Sant Aniol

Tot i que el dia no pintava massa bé ens hem arribat fins a Sadernes, i una mica més per la pista. Com que just quan hem arribat no plovia doncs hem començat a caminar. Al cap d'una estoneta ja han caigut les primeres gotes i després ja ha sigut un no parar.
Només hem arribat fins al començament del tram més engorjat i com que ens quedava bastant i hi havia canalla i avis doncs hem girat cua i hem continuat mullant-nos.

Com diria un que jo sé:"... amb aquella fe..."

I no he pogut ni estrenar la càmera

FREE TIBET

Ja la tenim aquí

Després de força temps de donar-li voltes, si sí o si no, si aquesta o l'altra, ja és aquí. Ja he començat a 'treballar' amb la Olympus E-510. De moment fa unes fotos normals, més per la poca perícia de qui dispara que no per les prestacions de la màquina.
Demà sortiré i hi aniré fent més proves a veure que en surt.
Estic més content que un nen amb sabates noves!!!!

Generalitat bananera

No ho escric pas jo, no sóc tan bo, però em sembla tan clar...

(Vilaweb. Vicent Partal, divendres, 16 de maig de 2008)

No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...

Em costa fins i tot d'explicar-m'ho. El govern de Catalunya, ai senyor!, signa un decret 84/2007 de 3 d'abril que estableix unes mesures excepcionals i d'emergència sobre l'ús dels recursos hídrics (és aquest). Fa, doncs, tretze mesos el govern, per combatre la sequera, va establir una escala de tres estats molt precisos: un d'excepcionalitat de nivell 1, un d'excepcionalitat de nivell 2 i un d'emergència. Fa tretze mesos el govern va definir cadascun d'aquests estats amb una meticulositat impressionant: quanta aigua embassada calia perquè un territori entrara en un d'aquests estats o n'isquera, i en quin moment hi entrava o n'eixia. Qui vulga entretenir-s'hi pot mirar-se les taules del document, però, dient-ho succintament, la cosa és aquesta: segons el decret, les pluges d'aquests darrers dies han aportat prou aigua a les conques del Ter-Llobregat perquè Barcelona, que en forma part, puga eixir de l'estat d'excepcionalitat 2 i passar al d'excepcionalitat 1, menys greu que no l'anterior (permet de regar plantes i omplir piscines, per exemple). Hi insistesc: el document és extremadament precís i no sembla que el feren a la babalà.

Dimarts el govern féu la seua reunió setmanal. Havia plogut de valent el cap de setmana i, animat per tanta pluja, el conseller Baltasar va dir que ja hi havia prou aigua per a eixir de l'excepcionalitat 2 i passar a la 1. Més encara, anuncià que el canvi es faria divendres (avui), que és quan l'Agència Catalana de l'Aigua avalua tècnicament la situació. Resumint: fa tretze mesos el govern va definir detalladament l'estat de sequera i fa tres dies va anunciar que es rebaixaria un grau la gravetat de la sequera, tal com el govern mateix l'havia definida, sense que ningú l'obligara a definir-la així. (En podeu llegir la notícia.)

Però, com era de preveure, hi ha hagut rebombori. Hom justificava el transvasament de l'Ebre o de l'aigua dels pous de Tarragona invocant la necessitat d'aigua potable. Però, gràcies a la pluja i d'acord amb el còmput establert fa tretze mesos pel govern mateix, ja no som en la fase en què perilla l'aigua de boca; tant és així, que se'n pot gastar per a necessitats menors, com la de regar plantes. És normal, doncs, que els territoris afectats pel transvasament diguen que les regles han canviat. Fins i tot els dirigents del PSC locals comencen a dir que això no pot ser i que l'aigua, si no és necessària per al consum humà, no s'hauria de transvasar.

I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.

Contra el transvasament

Manifest blocaire contra el transvasament
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.


-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Cursa

Doncs sí, tot i la pluja insistent de dissabte i les pitjors previsions per diumenge vam poder fer la cursa amb bastanta normalitat.
Una mica de pluja abans de començar per 'amenitzar' els corredors però després tot perfecte. Això sí, vam escurçar un parell de kilòmetres l'itinerari en el tram del torrent ja que no havíem previst cap barca per creuar-lo.
Tot i el fang que hi devia haver els atletes van arribar bastant nets.

I la gent embogint quan sortejàvem els pernils.... que no els donen de menjar a casa?

Bé doncs, fins la següent.

Fotos, classificacions... aquí.

El circ s'ha acabat...

... i continúa l'extermini.

M'abstinc de fer cap comentari.

Només un parell d'enllaços

el primer

i el segon

FREE TIBET

Valle Blanche

I per rematar la sortida i veient bones previsions ens vam enfilar fins l'Aguille du Midi, en telefèric, és clar. Vam fer la visita per les terrasses, la foto amb el Mont Blanc de fons, i quan ja feia bastant fred vam enfilar per l'aresta fins al lloc on ens podíem posar els esquís als peus. Tot i anar sense grampons no vam tenir cap problema, ja que hi havia unes cordes fixes, però uns iluminats que pujaven i a sobre amb raquetes als peus per l'estreta aresta, van fer un tap que Déu n'hi do, de fet no sabem com va acabar la cosa.

La baixada va ser perfecta. Feia temps que no esquiava per bams (s'escriu així?). Tot estava ben trepitjat i regelat. A la part baixa la neu ja estava més pasteta però es deixava fer bé.
En dues hores ens vam plantar al tren de Montenvers, vam baixar a Chamonix i carretera i manta fins a casa.

FREE TIBET

Alphubel

A les 5 del matí ja estàvem esmorzant i cap amunt. El dia prometia ser bo, però unes boires ens el van complicar una mica, especialment a la baixada: mala visibilitat i la neu poc transformada i una mica difícil.

Vam anar pujant seguint la traça de pujada enmig de milers de traces de baixada i amb molt bones vistes sobre l'Allalin, el Dom, el Tashhorn, el Nadel, el Weissmies... es veia tot.


Vam fer una mica de volta per un llarg plató i després la pala final amb algun tros ben dret, que ens va portar fins al cim.
Mentre esperàvem al Jordi i l'Orland vaig aprofitar per posar una nova tira de banderes.




I després la baixada, complicada al principi, dreta, estreta, gelada i amb gent, i molt millor després, tot i que s'havia de treballar.

Al final vam arribar a les pistes i vam baixar el darrer tros colant-nos al telefèric fins a Saas Fee. Vam mejar una mica i cap a Chamonix hi falta gent.

FREE TIBET

Allalin

A les 8 del matí agafem el telefèric i el metro-alpin que ens pugen fins a 3500 metres. Des d'allà l'Allalin està a tocar però l'alçada es fa notar. Posem els esquís i comencem a enfilar cap al coll, on tot pujant hem de travessar alguna que altra esquerda.


Un cop al coll ens fiquem els grampons, ja que la pala final està ben gelada i acabem d'arribar al cim a 4020metres, per la fina aresta final. Ens fem les fotos i hi poso unes banderoles d'oració perquè resin per nosaltres. De vent no els en faltarà.


Tornem a baixar fins al coll i ens calcem els esquís per baixar. La neu està força bé i arribem sense problema a les pistes. Aquí deixem les motxilles i aprofitem per fer algunes baixades més tot utilitzant els remuntadors. Amb les àncores que tenen aquí estem a punt de pendre mal. Tot s'ha de dir que vam riure molt amb aquest invent.

Quan ja estem ben rebentats agafem les coses i acabem d'arribar al refugi de Langflue, des d'on demà anirem al Alphubel.
Ens instalem i ens prenem una bona cervesa que bé que ens ho mereixem.


FREE TIBET

Saas Fee

El passat dijous vam enfilar cap a aquest bonic poble de Suïssa. El camí era llarg i vam sortir ben d'hora pel matí.
Cap al migdia vam arribar a Chamonix i vam parar a dinar i a fer un cafetó. Tot era ben nevat i les vistes, no per ser conegudes, no deixaven de ser espectaculars.


Al vespre vam arribar a Saas i ens vam instalar al càmping, vam fer el sopar i a dormir, que l'endemà ens esperava una mica més d'activitat.

FREE TIBET

Bastiments

Avui l'hem fet. Ja em pensava que aquesta temporada acabaria sense cap pujada al Bastiments, però avui l'hem fet. La veritat és que està força justet de neu, de fet hem hagut de carregar els esquís a l'esquena fins al refugi.
Al cim hi havia una aresta de neu ben esmolada, de fet mai l'hi havia vist, i força acumulació.
La baixada pels tubs directes, perfecta!!!, i la neu, tot i que molt transformada, es deixava fer.

Aquí ja no hi ha res més a fer (a no ser que torni a nevar...)A la foto podeu veure en quin estat està la pala.


FREE TIBET

Pessons

Dissabte vam anar al Pic de Pessons per la Vall d'Ensagents. La part del bosc estava força malament per anar amb els esquís, per la falta de neu i pel seu estat, però a la part de dalt vam disfrutar força i el tram de cresta va ser ràpid i entretingut.
La baixada perfecta, i al tram final amb els esquís a l'esquena.

Vam anar-hi amb el Paui i el Santi i també el Gerard com a representant de les terres de Lleida (queda pendent un Bastiments)

Més fotos aquí


FREE TIBET

Tossa d'Alp

(i ja en van dos)

Aquest cap de setmana ningú podia sortir i vaig decidir anar el dissabte al Puigllançada. Quan ja hi arribava i després de pujar el darrer tros de la collada amb neu i veure que tot era ben nevat, em va semblar veure aquell color marronet que surt sota la neu quan ja hi és escassa. I vaig decidir encara cap a la Tossa, esperant trobar neu a les pistes de Masella i així, pujar i baixar sense problema.
1ª sorpresa: les pistes encara estan obertes i hi ha força gent. Tot i que a mi em faria una mica de pena esquiar envoltat de color verd.
2ª sorpresa: arribant a dalt, una mica més amunt de la Cova, uns paios es tiren per uns fora pistes molt xulos. Em paro a mirar-los. Al meu costat uns quants comenten que aquell que es tira ara és molt bo en free-ride, que sempre queda primer...(es veu que el coneixien) i la veritat és que fa un salt molt xulo. Llàstima que al caure tota la placa de neu que té a sota se'n va avall cap a una petita pista on també hi havia gent. Quan la neu es va aturar els del costat comenten 'que chulo, que pasada, como mola' i coses per l'estil. Per sort els que hi havia a sota van poder fugir abans que els arribés la neu i al que havia peta la placa se'l van acabar enduent amb llitera. Sort per a ell que estava en 'zona controlada'. Serà molt bo i tot el que vulgueu, però sort que era on era, i més sort encara que no va matar a ningú.
Paios i situacions com aquestes són les que fan que els que anem a muntanya prenent les màximes precaucions acabem pagant els plats trencats dels que no saben on es fiquen.

'Como mola'

FREE TIBET

Sant Llorenç...

... de Morunys.

Avui etapa del GR-1 fins a Sant Llorenç de Morunys. Uns 20 km de caminada que hem fet a molt bon ritme, hi deu haver ajudat que quan acabàvem de dinar ha començat a ploure i hem sortit pitant.
Feia temps que no hi anava i ha estat molt bé anar caminant en bona companyia i anar xerrant ara amb un, ara amb l'altre de qualsevol cosa (tot i que no recordo cap conversa sobre el Barça... serà que ja ho donem per perdut).

Si voleu veure més fotos, clic aquí (gràcies Miquel)

FREE TIBET

Puigmal

Tot i que la neu comença a ser escassa al Pirineu Oriental, gràcies a les nevades del divendres hem pogut fer el Puigmal per Err.
La pujada sense problemes i la baixada rascant a moltes pedres. Per sort hem pogut gaudir en un bon tram d'una fantàstica neu pols sobre una bona base que ha pagat amb escreix les ratllades a les soles, els records als sants i a la Mare de Déu i la caminada final perquè ja s'havia fos bona part de la neu a les parts baixes.

Quan tingui les fotos que ha fet el Jordi us en posaré alguna

FREE TIBET

BUUUUUUU!!!!!!!!

Jo també faig BUUUUUU!!!!!!!!! a la torxa.
Info sobre el Tibet



I la torxa s'ha apagat...

Penedès

Avui ha tocat una caminadeta matinal. El Josep ens ha portat a recòrrer uns bonics camins d'aquesta comarca, concretament al poblet de Font-Rubí. Hem recorregut un tram dels senders del vi.

Ha estat bé, planera, per boscos i hem entrat a unes curioses coves.

M'ha agradat perquè per aquesta zona hi vaig ben poc, sempre miro de tirar cap amunt...

FREE TIBET

Fontblanca

Aquest dissabte havíem de fer la travessa del Mulleres. Poques vegades està en condicions, o no hi ha neu o n'hi ha massa i el risc d'allaus és alt. I ens havia semblat que aquest dissabte podien donar-se les condicions adients.
Però al final no ha pogut ser i hem anat al Pic de la Fontblanca, a Andorra, per la vall de Rialb. La idea era fer cim, baixar la pala i tornar a pujar fins la portella de Rialb, però l'horari i les condicions de la pala ens han fet baixar pel mateix lloc de pujada, tot i que hem estirat alguna pala una mica més del que tocava (amb la conseqüent remuntada). Neu primavera però força esquiable en tota la baixada.

A la foto: arribant al cim

Si voleu veure més fotos, clic aquí
I encara més fotos

FREE TIBET

Montserrat

Cap de setmana sense tocar la neu, tot i que l'he tastat durant la setmana.

Ahir una mica de bici-vici pels voltants de Rubí, Ca n'Oriol i Serra dels Galliners i avui una caminadeta per Montserrat, de Can Jorba fins al Mongrós i baixada per la canal del migdia i el camí dels francesos.

FREE TIBET

Thabor

Acabat d'arribar del Thabor amb el Pau, us en faig cinc cèntims.

Dissabte vam marxar de casa i a migdia ja èrem a Nevache, prop de Briançon. Vam carregar l'armari i vam remuntar la vall fins al Refugi Drayeres, on hi vam arribar just per sopar, o sigui a les 7 del vespre. Una pallissa.
Diumenge vam pujar a la Roche de la Gran Tempete, de 3000m. Vam sortir nevant però el matí es va arreglar i ens va deixar anar i tornar sense problemes. A migdia es va posar a nevar i ja no va parar fins l'endemà.
Dilluns vam sortir nevant però amb pronòstic de que el temps millorava. Vam arribar, obrint traça amb mig metre de neu recent i amb boira, fins sota el coll de Muandes. Ho sabem perquè ens vam trobar un pal indicador i ens vam situar. Vam esperar fins a una hora prudent i com que no es veia res vam decidir tornar al refugi. I aquí va començar el calvari. Vam treure pells i els esquís no lliscaven. Uns pans de neu bestials. Al final vam acabar baixant amb les pells posades. Al refugi vam decidir canviar de zona, poc tros, i ens vam desplaçar fins al Refugi Chardonnet, proper a Nevache.
Dimarts volíem fer el Pic Ombière però quan ja havíem sortit vam canviar de direcció i ens vam encarar seguint unes traces fins al coll de la Casse Blanche. Fins aquí vam anar xupant traça d'uns gendarmes que es van currar una bona pujada final fins al coll. Després vam seguir per una estreta aresta amb els esquís a l'esquena, aprofitant també la traça, fins al Cim de la Casse Blanche. I ara teníem dues opcions: o bé baixar cap al Lac Rouge o bé desfer l'aresta i fer una baixada que havíem ullat pujant el dia abans. Però ens feia una mica de cosa perquè era per un corredor molt marcat i el risc d'allaus podria ser important. Per sort nostra un guia s'hi posava just quan èrem al cim. I no ens ho vam pensar, vam desfer l'aresta i vam tornar a xupar traça fins la part menys exposada. Dsprés vam seguir fins la vall i vam tornar a pujar de nou al refugi.
Dimecres vam sortir ben d'hora i en un moment vam ser al Pic Ombière. La baixada directa i amb neu excepcional, i sinó mireu quines traces vam deixar a la pala. Després fins al cotxe pel mig del bosc i carretera i manta fins a casa.

Resumint: que volíem fer la travessa del Mont Thabor però al final vam acabar fent altres coses. Queda pendent per una altre any.

Free Tibet

Fa un parell de dies que ens arriben notícies d'aquelles terres ocupades.

Des del dia 10 de març del 1959 en que els xinesos van ocupar defínitivament el Tibet i el Dalai Lama es va haver d'exiliar la repressió ha estat brutal. Avui, sota un marketing d'obertura, ens fan creure que el Tibet és més lliure i s'hi viu millor. Segurament és així pels xinesos que hi han anat, però ben segur que els tibetans no deuen pensar el mateix. Llàstima que en un país tan democràtic i on es respecten tant els drets humans (els EUA acaben de treure la Xina de la llista de països on no es respecten els drets humans) la minoria tibetana no es pot expressar lliurement.

I ara que sel's acosten els Jocs ho volen tenir tot lligat i ben lligat (us sona?)

Un passo uns enllaços per ampliar la notícia.
Vilaweb
pelotasdegoma. blogspot.com (11 de març)
Desnivel
Barrabes (i Nepal 'col·labora')
Comunicat del Dalai Lama
La Casa del Tíbet
Control de fronteres

Si creieu que val la pena, feu-ne difusió: FREE TIBET!!!!

Pedró dels Quatre Batlles

Doncs ahir volíem anar cap al Pedró per fer una cosa tranquil·la i gaudir de la neu que havia caigut els darrers dies. En arribar ens vam trobar amb un aspecte desolador i des del capdemunt de les pistes encara més.


Al final un parell de pujades i baixades i cap a casa

CAN

Gràcies al bloc del Pau. I com hi diu:"Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient"

Ella

L'entrada d'avui per a Ella, la meva estimada bici. Ja hem fet plegats uns quants kilòmetres, i tot i que sigui bessona d'una que tenia abans i que em va volar, és amb aquesta amb la que he fet més ruta. Ahir van ser uns quilometrets per llocs ben coneguts de Rubí i el Papiol. M'agrada aquesta zona. A l'extrem de Collserola queda massa lluny de tot i hi has d'anar expressament, per tant la majoria de vegades no t'hi trobes a ningú.

La foto és de l'estiu passat fent el Camino. M'ha costa trobar-ne una on hi sortís Ella, i ara he vist que només en tinc una on hi surto jo ('casualment' a la font de vi d'Irache) i la resta són paisatges. No sé si això serà també cosa del Camino o de la casualitat. Fent el Camí és l'única vegada que he pensat seriosament a 'fer-li el salt'.

Avui he anat fins l'Alzina del Salari i he enfilat cap a l'Obac i fins a l'Hospital de Sang. Aquí una desagradable sorpresa: suposo que els 'amos' del Parc, o sigui la Diputació, han obert una pista per llocs on abans hi havia només petits corriols. Segur que ho podran justificar d'alguna manera però ho trobo un 'atemptat ecòlogic' de primer ordre, i a més fet per qui ha de vetllar per la protecció del parc... i si agafes una floreta et foten una multa!!

Sorteny

Doncs la clàssica sortida al Sorteny per fer una bona costellada i, si tot va bé, també fer alguna bona excursió.

Dissabte vam pujar al refugi, ens hi vam acomodar, aquest any ben amples, i vam preparar el foc esperant que arribés tothom. Quan la brasa va estar al punt vam començar a coure la carn, vam sopar i després el també clàssic cremat.


Pel matí ens hem encarat cap al Pic de l'Estanyó, ja que la Coma del Forn i el Serrera estaven ben pelats.

Fins als Clots de l'Estanyó anàvem directes cap aquest cim però aquí hem vist que les traces de pujada, amb unes magnífiques llaurades de baixada, s'encaraven cap a un altre lloc (ara he vist que hem anat a la Collada de Ferreroles).


La pala de dalt era tan bona que alguns l'hem repetit fins a tres vegades. Llàstima que una mica més avall ha aparegut una "magnífica" neu crosta que no ens ha deixat fins al Sorteny.

Per sort la pista era quasi tota nevada i hem pogut acabar de fer un ràpid descens fins al cotxe.

Vall Fosca

Aquest cap de setmana hem estat a la Vall Fosca, participant a la 10ª edició de l'Open Vall Fosca. Jo hi anava amb el Jordi, però com que vaig quedar tocat al Montardo se n'hi va anar amb un company de circumstàncies... que el va fer suar força. També hi anaven de parelles el Miquel i el Toni (equip intercomarcal) i l'Orland i el Jordi (equip rubinenc).

Divendres vam anar a recollir dorsals, els regals i a sentir per on anava la ruta de 1832 metres de desnivell acumulat de pujades, combinant l'esquí i les canals equipades amb els esquís a l'esquena.
Dissabte a les 9'30 sortida dels equips. Els primers anaven que se les pelaven i en poc més d'una hora van acabar la primera pujada fins al Montsent de Pallars. Els participants del Centre s'ho van pendre amb més calma i van trigar "una mica més". Jo vaig anar pujant al darrere de tot sense forçar massa i al primer avituallament vaig atrapar l'Orland i el Jordi que mantenien una difícil penúltima posició.


Des d'allà ells van seguir cap a la canal que donava accés al Montsent de Pallars (a la foto la podeu veure, i també un tram de la baixada) mentre que jo vaig encarar cap a la Collada d'Entremonts on hi havia el control3.
Aquí vaig parar a fer fotos i van arribar el Jordi Pons i el Jose, que ja havien acabat la baixada del Montsent i havien tornat a pujar fins al control. Des d'aquí jo ja vaig baixar fins a l'Estany Gento, on hi havia l'arribada, mentre que ells encara van tenir temps d'enfilar-se al Montorroio.
A l'arribada vam esperar que arribessin els corredors i amb el telefèric cap avall, dutxa, berenar-sopar i cap a la Pobla al sopar, entrega de premis, sorteig de regals...
I ara que ens havíem animat a tornar-hi l'any vinent resulta que la faran cada dos anys.

Si voleu veure algunes fotos més, clic aquí.

Montardo

Aquest cap de setmana i després de veure les fotos que em va enviar l'Isaac de la zona, vaig enganyar al Pau per anar cap a La Restanca, i al final se'ns hi va ajuntar el Toni.
El dissabte vam sortir de Rubí i cap a la Vall d'Aran, no sense parar a esmorzar al Portal i comprar coca a Tolva. Vam pujar sense problema fins l'aparcament i d'allà al Refugi de la Restanca. Hi vam pujar per la pala, per evitar el bosc, i vam haver de parar algun cop perquè se'ns feien uns pans de neu bestials. Ens instal·lem al refugi i per la tarda pugem fins l'Estany de Mar a fer un tomb i gaudir d'una baixada que es presentava bona i que va ser immillorable.
Sopar ben d'hora i a dormir ben acompanyats 'sonorament'.

Pel matí enfilem cap al Montardo i no sense algun petit problema fem cim, gaudim una estona de les vistes i de l'estat que presesnta el Pirineu, bastant escàs de neu a la Vall d'Aran i sembla que amb una mica més cap al sud, i preparem la baixada, que farem per una pala més directa però que ens obligarà a remuntar un tros per poder seguir fins al refugi. La neu era transformada als llocs on picava el sol i pols perfecta als llocs d'ombra.Quan hi arribem recollim els trastos, veiem com aterra l'helicòpter per evacuar un esquiador que s'havia fet mal i cap avall com podem fins la pista, ja que la quantitat de neu no permetia gaires filigranes.

Molt bon cap de setmana si no hagués sigut que a l'arribada al cotxe em va començar a fer mal un genoll i arar estic a casa 'fent repòs' durant uns dies.

Si voleu veure més fotos feu clic aquí.(gentilesa del Pau)

Només afegiré aquesta foto del cim... què li passa al Toni?

Tossa d'Alp

La veritat és que no pensava escriure perquè aquest cap de setmana no he fet res en especial, però avui he rebut la foto que ens vam fer amb el Pau al cim, i la poso.
Vaig estar a Masella i vaig fer una primera pujada fins la Tossa, fora pells i baixada fins Coma Oriola. Allà torno a posar pells i amunt un altre cop. A la part final vaig coincidir amb aquest noi que duia la taula d'snow a l'esquena. Ens vam trobar a dalt i vam estar xerrant una estona, ell havia pujant corrent des d'Alp a Coma Oriola i després amb la taula a l'esquena fins la Tossa, i ens vam fer la foto.
I després baixada per les pistes que almenys encara hi ha una mica de neu. Al final 1500 metres de desnivell acumulat, i l'endemà un mal de cames que...

Serrera

Ahir vam fer el Serrera (2913 m) pujant i baixant per la Vall de Ransol. Vam posar ganivetes per pujar el tram final i al baixar la neu estava bastant transformada i vam gaudir força, sobretot a la part de dalt. A la part baixa la neu és escassa però, de moment, suficient per poder baixar sense decalçar-se.

A la foto podeu veure el Pau en acció durant el descens.


Com no nevi ben aviat em sembla que això s'acabarà.

Tarbezou

Aquest cap de setmana hem estat al Tarbezou (2364m) a l'Arieja. Això ho he sabut avui remenant una mica perquè ens hi van portar el Miquel i la Fina de Calldetenes, que generosament van compartir amb nosaltres el seu niuet a Font-Romeu, i anàvem totalment 'enganyats'

D'allà vam anar fins a l'estació de Palleres i ens vam trobar amb l'Isidre i la seva dona, la Marta i En Cesc amb el Mai. També amb el Carles i la Marta, rubinencs residents a la capital de la plana, que feien un curs d'esquí de muntanya.

I aquí costa amunt, primer planer i després una mica més dret fins que ens vam despistar. Al final vam arribar al cim per dos llocs diferents i també vam acabar baixant també per dos llocs diferents amb una neu més que decent, tot i que en algun pla en faltava una mica.


I per acabar la jornada una cua de ..... per creuar el túnel del Cadí (pagant, és clar). Al final vam decidir que , tal i com diuen els HKI, els hi donin pel cool.

I a veure si neva de veritat!!!!

Estrena

Avui hem estrenat la temporada d'esquí de muntanya fent la clàssica sortida a Vallter i la pujada al Bastiments.
Però l'estrena ha estat a mitges, ja que l'Orland i en Jordi Nadal hi han anat però jo no he vist prou nevat i he decidit fer un parell de pujades i baixades per les pistes, que aquí sí que hi havia bastanta neu i no tenies el perill de ratllar els esquís (es que me'ls estimo molt, jo, els meus esquís).
Al cotxe, i per fer-me dentetes, m'han dit que de neu n'hi havia molta i molt bona, però no m'ho acabo de creure.
I hem acabat la jornada fent un bon dinar a Sant Pau de Segúries.

desastre...

... esperem que temporalment i que s'arregli una mica, bastant, perquè si no ho tenim fotut. (o sigui, que a veure si neva)

El dissabte vam anar a Vallter decidits a estrenar la temporada d'esquí de muntanya. I sort que ens vam endur les raquetes perquè posar-se els esquís només servia per ratllar-los a cada gir. També hi podíem haver anat caminant perquè no hi havia més d'un pam de neu, però ja que portàvem a tot un expert, doncs vam aprofitar els seus savis consells.



Quasi que hi ha més neu als pessebres.
Felicitats, un altre cop, a l'associació de pessebristes de Rubí, que enguany han fet 90 anys, pels pessebres d'aquest any.

Patagònia

Avui he llegit al diari una notícia relacionada amb la Patagònia i m'he traslladat un any enrere.

Però el que m'ha sorprès ha sigut que aquest "problema" ja fa temps que s'arrossega en aquella remota zona enmig del no-res i no se n'havia dit res per aquí; potser perquè darrera hi són els nostres "amics" d'Endesa?
A Coyahique, capital de la regió d'Aysen, ja fa temps que s'han mobilitzat per denunciar i per intentar aturar aquest mega-projecte energètic.

I de retruc també m'he traslladat a aquells dies de caminar per solitaris llocs enmig de la natura en el seu estat més pur i salvatge.

(foto: Cerro Castillo)








De travessar "petits rierols" a sobre d'un cavall. De fet tots els que hi anàvem érem 'experts' genets.










De travessar un petit braç glacial que es despenja de la gran massa que és el Hielo Patagónico Norte durant unes quantes hores.









De compartir uns quants mates a la vora del foc mentre fèiem petar la xerrada sobre qualsevol cosa totalment al marge del món.

Cap d'any

Per 3r cop vam decidir de passar el cap d'any de forma diferent, i després del Marrroc i l'Argentina aquesta vegada ens vam quedar més a prop i vam decidir anar fins al refugi del Mont-Roig, a la vall de Tavascan.

Per arribar-hi vam estar quasi 5 hores per la neu (sort de les raquetes) i enmig d'una borrufada important.Quan ja es feia fosc vam arribar al refugi i ens hi vam instal·larL'endemà vam anar cap al Mont-Roig, però entre que vam sortir tard, la neu i que mig ens vam despitar de ruta no vam poder arribar-hi. Abans que es fes fosc ens vam atansar a veure l'accés a la canal est i vam comprovar que per aquí hi podríem haver anat millor.... un altre cop serà.

Quan es va fer fosc vam estar fent temps fins que la gana va poder amb nosaltres i vam començar a sopar, cap allà a les nou del vespre. Pica-pica, embotits, i com no podia faltar: cava i torrons. També vam fer uns quants xupitos, pocs, i vam anar fent més temps fins que cap a les 22:30 vam decidir anar a dormir i celebrar el cap d'any fent el que estarem fent bona part del 2008: dormir.

Podeu veure els efectes de l'alcohol i l'alçada. La foto on surt l'Olga no és el que sembla.
I abans de marxar vam deixar constància que hi havia anat un del Centre Excursionista de Rubí. La resta (Olga, Isaac, Miquel i JosepMª) són del Centre Excursionista Guissonenc.