dimecres, 14 de maig del 2014

Stelvio (II)

La segona etapa de la travessa és, potser, la més llarga i la més obligada, ja que hem de travessar dos cims i baixar per l'altre vessant per poder arribar al refugi on volem fer nit.
Al fons, el Pico Tresero, on ahir no vam poder fer cim

Comencem amb una diagonal molt llarga i amb neu dura que ens fa estar al cas una bona estona. Després la cosa ja es normalitza i entrem en un terreny més còmode. Anem davant i durant uns estona puc gaudir del plaer d'obrir traça en una neu ben bona. Quan ens acostem al primer cim, el Palon de la Mare (3703m), notem que el vent és fort i junt amb un grup de Navarra mirem el vessant més arrecerat. Però no és el bo i un petit 'bufm' de la neu ens va sortir d'allà cames ajudeu-me pensant que en qualsevol moment se'n va tot avall. Després d'uns moments de confusió cadascú opta per la manera que li sembla millor per mirar de fer cim i poder baixar per l'altra banda; alguns amb els esquís, altres amb grampons i altres mig-mig.
Finalment, i entre fortes ventades, arribem a dalt on, gairebé per art de màgia, no bufa el vent. Pells fora i avall per l'altra banda. Primer objectiu assolit.
Fem una baixada prou decent, altre cop amb vent i fred, fins que tornem a posar pells i ens encarem cap al cim del Cevedale (3769m), que tenim 'allà mateix'. Després d'un tros de pujar m'entra una 'pàjara' de les bones però aconsegueixo fer cim amb més pena que glòria.
Unes quantes fotos i avall per una pala ben geladeta fins que per un terreny més suau, i amb la vista del (omnipresent) Gran Zebrú, arribem al Rifugio Casatti (3269m).
Han estat unes vuit hores de fred i vent per a uns 1900 metres de desnivell positiu. 
Avui cau una birra, com no podia ser d'altra manera, però abans una coca-cola per recuperar-me una mica.