BTT - Busa

Cap de setmana complert. Dissabte sortida en bici al centre BTT de Sau-Collsacabra. Vam fer un itinerari d'uns 36km, llàstima que les baixades més interessants eren del tot impossibles, almenys pel nostre nivell tècnic, i les vam haver de fer caminant. També van estar bé les 'castanyes' que ens vam emportar gràcies als pedals automàtics. El Joan per inexpert i un servidor per voler fer-se el valent en una pujada i acabar caient per un marge.
Diumenge sortida al Cògul i el Capolatell, a la Serra de Busa. Hi hem estat més del previst perquè hi venia canalla i perquè hem anat trobant força bolets pel camí que han 'distret' el ritme de pujada. Les vistes cap a Sant Llorenç de Morunys, el Port del Compte, la Serra del Vert i la Serra d'Ensija molt maques, almenys millors i més clares que l'altra vegada que hi vam estar.

Neouvielle

Doncs després de les aventures africanes, tornem al que fem més habitualment que són les aventures pirinaiques.
Aquest cop hem tornat al Neouvielle, amb una sortida col·lectiva del Centre. Hi vam anar unes 20 persones i vam pujar al Pic del mateix nom, de 3091 metres.
Vam marxar dissabte i fins al llac Aubert amb cotxe. Allà plantem tendes i fem el sopar amb llum elèctrica i tot, el que fa la tecnologia. Després d'una nit freda, pel matí tot era ben gelat, desmuntem la paradeta i comencem a enfilar cap al cim a ritme suau. Després del primer tram més herbós comencen les pedres, i més amunt la neu i el gel entre les pedres, cosa que alenteix molt el ritme i ens fa anar amb molt de compte.
Finalment fem cim i ho celebrem com toca, amb bombons i cava (no us penseu que sempre és així, eh?).

La baixada del primer tram ens fa extrema les precaucions fins que no s'acaba la neu, i després ja per roques i més roques fins al cotxe altre cop. I com no unes quantes hores de cotxe més tard ja som altre cop a casa.

Més fotografies i videos (1 i 2) gràcies al Miquel

Ngorongoro i Serengueti - Bèsties

Mont Meru i Kilimanjaro - Dades pràctiques

Nosaltres vam anar-hi amb tot lligat amb una agència de Barcelona (Muztag). Ells allà ho subcontracten tot a agències locals. Pel que vam veure totes ofereixen serveis similars. Una bona opció pot ser lligar-ho abans de sortir des de casa per internet i comprar el bitllet d’avió pel nostre compte.
Oblideu fer ascensions sense passar per agències.... diríem que és del tot impossible.

Aquesta entrada pot ser que es vagi ampliant, o no, en funció de les ganes d’afegir més informació. Espero que us pugui servir si algun dia hi voleu anar.

Per la part del safari, les bèsties i tot això… un altre dia serà.

Com arribar-hi: el més còmode és volar fins a l’aeroport de Kilimanjaro, més o menys a una hora de cotxe d’Arusha o Moshi. Hi ha qui ho fa a Nairobi i després en bus fins Arusha o Moshi.
De companyies n’hi deu haver diverses, nosaltres hi vam anar amb KLM, via Amsterdam.
Sembla ser que a l’estiu hi ha bastanta saturació en els vols. Pot ser arriscat esperar al darrer moment per trobar lloc o una bona tarifa.
Per entrar a Tanzania cal pagar 50USD (no es pot pagar en euros)

Allotjament: s’utilitza Moshi o Arusha com a base d’ascensió. Les ciutats no tenen massa coses per veure, però pel que vam sentir Moshi sembla ser una mica més agradable. Nosaltres ens vam instal•lar a Arusha, al Arusha Tourist Inn. Ben situat, amb habitacions correctes i netes i poden fer dinars i sopars. Té internet (molt lent) però no accepta VISA ni es poden fer trucades internacionals.

Diners: hi ha multitud de cases de canvi (1€=1680 chillings tanzans) i també es pot treure diners de caixers automàtics amb targetes VISA.
A més del que hagueu de pagar per tota la moguda, prepareu una bona qüantitat per deixar com a propina. No us en refieu gens del que us diguin que s'acostuma a deixar normalment, ho podeu reduir al vostre gust

Mont Meru
Sortida de 4 dies a aquest volcà de 4560 metres. Ideal per a fer una mica d’aclimatació abans d’anar al Kilimanjaro.
Accés: a través del Arusha National Park fins a Miriakamba Gate (1500 m). Aquí caldrà completar algunes formalitats i ens endossaran un guàrdia amb un rifle per si ens sortís algun animal perillós pel camí.
Asecnsió: el primer dia es puja fins a Miriakamba Hut, a 2500 m. Unes 4 hores de pujada enmig del bosc plujós. Podem trobar bastant fang i boira, tot i això el camí no té cap dificultat especial.


El segon dia es puja fins a Saddle Hut, a 3500 m. Després d’abandonar el bosc plujós, a uns 3000 m, s’entra en una zona més seca. Arribant al refugi hi ha molta pols pel camí. El refugi està molt bé, tot i que una mica més auster que el Miriakamba. Per la tarda es pot pujar en una estona al Little Meru (3800 m). Pot anar bé per aclimatar i es té una bona vista de tota la ruta d’ascensió per l’endemà.

El tercer dia s’acostuma a sortir a les dues de la matinada amb un esmorzar ben escàs. Es puja al Rhino Point (3800m) i després d’una davallada s’enfila per la vora del cràter fins al cim. Nosaltres vam tardar 4 hores. Cap allà a les 6-6’30 del matí el sol surt per darrere del Kilimanjaro i el Meru projecta la seva ombra sobre el pla. Un moment espectacular.

Després es baixa fins a Saddle Hut o et deixen descansar una mica i et donen menjar, i es continúa baixant fins a Miriakamba, on es torna a fer nit per continuar l’endemà fins a l’entrada del Parc, on ens donaran el respectiu certificat per acreditar que hem fet cim.

Kilimanjaro
Hi ha diverses rutes d’ascensió, aquí us explicaré la via Machame, per pujar i la Mweka per baixar, en el que s’anomena la wisky route, a diferència de la ruta Marangu o coca-cola route.
En aquesta ruta tots els campaments es fan en tendes i requereix una mica més d’esforç que la normal, tot i que sembla ser que hi ha una mica menys gent i que no està tan masificada, però Déu-n’hi-do.

El primer dia s’accedeix a Machame Gate (1800m). Des de Moshi es força curt, des d’Arusha calen unes dues hores. Aquí es fa tota la parafernalia de papers, registres… i es comença a pujar per un camí molt ben traçat, amb escales i tot, a través del bosc plujós. Aigua, fang i pluja són habituals. Així s’arriba a Machame Hut, a uns 3000 m, on la vegetació ja sembla canviar, estem al límit de la boira. Unes 4h de camí.


El segon dia seguim pujant per un esperó ben marcat fins que travessem unes roques i trobem un pla, aquí el camí comença a flanquejar, tot i que encara puja, i darrere d’un collet ens trobem amb el Shira Camp (3800m). Lloc amb pocs arbres, molt ventat i bastant brut. Unes 3h30min.
A una mitja hora de camí per terreny pla hi ha el Shira Hut i a tocar del camp, Shira cave.


El tercer dia sortim en pujada i més amunt en flanqueig fins que ens plantem al coll que hi ha sota la lava tower (4600m).

Aquí val la pena parar-se una bona estona i si en teniu ganes fer la grimpada fins al cim de la lava tower. Les vistes des del cim cap al coll són espectaculars. Després només ens queda fer una llarga baixada fins Barranco Camp, a uns 3950m. A la pujada hi vam estar 3 hores i a la baixada 1h30min.



El quart dia, tot i que no ho sembla, es fa força pesat. Sortim de Barranco per una paret de pedra on cal fer alguna grimpadeta. Impressiona veure els porters amb els sacs al cap fent aquells passos. Un cop s’acaba ens espera un llarg flanqueig sota les glaceres del vessant sud del Kili. El camí sembla fàcil, però no para de pujar i baixar.

Després de 3 hores arribem a Karanka camp i estem a 3800 metres. Allà acostumen a fer el dinar i hi ha gent que hi munta un altre camp. Des d’allà ens cal guanyar alçada, primer per un llarg pendent i després en flanqueig fins arribar a Barafu Camp (4600m) en dues hores més.

Tot i que el lloc es bastant desolat i no hi ha aigua, per nosaltres va ser el millor camp: no feia vent, feia un bon solet i l’endemà anàvem cap al cim. La posta de sol va ser espectacular (especialment si podeu posar la tenda just a l’esperó).


El cinqué dia toca fer cim. La gent comença a sortir a les 10 de la nit, però si anem mínimament ben aclimatats no val la pena matinar tant, ja que arribaríem al cim de nit. Nosaltres vam sortir a la una de la matinada i cap a les cinc i mitja ja èrem a l’Stella Point (5750m). Fins aquí el camí és un pendent interminale de grava volcànica, sort que no el veus. A partir d’Stella Point ja som al cràter i només queda una passejada, tot i que llarga, fins al cim. Nosaltres hi vam estar uns 45 min. És el millor moment: a més d’acostar-te a l’objectiu, el sol comença a sortir i el fred apreta. Les vistes de les darreres neus del Kili, les glaceres, l’interior del cràter… Les fotos de rigor i una mica més calentets anem tirant cap avall.

A les nou ja som de nou al campament. El cuiner ens prepara un bon esmorzar, dormim una mica i a les 12 seguim tirant avall fins al High Camp (3700m), on s’hi arriba molt ràpid i per un camí molt còmode, i després fins Mweka Camp (3100m) on, especialment el darrer tram altre cop fangós, fa que la baixada es torni bastant pesada.

El sisé dia ja només ens queda arribar a Mweka Gate, a 1800m, per un camí molt enfangat però bonic que acaba amb les darreres energies que havíem guardat. Cal parar atenció si no vols acabar arrebossat de fang.




Aquestes ascensions les vam fer del 13 al 23 d’agost de 2008 i es possible que algunes dades puguin canviar.
Després encara vam estar un parell de dies veient animalons, però això ho deixo per una altra entrada.

Tanzània III - Ngorongoro i Serengueti

Com podreu veure ja tenim accents i altres filigranes lingüístiques de la nostra llengua, això només pot voler dir que ja som a casa.

Després de fer el Kili i baixar l'endemà fins a Arusha, fer una dutxa, un bon dinar i dormir una mica tous vam marxar ben d'hora cap als Parcs a veure algunes de les bèsties africanes. A migdia vam arribar al lodge on ens estaríem al cràter del Ngorongoro, i no sense dificutats ja que el cotxe va estar a punt de cremar-se per un curtcircuit o alguna cosa semblant. Quan ja va estar més o menys arreglat (o sigui que no podíem posar les llums en marxa) vam baixar al cràter i passeig cap aquí, passeig cap allà, vam anar veient una bona part de la fauna de la zona, i a més el primer que vam veure va ser una lleona preparant-se per fer un àpat de cebra. També elefants, hipopòtams, cebres, búfals, porcs senglars(no recordo el nom), estruços, una parella de rinoceronts amb una cria(tot i que de molt lluny i amb prismàtics) i algun que segur que em deixo.

L'endemà carretera i manta i vam seguir cap al Parc del Serengueti. A part de tragar força pols, el paissatge es torna ben pla i molt més àrid. Després d'entrar ja vam començar a veure bèsties, i el primer, altre cop, un grup de lleons sobre una gran pedra a cosa de 10 metres: realment impressionant. Després un grup d'elefants ens va creuar per davant com si res, un guepard, hienes, xacals, girafes i altres bèsties, especialment difernts tipus d'antílops.
Aquí costa més de veure grans felins i s'ha de tenir força paciència per anar buscant cap aquí i cap allà.

I finalment el darrer dia, ens quedava la tornada i va ser una pallissa de les bones: vam sortir a les set del matí del lodge i vam arribar a l'aeroport a les cinc i mitja de la tarda, quasi sense parar ni per menjar. I després el vol fins a Amsterdam, parant abans a Dar-Es-Salaam per allargar-ho una mica més (11 hores), i encara un tros més tornant cap a Barcelona, més el bus i el tren. Total, que a les dues del migdia ja èrem a casa.

I ara estem en la gran feina de baixar les fotos i sobretot.... fer bugada de la roba bruta i plena de pols que portem.

Com a resum dels Parcs, i coincidint plenament amb una amics bascos, després de fer tants dies de muntanya no compensa gaire fer-se aquestes matades en cotxe. Tots hem coincidit en que amb un parell de dies o tres n'hi ha més que suficient. Un altra cosa és anar-hi només per veure animals.

Tanzania II - Kilimanjaro

JAMBO!!!!
Hola de nou, doncs que la feina ja esta feta... i ben feta. Ahir a les sis del mati erem al cim per veure la sortida de sol, i fa una estona hem arribat a la ciutat.
Nomes dir, de moment, que tot ha anat molt be, que la ruta, tot i la gent i tot aixo, es forsa interessant i que les vistes del cim son fantastiques. Tambe cal dir que poc abans del cim vaig deixar rastre del meu pas amb una fantastica vomitada... tot un classic.

Graies Jordi per la informacio del volca pero em sembla que sera un altre cop, dema marxem a veure unes quantes besties al Serngueti i ja tornem cap a rubi.

Ben aviat, i des de casa, i amb accents i ces trencades una cronica mes exhaustiva, fotus i mes detalls

Tanzania I - Mt. Meru

Primera entrada des de Tanzania. Com podreu veure ni accents ni res per l'estil.
Les fotos, algunes, ja les possare quan torni que ara no podem descarregar-les

Despres d'un dia de vols vam arribar dimecres a la nit a Arusha i ens vam instalar a l'hotel, prou correcte pel que es veu per aqui.

L'endema ja vam marxar cap al Meru. El primer dia es puja al Refugi Miriakamba, a 2500 metres. Cami facil i ja vam veure les primeres mostres de fauna: zebres, bufals, jirafes, wartogs (o alguna cosa aixi), micos...
L'endema mil metres mes fins a Saddle hut per un cami ben bonic, primer per bosc humit i despres per bosc de muntanya forsa mes sec. Per la tarda pugem al Little Meru, de 3800 metres, i anem a dormir ben d'hora que dema matinem.
I a les dues del mati comencem a pujar cap al Meru amb forsa vent i una mica de fred, mes amunt para el vent i augmenta el fred, pero a les sis del mati som al cim i podem gaudir d'una fantastica sortia de sol darrere del Kili.
Fem la baixada cap a saddle Hut, mengem i dormim una mica i despres fins a Miriakamba. Neteja mes a fons per la pols del cami, tornem a menjar i a dormir d'hora, mes que res perque estem una mica cansats.
Avui hem baixat fins l'entrada del Parc, hem pagat les preceptives propines, que donis el que donis sempre es poc i cap a Arusha, on ara estem.
Pero com que es diumenge esta tot tancat, encara que no hi ha massa per veure.
Ara anirem a preparar els petates per marxar dema cap al Kilimanjaro, a veure si ens va tant be com al Meru, sopar una miqueta i a dormir.

Ja veieu que la rutina de cada dia es senzilla i facil.

A reveure

Quayrat

I per acabar la travessa d'aquests dies vam decidir anar tirant avall, cap a les Granges d'Astau, on teníem el cotxe. Però abans ens vam desviar una miqueta i vam pujar el Pic del Quayrat.
Vam començar amb el dia tapat, de fet a la nit havia plogut una mica, i sort que l'Orland ho va sentir i va anar a recollir les botes que havíem deixat a fora, ventilant-se...
La baixada fins al Refugi d'Espingo per un bon camí. Aquí deixem part del material i comencema enfilar amunt per un camí que Déu n'hi do, tarteres, herba, tallats, alguna que altra canal amb fort pendent i el tram final de cresta.
De fet hi haurem de tornar un altre dia, ja que el fort vent ens va desaconsellar enfilar-nos al bloc del cim. Per tant, ens va faltar un metre va aconseguir-ho.

La baixada la fem mes ràpid del que ens pensàvem però ja enmig de la boira.
Com que anem cansats i quan arribem ens hurem de buscar un lloc per menjar i dormir, doncs decidim parar la refugi del llac d'Oo. Vam dormir amb llit individual i llençols... s'ha acabat de dormir en una sala amb vint persones més!!

L'endemà sortim del Refugi mig plovent i en un tres i no res ja som al cotxe i tornem cap a casa.

www.muntanyaviva.cat

Bé, doncs després de força temps donat la pallissa per veure les ressenyes que hem traduït, els mapes del googleearth que hem mirat des de tots els punts de vista possibles, que si més amunt, més avall, més a la dreta o a l'esquerra... ja ha vist la llum aquesta nova web de muntanya www.muntanyaviva.cat

Ha durat una mica més que un embaràs però segur que li espera una llarga i fructífera existència. De ben segur que s'anirà omplint de continguts per donar a conèixer multitud de racons del nostre país i de l'estranger.

Coneixent el seu creador i sabent com s'hi esmerça buscant la perfecció en les descripcions, les millors fotografies, la història i tot el que calgui segur que serà un lloc de referència en poc temps.

I sinó, mireu-vos el magnífic treball que ha fet de l'expedició a l'Alta Catamarca del Nadal del 2006 (cliqueu a l'aprtat expedicions)

Gourdon - Pics de la Baquo

Sortim del Portillón amb tranquilitat, doncs avui hi tornarem a dormir i el punt de sortida és molt alt. Ens enfilem cap al coll del Pluviòmetre i d'allà, amb una petita sifonada, al coll del Gourgs Blancs. Des d'aquí sense massa problema crestegem fins al Pic Gourdon. Volíem anar fins al Spijoles i al Belloc, però hi ha una bretxa amb molta neu i ens sembla que serà difícil passar. Per tant tornem enrere i des del coll del pluviòmetre m'enfilo fins als Pics de la Baquo, aquest cop a tota cresta.
Després de fer la feina tornem al refugi del Portillón sense cap problema.

A la foto podeu veure el Jean Arlaud i Gourgs Blancs a l'esquerra i el Gourdon a la dreta

Maupàs

Amb una bona pujada ens vam plantar a l'acollidor refugi de Maupàs, petit però ben aprofitat. La calor i el pes ens ho va fer prendre amb tranquilitat però hi vam arribar amb temps per pujar per la tarda a veure el camí de l'endemà, estudiar el plànol, fer petar la xerrada...
Els "cavalls de vent" em van donar molt bon rotllo

L'endemà enfilem cap al cim vorejant la Tusse de Maupàs. Aquí trobem algun pas dificil, més que res per la neu que encara queda, però sense més problemes arribem al cim del Maupàs.
La idea era fer la cresta, en principi fàcil, fins la Tusse de Remunye, però al cim ens ho mirem i ho deixem còrrer. Tornem avall fins que enllacem amb el camí del circ de Cabrioules que ens porta fins la Tusse de Remunye, però fent més camí, és clar. Aquí baixem una mica cap a Literola i després tornem a pujar fins al coll inferior de Literola que ens portarà sense més problems al Refugi del Portillón.

Aquí hi hem arribat sense plaça, ja que al Maupàs ens van dir que no hi havia lloc, però a l'arribar resulta que sí que n'hi ha... sort, sinó ens quedava una bona baixada.

Ens instalem i a sopar ben d'hora que avui ha sigut un dia llarg.

Pic dels Estanys - Pic de Baborte

Doncs són els dos darrers cims que em faltava per pujar de la VallFerrera i ja han caigut. Després de fer-ne alguns de nous a la travessa Pica-Pica (Canalbones) ara havien de caure aquests dos.
Hi havia anat diverses vegades, però per una cosa o altra sempre havia tirat enrere.

Vaig pujar a la tarda a dormir al refugi de Baborte i a les sis del matí ja havia dormit prou i sortia amb un cel ben tapat... a veure si avui tampoc no podia ser. Ràpid vaig anar fins al Pic dels Estanys, amb un tram final de cresta distret, i vaig baixar cap al coll, on vaig fer una paradeta a menjar. Aquí el dia es va arreglar i la pujada al Baborte ja amb bon temps. Com podeu veure les vistes del Sotllo i de la Pica d'Estats són immillorables.
Baixada cap al refugi, recollir els trastos i a dinar a Àreu.

Pica-Pica

I no és que haguem anat a fer un vermut a una terrasseta, no!!!! Es tracta de la travessa, a tota cresta, des de la Pica Roja a la Pica d'Estats. I és que si et punxen, aquest cop no gaire, doncs acabes fent aquestes coses.
Resumint: vam pujar a la Pica Roja i d'allà vam anar seguint a tota cresta fins la Pica d'estats. Pensàvem trobar algun pas difícil, però al final no vam haver de fer servir cap ferro, ni la corda. Això sí, com diria un que jo em sé "va ser el dia més cansat de la meva vida". I és que passar-se quinze hores per fer 2500 metres de desnivell és una miqueta dur, i més quan et quedes sense aigua i la única que et trobes té uns bitxets vermells nedant a dins... o quan veus que una cabra, o un cabró, fa el mateix que tu com si res.

Al final va ser una activitat interessant, tot i que la cresta, segurament, no passarà a tenir una gran popularitat.
I també em sembla que ja de tornada vam trobar el camí bo per pujar a la Pica d'Estats. Si hi aneu no passeu pas per on vam anar nosaltres.

Hi vam anar amb l'Isaac i un que es pensava que anava a les Hawai.

Breithorn - Pollux

Després de dormir molt i d'esmorzar a l'hora que ens va anar bé, fem la passejada fins al telefèric i tornem al càmping, on seguim menjant i la preceptiva dutxa. A la tarda es fica a ploure i aprofitem per veure les fotos que hem fet i fer plans pels dies que queden.
Com que la meteo no està gaire clara decidim pujar a dormir al plató el Breithorn i l'endemà fer l'ascensió al Pollux.
Dit i fet, l'endemà al matí ens preparem les coses tranquilament, ens preparem el sopar que ja portarem fet i agafem de nou el telefèric fins al Klein Matterhorn. Com que quasi no caminarem no ens estem de res. Muntem les tendes, i com que ens sobra temps ens enfilem, totalment sols que aquí és un luxe, al cim del Breithorn. I com que som molt senyorets i volem gaudir de la vista amb total comoditat ens hi pugem les cadires de càmping.

Fem la baixada, sopar i a dormir. A la nit no passem gaire fred tot i que la tenda es queda ben gelada.

Pel matí enfilem el plató i la glacera fins al peu del Pollux. Volem pujar per la normal, però quan hi arribem no està gens bé i desfem una mica de camí per pujar per una dreta pala on hi ha traces. A mitja pala ens comencem a assegurar i un cop a l'aresta acabem d'arribar fins al cim.

La baixada també la fem assegurant fins la glacera. I quan ja estem al peu de les dificultats veiem com un senyor anglès que anava tot sól patina i baixa tot el pendent. Primer ens pensem el pitjor doncs l'home no es mou, pero al final sembla que té alguna cosa en un peu, a més de rascades i sang. Avisem l'helicòpter i ens preparem per al 'rescat'.

Quan se l'han endut seguim fins al plató, ara en pujada, recollim i cap a Tasch de nou, on seguim menjant, prenem una dutxa i desmuntem tot per començar el viatge d tornada, avui només fins a Chamonix i demà fins a casa.

Rimpfischhorn

A les tres del matí ja estem caminant després d'un ràpid esmorzar. El ritme que portem és bo i anem mantenint horaris, però encara a la fosca, en un tram que no havia vist el dia abans, ens perdem una mica i hem de desfer camí. Seguim pujant ara ja per neu fins que arribem a un esperó que haurem de pujar, són les primeres dificultats del dia, que ens fan equipar amb tot el material. Passat aquest tros arribem a la cota dels 4000 metres. Ens queden els darrers 200 metres fins al cim, que també són els més difícils. Fins aquí, amb parades, ja portem 1 hora més del previst.

Ara ens lliguem i enfilem primer per un corredor, flanqueig a l'esquerra per entrar en una altra canal bastant dreta i amb molt pati a sota, i sortida per unes roques gelades fins l'avantcim. D'aquí una bonica aresta ens porta fins al cim. És tan petit i tan penjat que no ens fem la típica foto. Només pensem en baixar. Al final decidim baixar desgrimpant algun tram i acabem muntant ràpels, amb la lentitud que suposa haver de baixar sis persones.

Finalment tardem cinc hores per pujar i baixar els darrers 200 metres. De nou al coll ens fem la foto 'de cim'.


I ara només ens queda la baixada final fins al refugi, enfonsant-nos a la neu primer, i patint les roques al final. Just arribem per l'hora del sopar, o sigui les set del vespre. En total 16 hores d'activitat i 1800 metres de desnivell acumulats en pujada, i també en baixada és clar.
Per ser el cim d'aclimatació-entrenament no ha estat gens malament.

Zermatt

Després d'un llarga viatge fins a Zermatt, passant per Chamonix i sentint males notícies respecte a les condicions de la travessa dels 4000 al Montblanc, ens instalem al camping de Tasch per encarar el primer objectiu de la setmana.
Preparem motxilles i pugem fins a Zermatt. Tot molt bonic, especialment les vistes sobre el cerví, però un altre poble transformat en superfície comercial. Li canvies el teló de fons i podries ser a Sass, Chamonix, Andorra, Benasc o Benidorm.

Prenem els remuntadors que ens acosten a poc més de quaranta cinc minuts del Refugi de Alpflue, on farem nit per encarar el Rimpischhorn.

A la tarda pujo a veure el camí que haurem de fer demà, de nit, i aprofito la situació per prendre aquesta fotografia del Cerví.

Benasc

Doncs un altre cop cap a Benasc, per variar, per ultimar la preparació per la setmana que ve als Alps.
Marxo de casa havent dinat i a les sis ja sóc al bus que puja a La Besurta. Allà em carrego l'armari i amunt. En poc més d'una hora em planto en un replà que queda per sobre de la renclusa, a uns 150 metres de desnivell. Acollidor, amb aigua i poc visible. Sopar i a dormir.

Just quan s'hi comença a veure ja estic caminant en direcció al Portilló Superior. El camí és una mica liat fins que no arribo a la neu, més o menys una hora després de sortir. Aquí tot millora i per neu, sense crampons, cap al Portilló, el baixo i encaro cap a l'Aneto, però aviat deixo la traça i començo a fer diagonal amunt cap al Collado del Medio, on hi arribo per un darrer tros una mica més trempat.

Deixo la motxilla i per terreny fàcil m'enfilo al Pico del Medio. La continuació cap al Maldito es veu maca, però haurà de ser un altre dia, potser fent la cresta de Cregüeña?. Torno a la motxilla i me'n vaig cap al Pico de Coronas i una punta que hi ha més enllà, sobre el Coll de Coronas. Aquí dubto entre tornar enrere o baixar al coll, però com que hi veig unes fites m´hi poso. El darrer tros per una pala de neu ben dreta i de cara a la paret el resolc amb total autoritat (ja veieu que no em cal àvia). Fins aquí havia fet tres tresmils que no tenia a la llista i veient que estava bé decideixo anar fins a l´esquena de l´Aneto, passant pel cim del mateix Aneto. Dit i fet, però quan hi arribo es veu molt avall i ho deixo estar. Torno al glaciar i sense cap problema, i molt ràpid, a la tenda. Recullo i cap a Benasc que hi falta gent. Unes cervesetes, visita al Barrabes, sopar i a dormir.

I després de dormir bé, que millor que tronar a caminar, aquest cop cap al Salvaguardia, on les vistes són ben boniques de tot el massís de la Maladeta, llàstima que avui hagi estat ennuvolat tot el matí.

I per acabar us deixo amb unes fotos de `vida salvatge´