La merda de la muntanya

Senzillament impressionant.

Tot ve d'un dia que el Josep Maria, baixant de la delegació d'Andorra, va aterrar en un voral a l'atzar per fer un riu i va topar amb el rètol d'una promoció d'adossats 'rústics' a Colldecabres, o Colldevaques, o alguna cosa així. Figurava el marc buit d'una foto 'polaroid' gegantina, i el forat emmarcava un cap de poble i tota l'esplendor de la vall, un bé de déu de verd esquitxat per un escampall de vaques, o potser cabres, i masets de pessebre cosits per uns camins com fets expressament per a estrenar les 'mountainbikes' del Pare Noël. A la faixa de la 'polaroid' deia, cal·ligrafiat de biaix: 'Aquest pot ser el jardí de casa seva.' El Josep Maria va desplegar el mòbil, va enfocar pel forat, i va treure'n la foto que em va convèncer de comprar la casa, i també el tot-terreny de tres-cents cavalls per fer-hi joc.

La idea era de pujar-hi caps de setmana i vacances, però, és clar, el divendres acabem baldats i no ens veiem amb cor d'embarcar-nos a fer cent quilòmetres de nit i tornar diumenge de pressa i corrents per no enganxar caravana. Els Serra fan igual, l'any passat hi van pujar els ponts que va nevar i el mig agost que els va sobrar del viatge a Tailàndia, i tan feliços. Ja es pot dir que ens veiem més a Barcelona, perquè, casualitats de la vida, resulta que anàvem al mateix gimnàs i mira on ens hem hagut d'anar a conèixer, en un poble mig perdut del Pirineu on fins fa quatre dies vaques i cabres feien drecera a quatre passes de la plaça major, que tornaves del 'trekking' fins al capdamunt de les cagarades i a sobre havies de continuar driblant ensaïmades i cagallons fins a la porta mateix de casa. Sort que els nouvinguts ens hi vam posar forts, perquè ara, des que els fan fer la ronda ben fora vila, escolta, 'mano de santo', és com si el bestiar s'hagués fos. Ara ja podem portar el Pol i la Júlia a jugar a la plaça sense patir que ens agafin una infecció, que l'any passat no sabíem ni de què els havíem de vacunar, per pujar allà dalt.

Doncs per a coses bàsiques com aquestes, als nous veïns, no ens ha tocat més remei que fer pinya, perquè, dels pagesos, no se'n pot treure res. És més, sembla que ens tinguin tírria, i aquí volia arribar: cada dia de la vida, no són les sis del matí que ja sona el gall del corral de baix, sigui dissabte, sigui diumenge, i pobra de tu que els diguis res, que se te'n riuen que es pensen que fas broma. I el campanar, aquesta és l'altra, toca que tocaràs tota la nit, quarts i hores i més n'hi hagués. Al gimnàs ho comentàvem amb els Serra, hem de tornar a batallar amb l'alcalde perquè el parin, que no pot ser que pels quatre dies que hi vas de relax acabis passant la meitat de les nits en blanc. Potser ho podríem fer constar com una ampliació de la denúncia per contaminació acústica del primer any, quan vam aconseguir que el noi de les eugues precintés el coi d'esquelles de les bèsties, tot el dia amb aquell clinc i clonc clavat al cervell.

Però, de tot això, ja en parlarem dilluns, que hem quedat amb els Serra per mirar de perfilar una sol·licitud d'allunyament, o de clausura si pot ser, de la granja de porcs de can Solà, que ves si no ho sabien, quan van construir la urbanització, que ens empudegaria les cases, i sempre som els perjudicats que ens hem de mobilitzar per tot. I mira, si al final la treuen, als del Club de 'trekking', ja no ens caldrà ni encetar la recollida de signatures que dèiem de fer perquè retirin aquell dipòsit d'abeuratge horrorós que tenen a fora i que crea un impacte visual sobre la collada que fa caure d'esquena. És per tot això que me'n faig creus, de la història que els del poble han anat explicant a les 'teles' aquesta setmana, ploriquejant que els fem 'mobbing': 'mobbing rural', diuen! Això sí que és tenir barra, per no dir una altra cosa: em sembla que no cal donar més detalls per demostrar que, si hi ha ningú aquí que fa 'mobbing' a algú, aquests són ells!

Marta Rojals-www.vilaweb.cat

Pedró dels quatre batlles

Avui ha tocat aquesta sortideta tranquila.
A la pujada, amb el cel que feia i la neu, ja estàvem endevinant que avui no disfrutaríem tant com l'altre dia al Matagalls. Un cop fem el cim, passant abans per una altra punta, i per no tornar tant ràpid avall ens decidim a 'mirar' unes pales que baixen en direcció oposada per on hem vingut, després ens tocarà tornara a pujar. El primer tram sense pena ni glòria i de sobte... neu pols fantàstica!!! i amb tanta emoció, castanya!!, però dóna gust caure. Ens fiquem per un torrent on la neu torna a fer-se una mica difícil , però en entrar al bosc torna la neu pols. Baixem fent esquí al-pi fins que ens trobem amb una pista de fons de Tuixen. Tornem a posar pells i altre cop amunt. Quan passem pel costat de les traces pensem que no podem deixar passar l'oportunitat i treiem pells i altre cop avall (només fins l'inici del tram de torrent dolent). Fem la darrera pujada i baixem fins al cotxe.
I al final, fins i tot el dia s'ha arreglat.


P.D: pujant ha passat allò que et comencen a arribar missatges del Movistar o la companyia de torn. El més curiós: un que em dèia com ho havia de fer per trucar a epaña!! (potser ells saben alguna cosa???, se'n comencen a fer a la idea???)

Fiambalà

Aprofitant que avui els 'amics' del Dakar que no és Dakar (i que es veu que estaven cansats i els han anulat l'etapa) passaven per aquesta illa de pau i tranquilitat de l'Argentina, que vam tenir la sort de disfrutar durant el Nadal del 2006, penjaré unes quantes fotos del que van ser aquells dies.
A les fotos hi veureu muntanya i alguna altra cosa, sense cap mena d'ordre i sense cap pretensió d'explicar què és cada cosa. Si us sembla gaudiu de les fotos, tot esperant que aquest 'forat buit als mapes' continui sent-ho i que no se'l carreguin amb els cotxes, motos...
Però aquell mes allà va ser molt més que pujar muntanyes. Si marxem fora per pujar muntanyes, passar-ho bé i tornar, ho vam complir al màxim: vam tornar, ens ho vam passar de puta mare i vam pujar unes quantes muntanyes (tot i que potser això, al final, només és l'excusa).

I també dir que hi ha coses que mai es podran captar en una ni en mil fotos:una picadita chicos?, i això com ho explicaràs als patrocinadors?, els vins Arizu i el fernet amb cola, la hosteria amb els seus dinars, i el sopar de fi d'any amb el discurs del Quintero, les piscines que ens fèiem a les termes, son unos vagos, el ciber, bloquejats en terra de ningú per cinc centímetres de neu a la carretera, pel Cerro Bertrand recomanem portar dos piolets i cargols de gel, pelotudos!!, Maricunga, cantant nadales a l'aigua calenta o menjant torrons al camp1, la Morocha, l'ensaimada a la laguna verde, vigte, és el dia més cansat de la meva vida, el control antidroga a las grutas, Bahía Inglesa amb el nostre moreno paleta, veure com perd el Madrid a 4000metres, l'herba rodolant a l'estil del far-west, els Scania, que la companyia d'avió amb la que has de tornar se'n vagin a pendre pes-cul i et quedis tirat a l'Argentina, buscar un altre bitllet, no me hagan eso..., haver-se de descalçar per creuar un riu al mig del desert, una bossa de sucre dins la bota, las tres tocadas, vomitant a 6000m, el núvol kington al dos conos, algú a quatre grapes, un altre que ensopega i es veu al video, els penitents, cinc dies sol al camp base, sortir a fora per trucar amb el walkie, quichua!!!, aterratge d'emergència per descompressió a l'avió, se van a asar..., el càmping a la plaça de Catamarca, els menjars al Roma, ocupant l'antiga aduana a Cortaderas, el mantecol, la funda de la càmera de video perduda i trobada, pasta o poxo, la carretera amb milions de corbes, estic més petat..., el llibre que algú va llegir no sé quants cops (l'ombra del vent), adrenalina!!!!!, la foto amb els de la gendarmeria al marxar, els asados, el acoplado, les vicunyes, les punxades de roda, la polenta, la pujada al quitapenas traient la melsa, curs de GPS en 5 minuts, els sobres de sopa del CB, quedar-se clavat a la sorra amb el cotxe, menjar-se un gelat per primers d'any en màniga curta i suant, banyar-se al Pacífic, tomahawk, que si coger pan o coger el autobús, una hora esperant que ens fagin el compte al Roma, el gos més gos del món a Las Grutas, gringo Gerard (s'ha de dir amb accent de Texas), el secreta a la platja, el paio anglès més perdut que no sé què a Fiambalà, 15 metres de neu a la caretera?!?!, felicitant l'any nou a la pasma, els cotxes sense matrícula a punt de calar-se, les frenètiques pedalades dels ciclistes de Fiambalà, a vint-i-cinc de desembre fum-fum-fum!!, la francesa que va agafar un pet a Las Grutas, donant el parte a la gendarmeria per un possible rescat, el diente libre, la mariscada xilena, el mate cocido, el boldo, els caramels Calaf, la frutilla, el celular, la pileta, els porotos, la palta, els duraznos i la pizza laxant, l'empatxada que ens vam fotre baixant del Pissis-al Roma- i que vam pagar tots passant pel roca, els creedence a tota canya, el camino de ripio, les empanades, cinema per adults a 4000m, matahambre, o sois ingenieros o vais al Pissis, el tamburet plegable de roba trencat, la pichanga caliente...

Si heu arribat fins aquí segurament no haureu entès res de res, però jo m'he fotut un fart de riure.



















I per acabar una per petició i una altra pel gran moment de "las tres tocadas"




I si busqueu un lloc tranquil, no ho dubteu: Fiambalà, No Stress (en fan fins i tot samarretes, que tampoc sabem qui les deu comprar... perquè de turistes pocs)


Ah!! Que se m'oblidava: si us animeu a anar-hi, a la web muntanyaviva (apartat expedicions) hi trobareu una pila d'informació.

Matagalls

Tot i la matinada que hem fet, hem acabat anant a Coll Formic, per fer el Matagalls. Com que hi hem arribat encara fosc hem aprofitat per fer un son al cotxe i a punta de dia ja ens hem començat a enfilar. La quantitat de neu i de gent prometien ser d'aquelles que es recorden.
Un cop al cim ens mengem el bocata i fem una primera baixada per unes pales que ja havíem vist pujant. Tot un luxe de baixada i de neu.


Un cop al torrent tornem a posar pells i cap al cim, que hi falta gent. Però abans d'arribar-hi veiem una altra pala que mereix una visita. Així que pells fora i avall. Al tram final, com que el sol feia estona que picava, la neu estava una mica pasteta, però els girs altre cop memorables.
I ara sí que tornem a pujar fins al cim. Hi ha una gentada que espanta; amb raquetes, esquís, caminant, amb gossos, un helicòpter que no para de fer voltes, tot d'avionetes que sembla que vulguin aterrar... no era el millor lloc per estar tranquil, avui.
I com que no en tenim prou baixem per una pala fins un altre torrent. Aquesta també l'havíem vist pujant, però vam haver de 'dedicar-nos' a altres coses. Tot i la neu ja més transformada una baixada perfecta. I encara ens quedava tornar a pujar al cim per fer la baixada pel camí de pujada. Aquest tram l'hem fet per un bosc amb els arbres encara ben carregats de neu. Una mica més i ni al Canadà.

Al tram final fins al cotxe, tot i la trinxada general que hi havia, la neu estava força bé i encara ens deixa fer alguns girs.

Jacuzzi I

Ahir vam fer la primera prova, a casa i amb totes les comoditats, del jacuzzi. Vam fer el muntatge de l'estructura de la piscineta, dels cremadors per escalfar l'aigua, de les bombes i les bateries pel circuit i del paravent.
Ens va portar el nostre temps però tot va funcionar força bé i ens va servir per veure detalls a millorar.
I, és clar, també el vam provar en viu, per notar si la temperatura era prou bona i per veure quants hi cabíem a dins. I sobretot per adonar-nos-en que entrar és molt fàcil i 'calentó' però sortir és una altra història.
Us passo unes quantes fotos del muntatge.



I no oblideu que el dia 15 de març esteu convidats a banyar-vos-hi. Això sí, primer haureu de pujar fins al cim del Puigmal per gaudir d'aquest gran plaer.

Si voleu veure més fotus feu clic aquí.

Vall d'Aran

Per passar els darrers dies de l'any vam decidir anar a la Vall d'Aran i anar fent sortidetes per aquí i per allà, sempre depenent de la neu, la meteo, les ganes...
Els dies van donar força de sí, i ja des del primer dia vam veure que hi havia molta neu i en molt bones condicions, almenys als vessants nord del Pic de Salana.

Després la cosa va canviar i vam 'disfrutar' de la neu crosta del Pic del Rosari i del Baciver, de la neu entre pasta-crosta i no sé que més del Pedescalç i també vam riure molt quan en tota la vall no hi havia ni un sol núvol i nosaltre teníem un marrón a sobre amb vent, neu... al Tuc del Port de Viella. Per sort a tot el vessant sud estaven igual.
I l'estrena d'any esquinat a pistes també va anar molt bé, disfrutant de les baixades entre una 'fauna' que Déu n'hi do.

L'esquella

El vespre abans vam decidir anar a fer una canal 'facileta' que hi havia en aquest cim proper al Pas de la Casa.
L'aproximació va ser curta, només 1h i 30minuts per veure el que ens esperava. La vam fer amb raquetes i ben bé que ens van anar per no enfonsar-nos en la neu que hi havia.

I res més començar arriben les dificultats més fortes. L'Isaac es treballa un primer llarg que Déu n'hi do: gel escàs, neu que tapa la roca, difícil protecció(1 assegurança en 50metres). Sort dels líquens i les molses que al estar gelades permetien una clavada perfecta dels piolets (inaugurem una nova modalitat dins l'escalada en gel: el molsa-tooling). La sortida de la reunió també el fa bufar fort, però se'n surt prou bé. I després només ens quedava sortir per dalt, ja que tornar enrere era bastant complicat.
Anem alternant l'obrir traça i, tot i ser corredor de neu, les condicions van ser dures fins la sortida, on altre cop vam anar fent llargs per assegurar bé els passos en mixte que hi havia.
Finalment a les cinc de la tarda fem cim i comencem a baixar fins les raquetes i ja de nit arribem al cotxe.

Una explicació tan llaga com el dia que vam passar penjats en aquella paret, que 24 hores abans ni coneixiem.

Podeu veure la ressenya completa aquí

Bastiments

Doncs el clàssic de la temporada.
Veient ahir com estava el Puigllançada em va sorprendre llegir que al Bastiments la neu estava excel·lent. Sense pensa-m'ho ja em veus anant cap a Vallter. Feina una mica de vent i al Coll de la Marrana s'havia de 'treballar' una mica, però la pala tenia bona pinta.
Tot just acabada la baixada de la pala i havent tastat la neu, realment estava en un punt immillorable, torno a posar pells i altre cop amunt per tornar a disfrutar de la baixada. Després he seguit pel coll de la Marrana, tot i que alguns baixaven pels primers tubs.
La pala del Baciver estava ben blanca i ningú s'hi havia ficat, de fet semblava que estava una mica carregadeta.
Les vistes des del cim, amb l'airet que feia, fins a l'infinit i més enllà.

Puigllançada

Vaig a escriure alguna cosa que tinc això una mica abandonat.
Doncs això, que avui he estat al Puigllançada, més que res perquè hi anava sol i tenia ganes de matar el cuquet. Al arribar la cosa pintava bastant bé, ja que semblava que no feia vent i es veia més o menys bé de neu, però res de res. Al cap d'una estona el vent ha començat i a dalt era bastant fort. Això junt amb el fet que és bastant planer feia que hagués de remar per poder baixar. I tot el tros que vas fora pista estava ben ventat i hi sortien unes magnífiques plaques de gel.
Però ja n'hi ha hagut prou per matar el cuc.

La setmana passada no vam poder arribar ni a Vallter perquè ens vam quedar creuats a la carretera tot pujant i prou feines vam tenir per tornar a baixar. Això sí, un bon esmorzar i un bon dinar no ens el va treure ningú.

Turó del Port Vell

I el diumenge una escapadeta ràpida cap a Andorra, aquest cop es veu que tenien feina i no es van fixar en la matrícula, per trobar-nos amb el Jordi i la Cris i anar a fer alguna coseta a la Vall de Rialb.
Ens vam decidir a pujar aquest cim a l'esquerra del Port del Siquer. Pujada amb molta calor i baixada amb una neu més que acceptable, però que s'havia de treballar.

La foto està feta amb la càmera del mòbil, perquè no portàvem la 'normal'. Ja es veu que les càmeres per les fotos i els mòbils per trucar per telèfon.

Agulles i Frares

El dissabte, i per portar la contrària a tothom que marxava, doncs vam estar fent un passeig matinal per la zona d'Agulles i dels Frares Encantats, a Montserrat.
Una volta distreta, amb algun tram amb cadenes i contínues pujades i baixades que ens va deixar amb la gana jsuat per fer un bon dinar, almenys a mi.

CAT

- Pot baixar del cotxe???

(baixa del cotxe i s'atansa a l'agent de l'autoritat)

- Què vol dir això? (tot assenyalent la matrícula)

- Catalunya (referint-se a l'enganxina que porta cobrint la E de l'estat)

- Em pensava que a les matrícules espanyoles no hi havia distintius de les regions...

.... .... silenci .... ....

- I no sap vostè que a Andorra per falsificació de matrícula li podem posar una multa i tancar-lo a la presó?

- La trec??

- No cal, segueixi,... i si es vol estalviar problemes millor que la tregui.

- Adèu
- Adèu

(Ja veieu que normalment no parlo de temes polítics, però aquest cop no me n'he pogut estar)

Conversa real a la frontera d'Andorra, i per sortir del país per entrar a Catalunya. És el primer cop que hi veig un policia demanant documentació (a nosaltres no ens la va demanar però ens va sortir amb aquesta història. Amanida, això sí, amb un to entre amenaçador i xulesc)

I a la duana espanyola el mateix discurs, però per un de verd i en castellà. L'afegit que hi va fer va ser molt 'interessant': en España por esto le pueden multar con 150€, bueno, en Catalunya los mossos no, pero en el resto la guardia civil sí.

Apa, doncs ja ho sabeu, a colapsar la presó d'Andorra (per cert, algú sap si en tenen?)

Puigmal

I el diumenge vam estar al Puigmal, un dels millors llocs per anar quan el vent bufa de debó.
Vam sortir de l'estació de Puigmal amb un temps bastant tranquil. La pujada tenia bona traça i vam anar adelantant algun que altre grup fins que a l'alçada del Pas dels Lladres, em sembla que es diu així, de cop la força del vent va pujar i pràcticament ens tirava per terra. Vam baixar un tros amb les pells posades i més avall vam començar a baixar per una neu bastant decent, fins i tot pols en algun tram, fins al cotxe. I cap a casa ben d'hora.

Pic de Cassamanya

Iniciem la temporada d'esquí de muntanya en aquest pic d'Andorra.

La veritat és que el dia no prometia gaire, i tot i que vam fer cim la baixada la vam disfrutar més aviat poc.
Per pujar ens decantem per la vall, ja que a la cresta d'accès el vent bufa molt però que molt fort. Abans de fer cim hem de possar ganivetes perquè la neu està molt dura. I al cim sort que hi ha una gran pila de pedres per tapar una mica perquè el vent ens fa caure a terra algun que altre cop.
I la baixada per oblidar, el primer tram, molt curt, encara es deixa fer, però després apareix una fantàstica neu crosta fins quasi el final de la baixada. En fi, esquí de supervivència... i segur que un altre dia estarà millor perquè molt pitjor ja no pot estar.

Montserrat i BTT

Ahir vam estar a Montserrat fent una caminadeta-grimpadeta. Sembla mentida els racons que encara queden per descobrir.
Vam començar el dia amb la 'grata sorpresa' de que per la zona on volíem anar hi havia cacera. Ja ens veus mig cagats per por no ens fotessin un tret, per sort encara no havien començat. Ens enfilem pel Clot de la Mònica cap a la Canal del Llorer, on amb l'ajuda d'uns graons anem pujant fins al peu del Gorro Frigi. Entrem al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i ens hi acabem d'enfilar per les cadenes de baixada. Per tornar ho fem per Sant Joan i el camí de les Bateries. Volíem tallar directes però gràcies als caçadors vam haver de fer tota la volta, quasi fins a Sant Miquel.
Una bonica excursió per racons solitaris, excepte a la zona de Sant Joan.
A la foto podeu veure la zona de Sant Benet i el Pirineu al fons ben nevat.


Avui Open Natura de BTT amb sortida-arribada a Sant Quirze. Ha estat bé perquè hem passat ben a prop de Rubí i per trams molt coneguts. Les variants a fer són ilimitades i alguns camins no els coneixia. Caldrà seguir explorant. Llàstima que m'han donat una samareta XXL que em sobra per tot arreu.

Us adjunto una foto sobre el cartell informatiu de la cacera a Montserrat, i on m'agradaria destacar alguna curiositat:

· A caçar ara se li diu 'control biològic de les poblacions de senglar'
· Anualment nomes se'n realitzen dues: doncs ja és mala sort enganxar-la.
· 'Us preguem que tingueu la màxima cura...': no els ho haurien de dir als caçadors això?
· 'No entreu a la zona delimitada en vermell pel perill existent': perill? per a qui? pel senglar o pels excursionistes?.
· 'Us demanem que excuseu aquest destorb puntual pel dia d'avui': doncs no em dóna la gana haver de canviar els meus plans pel dia d'avui, o sigui que entro a la 'zona roja'
· I respecte al senyal: no seria millor posar-hi un caçador, a dins, en comptes d'un senglar?

De pixapins

Però tranquils que no faré cap crítica a aquest repectable col·lectiu en el que segurament m'hi pdria incloure.
Ahir havíem d'anar a tastar una mica de neu, com a bon pixapins tocava fer-ho, però vam acabar fent de 'encara més clàssics' pixapins. Quan ens vam trobar a la Colònia Rosal ja plovia, i per tant vam anar a fer un cafetó a un bar (ple de Mossos, per cert) i després vam encarar les nostres passes i 'el nostre cor' cap al Santuari de Queralt, on no hi havia estat. Vam fer una volteta per allà i cap al cotxe a esmorzar. Després vam acostar-nos al Castell, o al que en queda, de Blancafort. Ka-maku.

I ja per acabar fent de pixapins com Déu mana a collir bolets. Podeu veure que no ens va anar gens malament. Ah!! i després vam fer una barbacoa i ens els vam menjar amb unes bones costelles.

A veure si deixa de ploure i podem anar a fer alguna cosa...

D'óssos i euros

Com que no tinc res en especial per explicar darrerament, més que alguna sortideta en bici, avui se me n'han anat una mica la pinça i escriure, o ho porvaré, sobre l'ós i els euros.
Per una banda tenim que els nostres amics de l'ABC, tan preocupats ells per Catalunya, han destapat que el President del Parlament s'havia gastat una pasta en equipar el seu cotxe oficial. Sort que ells ens fan veure la llum perquè els mitjans d'aquí res de res.
Per altra banda resulta que un ós ataca un caçador a la Vall d'Aran i es munta un dispositiu que espanta, i que deu costar una morterada de diners. Total per capturar l'ós i portar-lo a un centre per estudiar-lo i veure perquè se li ha girat l'olla i ha atacat un pobre i desamparat caçador.
Tot plegat fa riure una mica, i sort que estem en crisi. Se'n munta una per 9000€ que costa la taula de fusta i la tele, i després fem volar un helicòpter i mobilitzem una trentena d'agents rurals en cap de setmana (penseu en les hores extres que deuen cobrar) per buscar un ós que a més porta un xip per localitzar-lo. Algú és bastant incompetent.

I com que criticar està molt bé proposo solucions, per si poden servir d'ajuda.
Respecte al cotxe oficial, canviar la taula de fusta per una de plàstic i la tele per algun saldo dels Encants, que segur que sortirà baratet.
Per l'ós proposo agafar-lo i ensenyar-li que a la Vall d'Aran no s'hi pot entrar si no ets d'allà, a menys que hi vagi a esquiar o s'hi vulgui comprar un xalet. Si aquesta mesura no funciona i segueix entrant es podria posar una tanca al voltant de la Vall. Així ni ell hi entraria, ni alguns tampoc en podrien sortir. També seria bastant senzill capturar el/s caçador/s i postar-los a un centre de recuperació de caçadors atacats per animals i fer-los un estudi de per què aquesta falera de pelar tota cosa que bellugui pel bosc, sigui ós, cèrvol o persona. Segur que per això últim no caldria un helicòpoter i seria més econòmic.
Coll..., que estem en crisi!!!

Pic de Cagire

Doncs que vam decidir anar cap aquest discret pic situat més enllà de la Vall d'Aran, ja a França.
La nit va començar bé, ja que tot just arribar amb la furgo al Coll de Mente, on havíem de dormir, vam veure com passaven per davant nostre un parell de cèrvoles i després un cèrvol amb una cornamenta més important que la que porten alguns...
Quan vam acabar de sopar i prparàvem la furgo, enmig d'una lluna quasi plena que s'anava amagant entre els núvols uns gossos que hi havia per allà tancats van començar a udolar de cop i de forma força... ... ... (acollonidora) no sabria trobar la millor paraula per dir-ho. I com que som molt valents i no tenim por de res, doncs ens vam tancar a dins de la furgo, més que res perquè ja era hora de dormir, no us penseu pas.
L'endemà vam fer l'ascensió al Pic tot pujant primer al Pic de l'Escaleta i després per una cresteta fins al Pic de Cagire. En principi era un mirador de primer ordre, però el temps ennuvolat no ens va dornar gaire opció a les bones vistes. La baixada la vam fer per un altre camí fins al coll on teníem el cotxe.
I per acabar malament una bona jornada de muntanya, ens vam trobar una colla de fills de .... (vull dir caçadors) que 'lluien' al davant del seu cotxe un fantàstic cèrvol amb un tret entre ull i ull, i perquè es veiès millor li havien pintat les banyes de color taronja. I després diuen que estimen la natura...

Caminada Nocturna - La Mola

No us penseu pas que hem anat a La Mola de nit. El dissabte al vespre-nit vam estar organitzant la 1ª caminada nocturna de Rubí. Va ser un èxit de participació (una setmana abans ja havíem exhaurit les dues centes inscripcions disponibles) i sembla que va agradar bastant, especialment els punts d'interés d'observació d'aus nocturnes i dels estels que vam muntar. Segurament que l'any que ve repetirem.

I el diumenge vam pujar tranquilament a La Mola per fer un esmorzar amb mongetes i cansalada, tot i que alguns ens vam decantar per l'escalivada. A la baixada pel mal pas de Can Pobla ens vam perdre, segurament per l'efecte retardat del vi que vam beure.

BTT - Busa

Cap de setmana complert. Dissabte sortida en bici al centre BTT de Sau-Collsacabra. Vam fer un itinerari d'uns 36km, llàstima que les baixades més interessants eren del tot impossibles, almenys pel nostre nivell tècnic, i les vam haver de fer caminant. També van estar bé les 'castanyes' que ens vam emportar gràcies als pedals automàtics. El Joan per inexpert i un servidor per voler fer-se el valent en una pujada i acabar caient per un marge.
Diumenge sortida al Cògul i el Capolatell, a la Serra de Busa. Hi hem estat més del previst perquè hi venia canalla i perquè hem anat trobant força bolets pel camí que han 'distret' el ritme de pujada. Les vistes cap a Sant Llorenç de Morunys, el Port del Compte, la Serra del Vert i la Serra d'Ensija molt maques, almenys millors i més clares que l'altra vegada que hi vam estar.

Neouvielle

Doncs després de les aventures africanes, tornem al que fem més habitualment que són les aventures pirinaiques.
Aquest cop hem tornat al Neouvielle, amb una sortida col·lectiva del Centre. Hi vam anar unes 20 persones i vam pujar al Pic del mateix nom, de 3091 metres.
Vam marxar dissabte i fins al llac Aubert amb cotxe. Allà plantem tendes i fem el sopar amb llum elèctrica i tot, el que fa la tecnologia. Després d'una nit freda, pel matí tot era ben gelat, desmuntem la paradeta i comencem a enfilar cap al cim a ritme suau. Després del primer tram més herbós comencen les pedres, i més amunt la neu i el gel entre les pedres, cosa que alenteix molt el ritme i ens fa anar amb molt de compte.
Finalment fem cim i ho celebrem com toca, amb bombons i cava (no us penseu que sempre és així, eh?).

La baixada del primer tram ens fa extrema les precaucions fins que no s'acaba la neu, i després ja per roques i més roques fins al cotxe altre cop. I com no unes quantes hores de cotxe més tard ja som altre cop a casa.

Més fotografies i videos (1 i 2) gràcies al Miquel