Dolomites (II): Cortina d'Ampezo

Després de la travessa pel massís de les Dolomites de la Brenta ens instalem a Cortina d'Ampezo, pijeria en estat pur (i no ho dic per nosaltres, és clar). La idea és anar fent activitats d'un dia, bàsicament ferrades; però abans no arribin uns altres compnys pensem en fer unes quantes escaladetes més o menys senzilles.

Aquests dies els passarem mirant ressenyes i mirant al cel, doncs la meteo 'impredictible' de la zona no ens permet fer gaires plans a llarga distància.

Comencem escalant una mica de paret senzilla i ben equipada en una zona simpàtica i concorreguda: les Cinque Torri, on fem diverses vies de grau moderat i d'uns quants llargs i comprovem la dificultat dels 3r's i 4t's graus de les Dolomites.
També ens n'anem a fer el Saas Pordoi, per la Via de la Galeria. Una tàpia important que vam trigar 6 hores a pujar i pel meu gust una mica-massa decompost. Sortida de la via fent espeleo-escalada i pèrdua de càmera inclosa. Per sort acabem la jornada prenent una pizza i una birra amb l'Uli i l'Steffano, companys de l'any passat al Muztag-Ata.


La resta de dies ja anem fent ferrades per la zona: la Tomasselli a la Punta Anna de la Tofana di Fanes i la baixada per les Galeries del Lagazuoi, realment espectacular si t'imagines que aquí s'anaven fotent trets dia sí dia també a la I Guerra Mundial.
La Mario Bianchi al cim del Cristallo, amb una gentada de por i la continució per la Dibona, amb el seu pont penjat i recorregut llrguíssim. Sort que comencem a trobar rovellons.
La ferrada Lipella fins al cim de la Tofana di Rozes també val la pena amb el seu túnel inicial i les vistes des del cim.
La ferrada del Monte Paterno que a més, permet veure les Tres Cimes de Lavaredo; senzilleta i ideal per acabar l'estada a Dolomites.

Una bona presa de contacte amb l'ambient dolomític i la constatació que algun dia, segurament, hi haurem de tornar.

Dolomites (I): Brenta

Després de la sotida als Ecrins i d'un parell de dies de viatges i combinacions estranyes arribem a Madonna di Campligio. Al mateix aparcament del telefèric ens fem un dinar i apurem el darer telefèric per pujar al Refugi Graffer, però també el podríem anomenar hotel.
L'endemà començarem una travessa de quatre dies pel massís de la Brenta aprofitant la seva extensa xarxa de senders i vies ferrades.
El primer dia l'iniciem amb el Sender Bennini, ben fàcil i per feixes ben xules. Quan l'acabem, a la Boca del Tuckett, seguim pel sender de la Bochette Alte, ara ja per trams ben escarpats i amb escales força penjades; i per acabar el dia amb emoció arribem al Refugi Allimonta, on farem nit, per la ferrada Olivia Detassis, 200m d'escales verticals fins arribar a peu pla: impressionant!!

L'endemà seguim per la Bochette Centrale, on una inoportuna caiguda em deixa genoll i mà dretes ben tocadets per la resta de vacances. Al Refugi Pedrotti fem un bon esmorzar i seguim fins al Refugi Agostini, on hi arribem plovent deprés de fer la ferrada Brentari.

El tercer dia comença fort: la ferrada Castiglione, que s'enfila uns 300m ben verticals paret amunt. Un cop al coll ja veiem el Refugi XII Apostoli on hi arribem al cap d'una estona i fem el corresponent esmorzar amb cervesa. La continucó fins al Refugi Brentei la fem pel sender Martinazzi, sense cap mena de dificultat.

El darrer dia ens queda per fer el fàcil sender SOSAT, però Déu n'hi dó de les escales pejades que hi ha. Al Refugi Tuckett fem la paradeta de rigor i ja no ens queda més que tornar a Madonna, on tenim el cotxe, per seguir viatge fins a Cortina d'Ampezo, el nostre proper destí.

I un recull de fotos sense cap mena d'ordre

Barre des Ecrins

A la zona dels Ecrins ja hi havia estat fa uns anys i aquest, amb el plat fort a les Dolomites i sense gires dies disponibles ens hi vam tornar a atansar amb la intenció de fer el cim de la Barre de Ecrins, ja que l'altra vegada ens havíem quedat al Dome de Neige.

El planning es tranquil; el primer dia pugem al Refugi de Glacier Blanc. L'endemà ens fiquem a la glacera i arribem fins al Roche Faurio, per tornar a baixar fins al Refugi des Ecrins. I a l'altre, cap a la Barre. Sort que fa molt bon temps i caloreta, ja que al coll hem d'esperar un grup que ens va davant i molt poc a poc. Quan els passem, i amb compte, anem fns al cim per trams de cresta força penjats. Allà, tot i la gentada a la ruta, ens hi estem una bona estona ben solets i deprés cap abaix sense cap contratemps.

Una sortida pim-pam a un cim pendent i 'proper' a casa... i ara cap a Dolomites!!!

I unes quantes fotos.

Ordesa

Uns dies per la zona d'Ordesa, Bujaruelo...

El primer dia va ser per 'marcar terreny' amb una ruta de 2000 metres de desnivell de pujada, i de baixada, per deixar els genolls a to: Bujaruelo, Brecha, Tallón, Gabietos i baixada cap a Ordesa pel Circ de Carriata i les Clavilles de Salarons.

Per si us interessa el track del recorregut.

Després d'una bona dormida, una excursioneta sortint de Torla; curta però intensa i amb molta calor. A la tarda una volteta pel poble i una cerveseta.

I el darrer dia una sortida suau a la vall d'Otal, que no coneixia, i que m'ha deixat ben content amb les vistes que té per tot arreu.

Canigó

Una bona manera de començar les vacances, tot i que ben refredat, és fent una sortideta en bona companyia fins al Canigó.

Dry tooling

Tot i que no és, ni de bon tros, la millor època de l'any per a practicar l'escalada en gel, i menys en plena onada de calor...  no cal deixar passar l'oportunita d'agafar uns piolets i tibar (encara que l'estil sigui bastant penós)

Mar i muntanya

La setmana passada va ser d'allò més 'diversa'.

El dissabte una sortideta en bici a estirar les cames i el diumenge uns interessant excursioneta per Sant llorenç del Munt, visitant el Cau dels Emboscats, el Queixal Corcat i de premi, la Roca Encavalcada, no sense haver de suar la pujadeta final.

El mateix diumenge per la tarda vaixell cap a Mallorca amb la canalla i setmaneta de platja i piscina... vaja, allò que podríem definir com unes vacances avorrrrrriiiiiiddddïííííísssssiiiiiiiimmmmmeeeeeesssss!!!! Ni una trista muntanyeta per pujar ni excursioneta per fer. Sort que el darrer dia vam poder fer una mica d'activitats d'això que ara en diuen d'aventura.

 I després de descansar el dissabte, el diumenge cap a Núria per a fer la Travessa Núria - La Molina. Llarga i molt interessant.

Tot ben complet, no??

Aneto

Amb la sortida a l'Aneto posem final (o potser no!) a la temporada d'esquí de muntanya.

Amb un nou company, per fi hem pogut fer una sortida plegats, marxem dissabte a la tarda cap a Benasc. Sopem en una terrassa i en màniga curta, quina calor!!, i pugem a fer bivac a Besurta. Per sort trobem un forat on deixar el cotxe.

Al matí, abans de les cinc, ja estem en camí cap al Refugi de la Renclusa i el Portillón. Abans d'arribar-hi ens cauen dos ruixats d'aigua que ens fan dubtar. Però un cop amb el cim a la vista anem tirant per la glacera, Coll de Corones i fins a l'avantcim. Pas de mahoma sense problema i calcem els esquís per començar a baixar.

I la veritat és que prou bé, tot i la calor i com estava la neu. A la part de dalt bastant pesada i millor mentre anàvem baixant cap a Aigualluts. Des d'allà a peu fins al cotxe i cap a casa que hi falta gent!!!

Chamonix - Zermatt (VII): Bertol - Zermatt

El track GPS de l'etapa

Això s'acaba!!!

Si ahir vam anar a dormir amb un cel ben clar avui s'ha aixecat ben emboirat... tocarà patir una mica, sobretot a la baixada cap a Zermatt per una glacera ben plena d'esquerdes.

El primer problema és sortir del Refugi per anar a trobar els esquís, ja que hem de baixara per una escala ben dreta i nevada, no val a badar.

Un cop a la neu ens calcem i a les palpentes i seguint la traça enmig la boira baixem una mica fins que decidim parar a posar les pells de foca i anar-nos encarant cap a la Tete Blanche i el Coll de Valpelline.

Sembla que el Sol fa feina i mentre passa el temps el dia va millorant i s'acaba obrint bastant. Fem el cim i ens preparem per la baixada més llarga de la Travessa.

Comencem amb una neu execel·lent que a poc a poc encara millora més... la llàstima és que després va empitjorar. Tot i això anem fent camí avall amb més o menys dificultats. Per sort la glacera està ben tapada i les esquerdes les passem sense problema. A més el dia es manté amb visibilitat prou bona.

I en una baixada ben curta i d'allò més tonta, amb una caiguda tonta, va el Joan i sen's lesiona la cama; no pot seguir baixant i truquem a l'helicòpter. Mentre arriba admirem la majestuositat del Cerví.

Un cop 'empaquetat' el lesionat cap al metge, seguim baixant per anar a trobar unes pistes d'esquí i d'allà fins al mateix poble de Zermatt. Allà passegem els nostres esquís i la nostra flaireta, tot i que avui quasi tots ens hem posat samarreta neta; anem a fer una pizza mentre esperem el taxí que ens ha de portar a Chamonix a recollir els cotxes i a fer una dutxa... però com que no vam trobar lloc on fer nit decidim anar tornant cap a casa, així que carretera i manta!!! (amb paradeta a fer un esmorzar de campionat a La Garrotxa)

I així s'acaba aquesta fantàstica setmana d'esquí de muntanya, que no seria res sense la companyia amb que l'he pogut fer.

Primera etapa: Grands Montets - Trient
Segona etapa: Trient - Champex i Verbier - Montfort 
Tercera etapa: Montfort - Prafleuri
Cuarta etapa: Prafleuri - Dix 
Cinquena etapa: Dix - Vignettes 
Sisena etapa: Vignettes - Bertol

Chamonix - Zermatt (VI): Vignettes - Bertol

El track GPS de l'etapa

Avui tornem a sortir els últims, la majoria de grups acabaren avui la seva travessa a Zermatt, però nosaltres l'allargarem una mica més fent una parada intermitja al Refugi Bertol (quan vam veure les fotos del refu, vam decidir que aquí hi havíem d'anar a dormir). 

A la foto podeu veure com n'arriba a estar de penjat el Refugi de Vignettes!!

Sortim tranquilament i després d'una breu baixada parem a posar pells per remuntar el Coll de l'Eveque. Fa fred, algú diu que -10ºC, però el dia és radiant.

Després del Coll baixem per una neu molt bona fins que arribem al Haut Glacier d'Arolla. Aquí deixem la traça que va cap a Zermatt, pel Coll del Mont Brulé, i seguim baixant fins als Plans de Bertol.

Tornem a posar pells i amunt que fa pujada.

Al Coll de Bertol, mentre admirem el paissatge, esperem a que arribi tothom per fer la pujada al Refugi de Bertol tots junts.

Després de veure aquestes fotos del Bertol, entendreu per què vam decidir d'anar-hi, oi??

Primera etapa: Grands Montets - Trient
Segona etapa: Trient - Champex i Verbier - Montfort 
Tercera etapa: Montfort - Prafleuri
Cuarta etapa: Prafleuri - Dix 
Cinquena etapa: Dix - Vignettes

Chamonix - Zermat (V): Dix - Vignettes

El track GPS de l'etapa

El matí s'aixeca tapat i nevat, un pam ben bo al Refugi. L'etapa prevista, una de les bones de la Travessa i que puja al Pigne d'Arolla, l'haurem de deixar per un altre any (així ja tenim excusa per tornar-hi). L'alternativa ens portarà cap al poble d'Arolla, passant pel Pas des Chevres, o sigui de les cabres i després cap al Refuge de Vignettes.

El pas és molt xulo, per posar-li una pega la cua que hem de fer per passar, ja que tots els del refugi, un centenar, anem més o menys a la mateixa hora.
La baixada també està bé, però la poca visibilitat no ens deixa disfrutar del tot.
Quan arribem a les pistes d'esquí posem pells i amunt i avall per morrenes creuant per la part baixa la Glacera de Tsijore Nouve, per anar a trobar la Glacera de Piège, que ens durà, de pujada, fins al Refugi Vignettes. Aquí la visibilitat va millorant i la caloreta es nota... però la jeu està tan bé que alguns fan un tros de baixada per disfrutar una mica més.

El Refugi de Vignettes, ben penjat, és realment espectacular!!

Primera etapa: Grands Montets - Trient
Segona etapa: Trient - Champex i Verbier - Montfort 
Tercera etapa: Montfort - Prafleuri
Cuarta etapa: Prafleuri - Dix