Doncs la clàssica sortida al Sorteny per fer una bona costellada i, si tot va bé, també fer alguna bona excursió.
Dissabte vam pujar al refugi, ens hi vam acomodar, aquest any ben amples, i vam preparar el foc esperant que arribés tothom. Quan la brasa va estar al punt vam començar a coure la carn, vam sopar i després el també clàssic cremat.
Pel matí ens hem encarat cap al Pic de l'Estanyó, ja que la Coma del Forn i el Serrera estaven ben pelats.
Fins als Clots de l'Estanyó anàvem directes cap aquest cim però aquí hem vist que les traces de pujada, amb unes magnífiques llaurades de baixada, s'encaraven cap a un altre lloc (ara he vist que hem anat a la Collada de Ferreroles).
La pala de dalt era tan bona que alguns l'hem repetit fins a tres vegades. Llàstima que una mica més avall ha aparegut una "magnífica" neu crosta que no ens ha deixat fins al Sorteny.
Per sort la pista era quasi tota nevada i hem pogut acabar de fer un ràpid descens fins al cotxe.
Dissabte vam pujar al refugi, ens hi vam acomodar, aquest any ben amples, i vam preparar el foc esperant que arribés tothom. Quan la brasa va estar al punt vam començar a coure la carn, vam sopar i després el també clàssic cremat.
Pel matí ens hem encarat cap al Pic de l'Estanyó, ja que la Coma del Forn i el Serrera estaven ben pelats.
Fins als Clots de l'Estanyó anàvem directes cap aquest cim però aquí hem vist que les traces de pujada, amb unes magnífiques llaurades de baixada, s'encaraven cap a un altre lloc (ara he vist que hem anat a la Collada de Ferreroles).
La pala de dalt era tan bona que alguns l'hem repetit fins a tres vegades. Llàstima que una mica més avall ha aparegut una "magnífica" neu crosta que no ens ha deixat fins al Sorteny.
Per sort la pista era quasi tota nevada i hem pogut acabar de fer un ràpid descens fins al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada