Bastiments

Avui l'hem fet. Ja em pensava que aquesta temporada acabaria sense cap pujada al Bastiments, però avui l'hem fet. La veritat és que està força justet de neu, de fet hem hagut de carregar els esquís a l'esquena fins al refugi.
Al cim hi havia una aresta de neu ben esmolada, de fet mai l'hi havia vist, i força acumulació.
La baixada pels tubs directes, perfecta!!!, i la neu, tot i que molt transformada, es deixava fer.

Aquí ja no hi ha res més a fer (a no ser que torni a nevar...)A la foto podeu veure en quin estat està la pala.


FREE TIBET

Pessons

Dissabte vam anar al Pic de Pessons per la Vall d'Ensagents. La part del bosc estava força malament per anar amb els esquís, per la falta de neu i pel seu estat, però a la part de dalt vam disfrutar força i el tram de cresta va ser ràpid i entretingut.
La baixada perfecta, i al tram final amb els esquís a l'esquena.

Vam anar-hi amb el Paui i el Santi i també el Gerard com a representant de les terres de Lleida (queda pendent un Bastiments)

Més fotos aquí


FREE TIBET

Tossa d'Alp

(i ja en van dos)

Aquest cap de setmana ningú podia sortir i vaig decidir anar el dissabte al Puigllançada. Quan ja hi arribava i després de pujar el darrer tros de la collada amb neu i veure que tot era ben nevat, em va semblar veure aquell color marronet que surt sota la neu quan ja hi és escassa. I vaig decidir encara cap a la Tossa, esperant trobar neu a les pistes de Masella i així, pujar i baixar sense problema.
1ª sorpresa: les pistes encara estan obertes i hi ha força gent. Tot i que a mi em faria una mica de pena esquiar envoltat de color verd.
2ª sorpresa: arribant a dalt, una mica més amunt de la Cova, uns paios es tiren per uns fora pistes molt xulos. Em paro a mirar-los. Al meu costat uns quants comenten que aquell que es tira ara és molt bo en free-ride, que sempre queda primer...(es veu que el coneixien) i la veritat és que fa un salt molt xulo. Llàstima que al caure tota la placa de neu que té a sota se'n va avall cap a una petita pista on també hi havia gent. Quan la neu es va aturar els del costat comenten 'que chulo, que pasada, como mola' i coses per l'estil. Per sort els que hi havia a sota van poder fugir abans que els arribés la neu i al que havia peta la placa se'l van acabar enduent amb llitera. Sort per a ell que estava en 'zona controlada'. Serà molt bo i tot el que vulgueu, però sort que era on era, i més sort encara que no va matar a ningú.
Paios i situacions com aquestes són les que fan que els que anem a muntanya prenent les màximes precaucions acabem pagant els plats trencats dels que no saben on es fiquen.

'Como mola'

FREE TIBET

Sant Llorenç...

... de Morunys.

Avui etapa del GR-1 fins a Sant Llorenç de Morunys. Uns 20 km de caminada que hem fet a molt bon ritme, hi deu haver ajudat que quan acabàvem de dinar ha començat a ploure i hem sortit pitant.
Feia temps que no hi anava i ha estat molt bé anar caminant en bona companyia i anar xerrant ara amb un, ara amb l'altre de qualsevol cosa (tot i que no recordo cap conversa sobre el Barça... serà que ja ho donem per perdut).

Si voleu veure més fotos, clic aquí (gràcies Miquel)

FREE TIBET

Puigmal

Tot i que la neu comença a ser escassa al Pirineu Oriental, gràcies a les nevades del divendres hem pogut fer el Puigmal per Err.
La pujada sense problemes i la baixada rascant a moltes pedres. Per sort hem pogut gaudir en un bon tram d'una fantàstica neu pols sobre una bona base que ha pagat amb escreix les ratllades a les soles, els records als sants i a la Mare de Déu i la caminada final perquè ja s'havia fos bona part de la neu a les parts baixes.

Quan tingui les fotos que ha fet el Jordi us en posaré alguna

FREE TIBET

BUUUUUUU!!!!!!!!

Jo també faig BUUUUUU!!!!!!!!! a la torxa.
Info sobre el Tibet



I la torxa s'ha apagat...

Penedès

Avui ha tocat una caminadeta matinal. El Josep ens ha portat a recòrrer uns bonics camins d'aquesta comarca, concretament al poblet de Font-Rubí. Hem recorregut un tram dels senders del vi.

Ha estat bé, planera, per boscos i hem entrat a unes curioses coves.

M'ha agradat perquè per aquesta zona hi vaig ben poc, sempre miro de tirar cap amunt...

FREE TIBET

Fontblanca

Aquest dissabte havíem de fer la travessa del Mulleres. Poques vegades està en condicions, o no hi ha neu o n'hi ha massa i el risc d'allaus és alt. I ens havia semblat que aquest dissabte podien donar-se les condicions adients.
Però al final no ha pogut ser i hem anat al Pic de la Fontblanca, a Andorra, per la vall de Rialb. La idea era fer cim, baixar la pala i tornar a pujar fins la portella de Rialb, però l'horari i les condicions de la pala ens han fet baixar pel mateix lloc de pujada, tot i que hem estirat alguna pala una mica més del que tocava (amb la conseqüent remuntada). Neu primavera però força esquiable en tota la baixada.

A la foto: arribant al cim

Si voleu veure més fotos, clic aquí
I encara més fotos

FREE TIBET

Montserrat

Cap de setmana sense tocar la neu, tot i que l'he tastat durant la setmana.

Ahir una mica de bici-vici pels voltants de Rubí, Ca n'Oriol i Serra dels Galliners i avui una caminadeta per Montserrat, de Can Jorba fins al Mongrós i baixada per la canal del migdia i el camí dels francesos.

FREE TIBET

Thabor

Acabat d'arribar del Thabor amb el Pau, us en faig cinc cèntims.

Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.

Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.

Free Tibet

Fa un parell de dies que ens arriben notícies d'aquelles terres ocupades.

Des del dia 10 de març del 1959 en que els xinesos van ocupar defínitivament el Tibet i el Dalai Lama es va haver d'exiliar la repressió ha estat brutal. Avui, sota un marketing d'obertura, ens fan creure que el Tibet és més lliure i s'hi viu millor. Segurament és així pels xinesos que hi han anat, però ben segur que els tibetans no deuen pensar el mateix. Llàstima que en un país tan democràtic i on es respecten tant els drets humans (els EUA acaben de treure la Xina de la llista de països on no es respecten els drets humans) la minoria tibetana no es pot expressar lliurement.

I ara que sel's acosten els Jocs ho volen tenir tot lligat i ben lligat (us sona?)

Un passo uns enllaços per ampliar la notícia.
Vilaweb
pelotasdegoma. blogspot.com (11 de març)
Desnivel
Barrabes (i Nepal 'col·labora')
Comunicat del Dalai Lama
La Casa del Tíbet
Control de fronteres

Si creieu que val la pena, feu-ne difusió: FREE TIBET!!!!

Pedró dels Quatre Batlles

Doncs ahir volíem anar cap al Pedró per fer una cosa tranquil·la i gaudir de la neu que havia caigut els darrers dies. En arribar ens vam trobar amb un aspecte desolador i des del capdemunt de les pistes encara més.


Al final un parell de pujades i baixades i cap a casa

CAN

Gràcies al bloc del Pau. I com hi diu:"Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient"

Ella

L'entrada d'avui per a Ella, la meva estimada bici. Ja hem fet plegats uns quants kilòmetres, i tot i que sigui bessona d'una que tenia abans i que em va volar, és amb aquesta amb la que he fet més ruta. Ahir van ser uns quilometrets per llocs ben coneguts de Rubí i el Papiol. M'agrada aquesta zona. A l'extrem de Collserola queda massa lluny de tot i hi has d'anar expressament, per tant la majoria de vegades no t'hi trobes a ningú.

La foto és de l'estiu passat fent el Camino. M'ha costa trobar-ne una on hi sortís Ella, i ara he vist que només en tinc una on hi surto jo ('casualment' a la font de vi d'Irache) i la resta són paisatges. No sé si això serà també cosa del Camino o de la casualitat. Fent el Camí és l'única vegada que he pensat seriosament a 'fer-li el salt'.

Avui he anat fins l'Alzina del Salari i he enfilat cap a l'Obac i fins a l'Hospital de Sang. Aquí una desagradable sorpresa: suposo que els 'amos' del Parc, o sigui la Diputació, han obert una pista per llocs on abans hi havia només petits corriols. Segur que ho podran justificar d'alguna manera però ho trobo un 'atemptat ecòlogic' de primer ordre, i a més fet per qui ha de vetllar per la protecció del parc... i si agafes una floreta et foten una multa!!

Sorteny

Doncs la clàssica sortida al Sorteny per fer una bona costellada i, si tot va bé, també fer alguna bona excursió.

Dissabte vam pujar al refugi, ens hi vam acomodar, aquest any ben amples, i vam preparar el foc esperant que arribés tothom. Quan la brasa va estar al punt vam començar a coure la carn, vam sopar i després el també clàssic cremat.


Pel matí ens hem encarat cap al Pic de l'Estanyó, ja que la Coma del Forn i el Serrera estaven ben pelats.

Fins als Clots de l'Estanyó anàvem directes cap aquest cim però aquí hem vist que les traces de pujada, amb unes magnífiques llaurades de baixada, s'encaraven cap a un altre lloc (ara he vist que hem anat a la Collada de Ferreroles).


La pala de dalt era tan bona que alguns l'hem repetit fins a tres vegades. Llàstima que una mica més avall ha aparegut una "magnífica" neu crosta que no ens ha deixat fins al Sorteny.

Per sort la pista era quasi tota nevada i hem pogut acabar de fer un ràpid descens fins al cotxe.

Vall Fosca

Aquest cap de setmana hem estat a la Vall Fosca, participant a la 10ª edició de l'Open Vall Fosca. Jo hi anava amb el Jordi, però com que vaig quedar tocat al Montardo se n'hi va anar amb un company de circumstàncies... que el va fer suar força. També hi anaven de parelles el Miquel i el Toni (equip intercomarcal) i l'Orland i el Jordi (equip rubinenc).

Divendres vam anar a recollir dorsals, els regals i a sentir per on anava la ruta de 1832 metres de desnivell acumulat de pujades, combinant l'esquí i les canals equipades amb els esquís a l'esquena.
Dissabte a les 9'30 sortida dels equips. Els primers anaven que se les pelaven i en poc més d'una hora van acabar la primera pujada fins al Montsent de Pallars. Els participants del Centre s'ho van pendre amb més calma i van trigar "una mica més". Jo vaig anar pujant al darrere de tot sense forçar massa i al primer avituallament vaig atrapar l'Orland i el Jordi que mantenien una difícil penúltima posició.


Des d'allà ells van seguir cap a la canal que donava accés al Montsent de Pallars (a la foto la podeu veure, i també un tram de la baixada) mentre que jo vaig encarar cap a la Collada d'Entremonts on hi havia el control3.
Aquí vaig parar a fer fotos i van arribar el Jordi Pons i el Jose, que ja havien acabat la baixada del Montsent i havien tornat a pujar fins al control. Des d'aquí jo ja vaig baixar fins a l'Estany Gento, on hi havia l'arribada, mentre que ells encara van tenir temps d'enfilar-se al Montorroio.
A l'arribada vam esperar que arribessin els corredors i amb el telefèric cap avall, dutxa, berenar-sopar i cap a la Pobla al sopar, entrega de premis, sorteig de regals...
I ara que ens havíem animat a tornar-hi l'any vinent resulta que la faran cada dos anys.

Si voleu veure algunes fotos més, clic aquí.

Montardo

Aquest cap de setmana i després de veure les fotos que em va enviar l'Isaac de la zona, vaig enganyar al Pau per anar cap a La Restanca, i al final se'ns hi va ajuntar el Toni.
El dissabte vam sortir de Rubí i cap a la Vall d'Aran, no sense parar a esmorzar al Portal i comprar coca a Tolva. Vam pujar sense problema fins l'aparcament i d'allà al Refugi de la Restanca. Hi vam pujar per la pala, per evitar el bosc, i vam haver de parar algun cop perquè se'ns feien uns pans de neu bestials. Ens instal·lem al refugi i per la tarda pugem fins l'Estany de Mar a fer un tomb i gaudir d'una baixada que es presentava bona i que va ser immillorable.
Sopar ben d'hora i a dormir ben acompanyats 'sonorament'.

Pel matí enfilem cap al Montardo i no sense algun petit problema fem cim, gaudim una estona de les vistes i de l'estat que presesnta el Pirineu, bastant escàs de neu a la Vall d'Aran i sembla que amb una mica més cap al sud, i preparem la baixada, que farem per una pala més directa però que ens obligarà a remuntar un tros per poder seguir fins al refugi. La neu era transformada als llocs on picava el sol i pols perfecta als llocs d'ombra.Quan hi arribem recollim els trastos, veiem com aterra l'helicòpter per evacuar un esquiador que s'havia fet mal i cap avall com podem fins la pista, ja que la quantitat de neu no permetia gaires filigranes.

Molt bon cap de setmana si no hagués sigut que a l'arribada al cotxe em va començar a fer mal un genoll i arar estic a casa 'fent repòs' durant uns dies.

Si voleu veure més fotos feu clic aquí.(gentilesa del Pau)

Només afegiré aquesta foto del cim... què li passa al Toni?

Tossa d'Alp

La veritat és que no pensava escriure perquè aquest cap de setmana no he fet res en especial, però avui he rebut la foto que ens vam fer amb el Pau al cim, i la poso.
Vaig estar a Masella i vaig fer una primera pujada fins la Tossa, fora pells i baixada fins Coma Oriola. Allà torno a posar pells i amunt un altre cop. A la part final vaig coincidir amb aquest noi que duia la taula d'snow a l'esquena. Ens vam trobar a dalt i vam estar xerrant una estona, ell havia pujant corrent des d'Alp a Coma Oriola i després amb la taula a l'esquena fins la Tossa, i ens vam fer la foto.
I després baixada per les pistes que almenys encara hi ha una mica de neu. Al final 1500 metres de desnivell acumulat, i l'endemà un mal de cames que...

Serrera

Ahir vam fer el Serrera (2913 m) pujant i baixant per la Vall de Ransol. Vam posar ganivetes per pujar el tram final i al baixar la neu estava bastant transformada i vam gaudir força, sobretot a la part de dalt. A la part baixa la neu és escassa però, de moment, suficient per poder baixar sense decalçar-se.

A la foto podeu veure el Pau en acció durant el descens.


Com no nevi ben aviat em sembla que això s'acabarà.

Tarbezou

Aquest cap de setmana hem estat al Tarbezou (2364m) a l'Arieja. Això ho he sabut avui remenant una mica perquè ens hi van portar el Miquel i la Fina de Calldetenes, que generosament van compartir amb nosaltres el seu niuet a Font-Romeu, i anàvem totalment 'enganyats'

D'allà vam anar fins a l'estació de Palleres i ens vam trobar amb l'Isidre i la seva dona, la Marta i En Cesc amb el Mai. També amb el Carles i la Marta, rubinencs residents a la capital de la plana, que feien un curs d'esquí de muntanya.

I aquí costa amunt, primer planer i després una mica més dret fins que ens vam despistar. Al final vam arribar al cim per dos llocs diferents i també vam acabar baixant també per dos llocs diferents amb una neu més que decent, tot i que en algun pla en faltava una mica.


I per acabar la jornada una cua de ..... per creuar el túnel del Cadí (pagant, és clar). Al final vam decidir que , tal i com diuen els HKI, els hi donin pel cool.

I a veure si neva de veritat!!!!

Estrena

Avui hem estrenat la temporada d'esquí de muntanya fent la clàssica sortida a Vallter i la pujada al Bastiments.
Però l'estrena ha estat a mitges, ja que l'Orland i en Jordi Nadal hi han anat però jo no he vist prou nevat i he decidit fer un parell de pujades i baixades per les pistes, que aquí sí que hi havia bastanta neu i no tenies el perill de ratllar els esquís (es que me'ls estimo molt, jo, els meus esquís).
Al cotxe, i per fer-me dentetes, m'han dit que de neu n'hi havia molta i molt bona, però no m'ho acabo de creure.
I hem acabat la jornada fent un bon dinar a Sant Pau de Segúries.

desastre...

... esperem que temporalment i que s'arregli una mica, bastant, perquè si no ho tenim fotut. (o sigui, que a veure si neva)

El dissabte vam anar a Vallter decidits a estrenar la temporada d'esquí de muntanya. I sort que ens vam endur les raquetes perquè posar-se els esquís només servia per ratllar-los a cada gir. També hi podíem haver anat caminant perquè no hi havia més d'un pam de neu, però ja que portàvem a tot un expert, doncs vam aprofitar els seus savis consells.



Quasi que hi ha més neu als pessebres.
Felicitats, un altre cop, a l'associació de pessebristes de Rubí, que enguany han fet 90 anys, pels pessebres d'aquest any.

Patagònia

Avui he llegit al diari una notícia relacionada amb la Patagònia i m'he traslladat un any enrere.

Però el que m'ha sorprès ha sigut que aquest "problema" ja fa temps que s'arrossega en aquella remota zona enmig del no-res i no se n'havia dit res per aquí; potser perquè darrera hi són els nostres "amics" d'Endesa?
A Coyahique, capital de la regió d'Aysen, ja fa temps que s'han mobilitzat per denunciar i per intentar aturar aquest mega-projecte energètic.

I de retruc també m'he traslladat a aquells dies de caminar per solitaris llocs enmig de la natura en el seu estat més pur i salvatge.

(foto: Cerro Castillo)








De travessar "petits rierols" a sobre d'un cavall. De fet tots els que hi anàvem érem 'experts' genets.










De travessar un petit braç glacial que es despenja de la gran massa que és el Hielo Patagónico Norte durant unes quantes hores.









De compartir uns quants mates a la vora del foc mentre fèiem petar la xerrada sobre qualsevol cosa totalment al marge del món.

Cap d'any

Per 3r cop vam decidir de passar el cap d'any de forma diferent, i després del Marrroc i l'Argentina aquesta vegada ens vam quedar més a prop i vam decidir anar fins al refugi del Mont-Roig, a la vall de Tavascan.

Per arribar-hi vam estar quasi 5 hores per la neu (sort de les raquetes) i enmig d'una borrufada important.Quan ja es feia fosc vam arribar al refugi i ens hi vam instal·larL'endemà vam anar cap al Mont-Roig, però entre que vam sortir tard, la neu i que mig ens vam despitar de ruta no vam poder arribar-hi. Abans que es fes fosc ens vam atansar a veure l'accés a la canal est i vam comprovar que per aquí hi podríem haver anat millor.... un altre cop serà.

Quan es va fer fosc vam estar fent temps fins que la gana va poder amb nosaltres i vam començar a sopar, cap allà a les nou del vespre. Pica-pica, embotits, i com no podia faltar: cava i torrons. També vam fer uns quants xupitos, pocs, i vam anar fent més temps fins que cap a les 22:30 vam decidir anar a dormir i celebrar el cap d'any fent el que estarem fent bona part del 2008: dormir.

Podeu veure els efectes de l'alcohol i l'alçada. La foto on surt l'Olga no és el que sembla.
I abans de marxar vam deixar constància que hi havia anat un del Centre Excursionista de Rubí. La resta (Olga, Isaac, Miquel i JosepMª) són del Centre Excursionista Guissonenc.