Puigsacalm

Feia molt de temps que no voltava per La Garrotxa. Aquesta setmana hi he estat un parell de cops; primer visitant la Cooperativa La Fageda i aquest cap de setmana fent una volta ben maca pel Puigsacalm.

Sortim de Joanetes per enfilar cap a la canal dels ganxos, un camí senzill però que s'enfila sense parar. La canal no té massa complicació, però un parell de passos exigents i la campaneta de mig recorregut li donen 'vidilla'. Un cop a dalt anem voltant cap al Coll de Santa Magdalena i pel camí dels burros passem sota el cim del Puigsacalm fins al collet de Clivillers, per enfilar després el cim del Puigsacalm sense cap dificultat. Des d'aquí anem al Puig dels Llops i quan tornem a ser al coll decidim arribar-nos al Salt de Sallent, que té la part inferior ben gelada. La baixada fins al salt i la posterior pujada es fa una mica pesada, la veritat.
De nou al coll tornem a Joanetes pels Ganxos Vells sense problema, però amb les cames una mica carregadetes de tan voltar.

Les vistes del Pirineu amb les primeres neus fan venir ganes de treure els esquís ben aviat.. aviam si neva una mica més!!!

Osona/Montserrat - Cultura i esport

Cap de setmana combinant cultura, de muntanya, i esport amb aquestes dues localitzacions com a referència.

Divendres anem a Torelló al festival de Cinema de Muntanya. Tres pel·lícules força interessants, i amb la presència en directe de Peter Habeler, el primer que va arribar sense oxigen al cim de l'Everest (amb el Messner). El documental, punter al seu moment, s'havia de mirar amb perspectiva però era molt interessant.

Dissabte toca agafar la bici i fer la volta a Montserrat, començant a Monistrol i anant voltant per la base de la Muntanya: La Puda, Olesa, Collbató. EL Bruc, Can Maçana, Marganell... 360 graus, i fotent-li als pedals.

Diumenge una cosa més suau per l'Obac: l'Hospital de Sang, per tornar a la tarda cap a Vic, al Mercat de Muntanya, on vam passar el video de la sortida que vam fer la setmana santa passada a Noruega.

Montserrat

Diumenge vam fer la 'clàssica' bicicletada de Rubí fins a Montserrat.
El dia prometia ser dolent però es va anar aguantant força tot el matí, amb una temperatura bastant més agradable que l'any passat.
A les 8 del matí uns 40 ciclistes vam començar a pedalar seguint el mateix recorregut d'altres anys, Can Balasc i la Serra de l'Oleguera, fins al primer avituallament a Ullastrell. Aquí vam canviar la baixada fins la riera per un altre camí, el que fèiem estava una mica perillós, que ens hi va acabar portant. A canvi vam haver de fer un tros bastant llarg per dins de l'aigua, però es passava bé. D'aquí fins a Olesa i cap a Monistrol passant per La Puda.
I ara arribava la pujada fins al monestir. No sé a què va ser degut però vaig pujar força bé fins dalt, sense baixar mai de la bici (hi havia un tram bastant dret però net de pedres que aquest any es va deixar fer bé). Els darrers kilòmetres per carretera, però, sembla que no s'acabin mai.
I després una frenètica baixada cap a l'aparcament del cremallera on ens esperava el bus per tornar cap a Rubí.

Castell de Boixadors

Aquest pont de novembre torna l'activitat 'seriosa' després d'uns quants caps de setmana dedicats a altres coses.
Dissabte, una ruta en bici fins al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès. Una bona pila de kilòmetres i una bona companyia, tot i que algunes rampes les vam haver de fer a peu.
Diumenge havíem quedat per fer la Gran Diagonal al Pedra, però la previsió del temps no era la millor i ho vam canviar per una excursió 'familiar' i un bon dinar. El lloc escollit va ser el Castell de Boixadors, prop de Calaf. A més de l'excursió i la vista des del Castell, una bona cistelleta de bolets vam recollir (el lloc, però, no us el dic que sinó els del país em faran la pell!!)
I diumenge una mica més de bici per trobar nous camins que ens portin des de Rubí cap a la zona de l'Ordal, tot creuant el Llobregat, les autopistes i autovies, l'AVe...

Lipdub per la Independència

Rubí Decideix

Tot i que alguns diran que no arribem al 10%... aquí ho tenim.

Rubí Decideix

Tot i que a alguns sembla que no els agrada massa....

Pedraforca (II)

No es tracta del segon escrit a l'ascensió de fa uns dies, sinó d'una nova entrada a una nova pujada al Pedra... després de molts anys sense venir-hi, ara sembla que no hi hagi res més.

Aquest cop hem fet una ruta molt interessant que permet ellaçar els tres cims del Pedra: el Pollegó Inferior, el Calderer i el Pollegó Superior.
Sortim des de prop de Gòssol i anem pujant per bocs fins a Prat de Reo, on esmorzem i contemplem les parets de la cara sud. La voregem per sota, localitzant l'accès a la Gran Diagonal (queda pendent pujar per aquí) i després agafem les Costes d'En Dou fins al cim del Pollegó Inferior.
Aquí ens equipem per anar a fer els ràpels que ens permetran arribar fins a l'enforcadura. Fem un tros caminant i sense problema trobem la primera instal·lació, que amb una baixada fàcil ens porta al segon anclatge i d'aquí a una bretxa per una paret més dreta. De la bretxa a la tartera fem un tercer ràpel.
Un cop a la tartera la creuem en horitzontal fins localitzar una pedra pintada de groc amb l'incdicació 'al Calderer'. Seguim les marques grogues fins que en un punt les perdem i ens encigalem una mica, però fent algunes voltes aconseguim tornar a trobar el camí i fer el cim. El dia s'està tapant però veiem el que ens queda fins al Pollegó Superior, on arribem passant per les famoses cadenes.
La baixada la fem per la tartera de Gòsol fins arribar a una característica gravera que ara no es treballa.
Aquí deixem les motxilles i pel bosc anem a la captura del rovelló. A la pujada n'hem trobar algun, però ara sen's escapen. Per sort trobem una bona pila de fredolics que ens amenitzaran el sopar.

A la nit no para de ploure i el diumenge tampoc promet gaire, però ens escapem al bosc a fer un volt i caçar alguns bolets més.

Pins Cargolats - Pedraforca

No és tracta de cap nova ruta per pujar al Pedraforca, sinó del resum d'aquest cap de setmana.
Dissabte fem una sortideta per la zona de l'Obac, sortint des de l'Alzina del Sal·lari cap a l'hospital de sang. Allà fem l'esmorzar en 'bona companyia' i després seguim fins aquest curiós lloc on es trobem aquests pins cargolats en diverses formes. L'explicació més raonable que vam trobar va ser la d'atribuir-ho a la bruixeria. El que us ensenyo es cargolat fent una espiral però hi podeu veure serps, dracs, gronxadors... el que la vostra imaginació us proposi
Diumenge pugem al Pedraforca des de Gòsol. El dia és molt bo i la pujada bastant més solitària que per la banda de Saldes. Al cim hi ha una gentada impressionant, però tot el tros de grimpada l'hem fet sense problema. La baixada la fem per la tartera de Gòsol deixant-la a mig camí per anar a buscar el torent del Verdet i baixant per una tartera d'aquelles que ja no es troben de pedra ben fina.
Acabem l'excursió amb un bon dinar (faltaria més!!)

Moixeró: Penyes Altes

Un cim multitud de vegades vist i cap vegada ascendit. Doncs aquest diumenge hem posat remei a aquest lletg i hem fet l'ascensió des de Grèixer pel Coll d'Escriu, el Coll de Cabrera i el Coll de Moixeró; i la baixada per la Canal de la Serp.

Tot i que el dia a primera hora no prometia gaire s'ha anat arreglant i ha quedat esplèndid, amb caloreta, fins i tot, a la baixada.

La part baixa amb un bonic bosc de faigs i les vistes des del cim, a 360 graus, perfectes.

Els Tres Pics

Cap de setmana familiar per pujar aquest cim poc conegut a la VallFerrera. El dia va ser espectacular i fins i tot, els més valents, es van banyar a l'Estany de Baborte.
Les vistes van ser molt bones de tots els cims de la Vallferrera i de la zona de Certascan. També es veia molt bé la zona de l'Aneto i les Maladetes.

Canada (VI) - Victoria i Vancouver

Per acabar aquesta llarga volta per l'oest del Canada dediquem un parell de dies a visitar cadascuna d'aquestes dues ciutats: Victoria, a l'illa de Vancouver, i Vancouver, capital de la British Columbia, ja al continent.
(Si algu vol veure tot el que hem fet, que es descarregui aquest arxiu i l'obri amb el Google Earth)

Per acabar sent tipic doncs posare un a foto d'allo mes tipic de cadascuna.

Ah!!! I al final si que vam veure un os 'de veritat'

Canada (V) - Tofino

Sortim de Port Hardy en direccio sud, avui anem fins a Parksville, a la riba est de l'illa de Vancouver. Els primers kilometres tot es com fins ara, poca gent i molt bosc, pero a partir de Campbell River el tema s'anima i sembla que anem tornant a la civilitzacio; tot seguint les platges de la costa.
L'endema anem fins a Tofino, a la costa oest de l'illa, per estar un parell de dies al Pacific Rim National Park; un bonic parc (com diu el nom ;-)) on el que dominen son les platges de sorra fina i closques i les postes de sol al Pacific.

Canada (IV) - Inside Passage; de Prince Rupert a Port Hardy

La jornada d'ahir va servir per fer molts kilometres sense haver de conduir. Vam anar de Prince Rupert fins a Port hardy en ferry, el Northern Expedition, a traves del Inside Passage, una travessa entre canals bastant estrets que va vorejant tota la costa oest del Canada entre aquestes dues poblacions. A les 5'30 del mati ja s'ha d'estar al port per embarcar i sortir a les 7'30. Despres d'un viatge de quinze hores s'arriba a Port Hardy, fent les darreres dues-tres hores per mar obert; aixo vol dir que el vaixell es mou una mica... Abans d'arribar vam disfrutar d'una posta de sol maritima ben xula.
Avui hem anat a Telegraph Cove, un port historic amb casetes de fusta construides amb pilars dins de l'aigua... i ha estat el primer lloc on hem hagut de pagar per tot: aparcar, el museu...; cosa que evidentment no hem fet ;-)
Per la tarda, visita a Port Hardy, que hem acabat rapid ja que no hi ha gaire a veure i a les sis ja ho tanqen tot. Pero es veu que era festa major i hem fet una visita, molt rapida, a la fireta del poble.

Canada (III) - De Jasper a Prince Rupert

Poc a dir de tota aquesta etapa, 1200km, que fem en dos dies.

El primer dia, uns 800km, de Jasper a Smithers, passant per Prince George i 'gaudint' durant molts kilòmetres de la forta calor i de la fumera d'un dels molts incendis forestals que es veu que hi ha per aquesta zona habitualment.
L'endemà dediquem una part del matí a visitar les Babine Mountains, i després fem els 400km que ens quedem fins a Prince Rupert, ja a la costa del Pacífic. El camí va seguint el riu Skeena, que anem veient com es va fent gran fins arribar a la seva desembocadura.
Avui un dia de 'descans' a Prince Rupert, altre cop amb el cel tapat i pluja, tot i que pel matí hem fet una volteta. Demà hem de matinar per agafar un ferry que, en unes quinze hores, ens portarà fins a port Hardy, al nord de l'illa de Vancouver.

Canada (II) - Jasper

Deixem Lake Louise i encarem cap a Jasper seguint la Icefields Parkway, una carretera plena de paissatges, llacs i els camps de gel de la glacera Columbia. Tota ella és un seguit de meravelles naturals. La llàstima és que la major part del dia està plovent i ben ennuvolat, i no podem veure 'tot el que hi ha'. Un cop arribem a Jasper ens instalem en unes cabanetes i preparem els dos propers dies de sortides i visites.
El primer dia anem fins al Mt Edith Cavell i al Angel Glacier. L'excursió permet veure tota aquesta glacera i un llac als seus peus ple de troços de gel.
Per la tarda volem agafar el telefèric de Jasper, que puja dalt d'una muntanya, però està ple i ens hem d'esperar massa; canviem de plans i anem a veure un parell de llacs, el Piramyd i el Patricia, i després fem una passejada fins al lloc anomenat Old Fort, on es té una bona vista del poble de Jasper i els voltants.
L'endemà al matí sí que pugem amb el telefèric, i després ens desplacem a la zona del Maligne Canyon, on fem l'excursió recorrent-lo de dalt a baix. Per la tarda anem a veure el Medicine Lake i el Maligne Lake.
I com que demà ja marxem i ens espera una llarga kilometrada ho celebrem amb un gelat a Jasper i amb unes cervesetes a la cabana, tot veient passar un wapiti per davant nostre.

L'ós encara no l'hem vist

Canada (I) - Banff i Lake Louise

A partir d'ara i d'avui, una mica del que anem fent pel Canada (ja veieu que no tenim accents...)

Despres de moltes hores a l'avio arribem a Calgary al vespre, on passem la primera nit. L'endema, ja amb el nostre cotxe (amb canvi automatic), enfilem cap a Banff.
Abans d'arribar-hi ens desviem cap al llac Minnewanka, on fem una passejadeta pel Jonhson Lake, veiem el Two Jack Lake i finalment el mes gran, el Minnewanka. Alla gaudim del 'Rocky weather': sol-pluja-sol i pluja... Per tant decidim fer una visita, sota cobert al poble de Banff, abans d'instalar-nos. Decidim anar a veure uns rapids del riu propers... i els vam veure, i tambe ens vam mullar (una miqueta).

L'endema, al Bow Valley, vam anar al Johnston Canyon, a veure les seves cascades, i al final vam pujar fins al Ink Pots, on vam poder gaudir del sol i de les vistes. De baixada... una altra remulladeta. A la tarda vam pujar amb un teleferic fins al Pic Samson (amb mes pluja i sol). Ben d'hora al mati deixem Banff i anem fins a Lake Louise, on fem una llarga i bonica excursio (amb sol) al Lake Agnes, al Big Beehive (un mirador) i acabem al Plain dels six glaciers. Despres de dinar arribem al Chateau de Lake Louise, a punt de pluja...pero avui no tocava mullar-se. I avui el dia ja s'ha aixecat definitavament plujos, pero ens hem desplaçat al Yoho National Park, on... sabeu que hi ha?? doncs si, llacs i cascades: Emerald Lake i Takkakaw falls. Aqui si que ens hem mullat!!! Per la tarda hem anat fins al Lake Moraine... fantastic!!!! I tot aixo amanit amb besties i bestioletes... pero encara no hem vist cap os...existiran??? o seran una llegenda??? Apa-li! Fins aviat, espero!!

La Porta del Cel

Ja fa uns quants dies que vaig fer aquesta travessa per la zona de l'Alt Pallars i l'Arieja, i no havia escrit res... doncs aquí una mica de 'literatura'
Es tracta d'una volta circular d'uns 60km que enllaça el poble de Tavascan, les Bordes de Graus i els refugis de Certascan, Pinet i Vallferrera. Es pot fer en menys de 24 o 36 hores, només els màquines i els que no volen veure el paissatge, o en travessa dormint als refugis en 5 dies.

La majoria de la gent comença a Tavascan i el primer dia es puja, en poc més d'una horeta, fins a les Bordes de Graus, on et donen la samarreta, el mapa i la 'cartilla de pas' on hauràs d'anar segellant als punts de control. També et trobes amb la gent que compartirà el camí amb tu durant els quatre dies que queden.

El segon dia és senzill: una pujada fins al Pic de Certascan i una baixada fins al refugi del mateix nom. L'únic inconvenient és que la pujada és de 1500m de desnivell. Per sort la baixada és bastant més curta. Es passa per Noarre i pels Estanys Blaus, abans d'arribar al Coll de Certascan i al Pic de Certascan. La baixada és fàcil fins al refugi de Certascan, a la vora del llac del mateix nom, que és el més gran del Pirineu.El tercer dia és una etapa complicada per la 'navegació', ja que s'han de creuar quatre valls diferents amb les seves corresponents pujades i baixades. A partir del Port de l'Artiga s'entra a l'Arieja i en la darrera part les marques de sender són escasses (borrades pels caçadors francesos). El dia va estar tapat i plujós bona part del matí, però al final es va arreglar una mica i va fer l'etapa una mica més cómoda. La part final, amb el refugi de Pinet sempre a la vista és fa bastant llarga.
El quart dia només s'ha de pujar a la Pica d'Estats i baixar al Refugi Vallferrera. Aquest tram l'he fet diverses vegades i decideixo fer 'de propina' els cims del Montcalm i del Verdaguer. La baixada la faig per la Punta Gabarró i pel Rodó de Canalbona i el Pic de Canalbona, per anar a enllaçar amb la ruta, poc transitada, de la Vall d'Areste. A l'Estany d'Areste cal parar i fer una remullada, de peus ni que sigui.El cinquè i últim dia és una bona pallissa, sobretot la baixada fins al poble de Tavascan. Cal sortir del Refugi Vallferrera i anar a trobar la pujada fins a l'Estany de Baborte. Un cop allà es veu el que ens queda fins la Collada de Sallente.Baixarem una mica per l'altre costat i nova pujada fins al Coll de la Llacuna. Des d'aquí i una mica més amunt farem el cim de la Roca Cigalera, amb fantàstiques vistes de bona part del recorregut dels tres darrers dies.
I d'aquí 'només' ens queda una baixada, uns 1800 metres, fins al poble de Tavascan, passant per la Cabana de Boldís.