer (a no ser que torni a nevar...)A la foto podeu veure en quin estat està la pala.
FREE TIBET
Pessons
Dissabte vam anar al Pic de Pessons per la Vall d'Ensagents. La part del bosc estava força malament per anar amb els esquís, per la falta de neu i pel seu estat, però a la part de dalt vam disfrutar força i el tram de cresta va ser ràpid i entretingut.
La baixada perfecta, i al tram final amb els esquís a l'esquena.
Vam anar-hi amb el Paui i el Santi i també el Gerard com a representant de les terres de Lleida (queda pendent un Bastiments)
Més fotos aquí
FREE TIBET
La baixada perfecta, i al tram final amb els esquís a l'esquena.
Vam anar-hi amb el Paui i el Santi i també el Gerard com a representant de les terres de Lleida (queda pendent un Bastiments)
Més fotos aquí
FREE TIBET
diumenge, 20 d’abril del 2008
Tossa d'Alp
(i ja en van dos)
Aquest cap de setmana ningú podia sortir i vaig decidir anar el dissabte al Puigllançada. Quan ja hi arribava i després de pujar el darrer tros de la collada amb neu i veure que tot era ben nevat, em va semblar veure aquell color marronet que surt sota la neu quan ja hi és escassa. I vaig decidir encara cap a la Tossa, esperant trobar neu a les pistes de Masella i així, pujar i baixar sense problema.
1ª sorpresa: les pistes encara estan obertes i hi ha força gent. Tot i que a mi em faria una mica de pena esquiar envoltat de color verd.
2ª sorpresa: arribant a dalt, una mica més amunt de la Cova, uns paios es tiren per uns fora pistes molt xulos. Em paro a mirar-los. Al meu costat uns quants comenten que aquell que es tira ara és molt bo en free-ride, que sempre queda primer...(es veu que el coneixien) i la veritat és que fa un salt molt xulo. Llàstima que al caure tota la placa de neu que té a sota se'n va avall cap a una petita pista on també hi havia gent. Quan la neu es va aturar els del costat comenten 'que chulo, que pasada, como mola' i coses per l'estil. Per sort els que hi havia a sota van poder fugir abans que els arribés la neu i al que havia peta la placa se'l van acabar enduent amb llitera. Sort per a ell que estava en 'zona controlada'. Serà molt bo i tot el que vulgueu, però sort que era on era, i més sort encara que no va matar a ningú.
Paios i situacions com aquestes són les que fan que els que anem a muntanya prenent les màximes precaucions acabem pagant els plats trencats dels que no saben on es fiquen.
'Como mola'
FREE TIBET
Aquest cap de setmana ningú podia sortir i vaig decidir anar el dissabte al Puigllançada. Quan ja hi arribava i després de pujar el darrer tros de la collada amb neu i veure que tot era ben nevat, em va semblar veure aquell color marronet que surt sota la neu quan ja hi és escassa. I vaig decidir encara cap a la Tossa, esperant trobar neu a les pistes de Masella i així, pujar i baixar sense problema.
1ª sorpresa: les pistes encara estan obertes i hi ha força gent. Tot i que a mi em faria una mica de pena esquiar envoltat de color verd.
2ª sorpresa: arribant a dalt, una mica més amunt de la Cova, uns paios es tiren per uns fora pistes molt xulos. Em paro a mirar-los. Al meu costat uns quants comenten que aquell que es tira ara és molt bo en free-ride, que sempre queda primer...(es veu que el coneixien) i la veritat és que fa un salt molt xulo. Llàstima que al caure tota la placa de neu que té a sota se'n va avall cap a una petita pista on també hi havia gent. Quan la neu es va aturar els del costat comenten 'que chulo, que pasada, como mola' i coses per l'estil. Per sort els que hi havia a sota van poder fugir abans que els arribés la neu i al que havia peta la placa se'l van acabar enduent amb llitera. Sort per a ell que estava en 'zona controlada'. Serà molt bo i tot el que vulgueu, però sort que era on era, i més sort encara que no va matar a ningú.
Paios i situacions com aquestes són les que fan que els que anem a muntanya prenent les màximes precaucions acabem pagant els plats trencats dels que no saben on es fiquen.
'Como mola'
FREE TIBET
diumenge, 13 d’abril del 2008
Sant Llorenç...
... de Morunys.
Avui etapa del GR-1 fins a Sant Llorenç de Morunys. Uns 20 km de caminada que hem fet a molt bon ritme, hi deu haver ajudat que quan acabàvem de dinar ha començat a ploure i hem sortit pitant.
Feia temps que no hi anava i ha estat molt bé anar caminant en bona companyia i anar xerrant ara amb un, ara amb l'altre de qualsevol cosa (tot i que no recordo cap conversa sobre el Barça... serà que ja ho donem per perdut).
Si voleu veure més fotos, clic aquí (gràcies Miquel)
FREE TIBET
dissabte, 12 d’abril del 2008
Puigmal
Tot i que la neu comença a ser escassa al Pirineu Oriental, gràcies a les nevades del divendres hem pogut fer el Puigmal per Err.
La pujada sense problemes i la baixada rascant a moltes pedres. Per sort hem pogut gaudir en un bon tram d'una fantàstica neu pols sobre una bona base que ha pagat amb escreix les ratllades a les soles, els records als sants i a la Mare de Déu i la caminada final perquè ja s'havia fos bona part de la neu a les parts baixes.
Quan tingui les fotos que ha fet el Jordi us en posaré alguna
FREE TIBET
La pujada sense problemes i la baixada rascant a moltes pedres. Per sort hem pogut gaudir en un bon tram d'una fantàstica neu pols sobre una bona base que ha pagat amb escreix les ratllades a les soles, els records als sants i a la Mare de Déu i la caminada final perquè ja s'havia fos bona part de la neu a les parts baixes.
Quan tingui les fotos que ha fet el Jordi us en posaré alguna
FREE TIBET
dilluns, 7 d’abril del 2008
diumenge, 6 d’abril del 2008
Penedès
Avui ha tocat una caminadeta matinal. El Josep ens ha portat a recòrrer uns bonics camins d'aquesta comarca, concretament al poblet de Font-Rubí. Hem recorregut un tram dels senders del vi.Ha estat bé, planera, per boscos i hem entrat a unes curioses coves.
M'ha agradat perquè per aquesta zona hi vaig ben poc, sempre miro de tirar cap amunt...
FREE TIBET
M'ha agradat perquè per aquesta zona hi vaig ben poc, sempre miro de tirar cap amunt...
FREE TIBET
dissabte, 5 d’abril del 2008
Fontblanca
Aquest dissabte havíem de fer la travessa del Mulleres. Poques vegades està en condicions, o no hi ha neu o n'hi ha massa i el risc d'allaus és alt. I ens havia semblat que aquest dissabte podien donar-se les condicions adients.
Però al final no ha pogut ser i hem anat al Pic de la Fontblanca, a Andorra, per la vall de Rialb. La idea era fer cim, baixar la pala i tornar a pujar fins la portella de Rialb, però l'horari i les condicions de la pala ens han fet baixar pel mateix lloc de pujada, tot i que hem estirat alguna pala una mica més del que tocava (amb la conseqüent remuntada). Neu primavera però força esquiable en tota la baixada.
A la foto: arribant al cim
Si voleu veure més fotos, clic aquí
I encara més fotos
FREE TIBET
Però al final no ha pogut ser i hem anat al Pic de la Fontblanca, a Andorra, per la vall de Rialb. La idea era fer cim, baixar la pala i tornar a pujar fins la portella de Rialb, però l'horari i les condicions de la pala ens han fet baixar pel mateix lloc de pujada, tot i que hem estirat alguna pala una mica més del que tocava (amb la conseqüent remuntada). Neu primavera però força esquiable en tota la baixada.
A la foto: arribant al cimSi voleu veure més fotos, clic aquí
I encara més fotos
FREE TIBET
diumenge, 30 de març del 2008
Montserrat
Cap de setmana sense tocar la neu, tot i que l'he tastat durant la setmana.Ahir una mica de bici-vici pels voltants de Rubí, Ca n'Oriol i Serra dels Galliners i avui una caminadeta per Montserrat, de Can Jorba fins al Mongrós i baixada per la canal del migdia i el camí dels francesos.
FREE TIBET
FREE TIBET
dijous, 20 de març del 2008
Thabor
Acabat d'arribar del Thabor amb el Pau, us en faig cinc cèntims.
Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.
Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.
Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.
Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.
divendres, 14 de març del 2008
Free Tibet
Fa un parell de dies que ens arriben notícies d'aquelles terres ocupades.Des del dia 10 de març del 1959 en que els xinesos van ocupar defínitivament el Tibet i el Dalai Lama es va haver d'exiliar la repressió ha estat brutal. Avui, sota un marketing d'obertura, ens fan creure que el Tibet és més lliure i s'hi viu millor. Segurament és així pels xinesos que hi han anat, però ben segur que els tibetans no deuen pensar el mateix. Llàstima que en un país tan democràtic i on es respecten tant els drets humans (els EUA acaben de treure la Xina de la llista de països on no es respecten els drets humans) la minoria tibetana no es pot expressar lliurement.
I ara que sel's acosten els Jocs ho volen tenir tot lligat i ben lligat (us sona?)
Un passo uns enllaços per ampliar la notícia.
Vilaweb
pelotasdegoma. blogspot.com (11 de març)
Desnivel
Barrabes (i Nepal 'col·labora')
Comunicat del Dalai Lama
La Casa del Tíbet
Control de fronteres
Si creieu que val la pena, feu-ne difusió: FREE TIBET!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
